Pérez Llorca i el seu viatge al Mundial en ple risc extrem per incendis: la sort és important en política

En política és fonamental envoltar-se del millor equip, anticipar-se a les crisis i no mentir mai. A més, per a sobreviure al camp de mines en què s’ha convertit l’actualitat, cal una mica de sort. Una sort que no va tindre l’ara expresident Carlos Mazón quan va decidir anar a un bon dinar de quatre hores amb una amiga mentre la dana del 29 d’octubre del 2024 arrasava desenes de municipis valencians, a 13 quilòmetres del seu despatx, i segava la vida de 231 persones. A l’excap del Consell se li va sumar que tenia un equip nefast, va banalitzar l’impacte del canvi climàtic i va mentir durant mesos sobre la seua gestió catastròfica de la tragèdia.

En els huit mesos de govern del president Juanfran Pérez Llorca sembla que l’actual cap del Consell i exalcalde de Finestrat ha tingut, almenys, una mica més de sort. Això és perquè el polèmic viatge del president de la Generalitat a la final del Mundial li podia haver eixit molt car. I no només pel regal de dues entrades per part de la Federació Espanyola de Futbol, que “qualsevol espanyol” no es podria pagar de la seua butxaca i que el president encara no ha explicat ni ha declarat en el Portal de Transparència.

En els cinc dies compresos entre el 17 i el 22 de juliol, durant els quals el president va estar anant i venint a Nova York per a assistir a l’Espanya-Argentina, la Comunitat Valenciana va estar en “risc extrem” per incendis forestals. Encara més, hi va haver més de mitja dotzena de focs que podrien haver-se descontrolat per la situació meteorològica. Què hauria passat si l’incendi de la Vall d’Uixó, en lloc de declarar-se el dissabte 25 de juliol a les 11.00 hores, s’haguera iniciat el 18 de juliol a la mateixa hora? En aquell moment, Pérez Llorca estaria dormint a l’hotel de “la Gran Poma” que es va pagar de la seua butxaca. Què hauria passat si, com va ocórrer a Almeria, el foc haguera causat alguna mort mentre el cap del Consell es trobava de viatge privat a 8.000 quilòmetres de distància?

El president de la Generalitat va agafar un vol amb destinació a Nova York al migdia del 17 de juliol des de l’aeroport d’Alacant, amb escala a Frankfurt. Sis hores abans, la Conselleria d’Emergències havia decretat el “risc extrem” per incendis a l’interior sud de la província de Castelló, a l’interior de la de València i a tota la província d’Alacant. A més, hi havia una alta probabilitat de tempestes seques. El dia 18, coincidint amb la seua arribada a Nova York, la situació va millorar lleugerament, encara que mitja Comunitat Valenciana continuava en risc extrem. En aquelles 48 hores es van extingir tres incendis menors a Vilafamés, Millares i Xàtiva i es va controlar un altre a Llutxent, que va calcinar més d’una hectàrea, una superfície equivalent a un camp i mig de futbol com aquell en què Espanya va disputar la final.

El dia de la final del Mundial, la Comunitat Valenciana va afrontar la jornada de més risc. Tot el territori estava en risc extrem, llevat del litoral de Castelló i del litoral nord de València. Aquell dia es van declarar incendis a Alacant i a Bicorp. En aquest últim va ser necessària la intervenció d’un avió, una unitat de bombers forestals i una brigada.

El dilluns 20 de juliol, jornada en què el president no va tindre agenda pública, la situació de risc extrem es va mantindre. Aquell dia es va extingir un incendi a Xert, a l’interior de Castelló, on va ser necessària l’actuació de quatre unitats de bombers forestals, una autobomba i una dotació de bombers de la Diputació de Castelló. A la vesprada es va declarar un altre foc a Catí, també a l’interior castellonenc, per a l’extinció del qual va caldre mobilitzar quatre mitjans aeris, sis unitats terrestres, dues unitats aerotransportades i dues dotacions de bombers.

El 21 de juliol, quan Pérez Llorca va reprendre la seua agenda, la Comunitat Valenciana continuava en risc extrem i es va produir un incendi a Benicolet, per a l’extinció del qual també va ser necessari mobilitzar dos mitjans aeris i tres dotacions de bombers.

Per fortuna, durant els dies en què el president va estar a Nova York en un viatge de caràcter privat, no es va produir cap incendi de la magnitud del que es va iniciar a la Vall d’Uixó i que ha arrasat una part de la Serra d’Espadà. Només una setmana abans del seu viatge transoceànic, 13 persones havien mort a Almeria en l’incendi que va calcinar una residència a Los Gallardos. Són dos indicis de la situació extrema en què es trobava Espanya, que aquesta setmana ha patit l’incendi més greu de la seua història per superfície cremada, entre Madrid i Castella i Lleó.

¿Ha d’absentar-se un president de la Generalitat del seu territori per un viatge particular quan aquest es troba en avís roig o en risc extrem per incendis? Hi ha literatura política per a sostindre posicions de tota mena.

És cert que hi ha un conseller d’Emergències per a gestionar aquest tipus de situacions, però també ho és que el president de la Generalitat ha estat present en la majoria de les reunions del Cecopi durant l’incendi de la Vall d’Uixó, com es pot comprovar en les nombroses imatges i vídeos distribuïts pel seu equip. A més, Pérez Llorca ha visitat les persones desallotjades pel foc a Segorbe i la residència evacuada de la Vall d’Uixó, i ha realitzat nombroses compareixences des de la zona zero de l’incendi, inclosa la jornada en què es va desplaçar fins allí el president del Govern, Pedro Sánchez.

És a dir, Juanfran Pérez Llorca ha decidit que el president de la Generalitat havia d’estar en primera línia durant l’incendi. I ben fet que ha fet. La presència del cap del Consell en moments crítics sempre és important, encara que només siga per a donar exemple i animar els qui es juguen la vida.

¿Això vol dir que el president no pot anar-se’n de vacances o fer viatges privats? No. Té tot el dret a descansar. Però, si hi ha un moment a la Comunitat Valenciana en què un cap del Consell ha d’estar especialment compromés amb la seguretat dels cinc milions i mig de valencians i valencianes, aquest és juliol i agost, quan el risc d’incendis arriba al punt culminant. Els altres dos mesos especialment delicats són octubre i novembre, sobretot el primer, quan, per recurrència històrica, els temporals de pluja i les inundacions s’acarnissen amb el territori. Que li ho pregunten a Mazón.

El viatge del president de la Generalitat a la final del Mundial no ha sigut la millor decisió que ha pres en els huit mesos que porta al capdavant del Palau de la Generalitat. Com a mínim, i a diferència del seu antecessor, l’actual cap del Consell ha donat la cara sense mentir. I ha tingut més sort.