El curs en l'educació valenciana arranca amb una manifestació massiva: “Consellera, dimissió”

Milers de docents i famílies s’han manifestat aquest dissabte als carrers de València, Alacant i Castelló contra les polítiques del Govern valencià en l’educació pública. La marxa, convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, reclama “dignitat” i vol advertir la Generalitat que la seua lluita “continua”. A la capçalera s’ha situat una pancarta amb el lema “consellera dimissió”.

El curs ha començat com va acabar. Sense acord entre la majoria sindical i el Govern de Pérez Llorca. La gran majoria dels docents —el 87%— va rebutjar aprovar l’últim document d’acord global de la Conselleria completament i només van acceptar el punt relatiu a la simplificació burocràtica dels huit que s’han negociat.

Continua sense haver-hi consens en ràtios, infraestructures, inclusió, Formació Professional, plantilles i el valencià, i els sindicats docents han sumat aquest estiu l’exigència de derogar la modificació de les funcions de la Inspecció Educativa en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat, en considerar que s’orienta a la “persecució de docents”.

En la manifestació de València, que ha paralitzat durant un temps el centre de la ciutat, els participants han vestit majoritàriament samarretes verdes i jupetins fluorescents —els colors que els identifiquen en totes les seues protestes—, han fet sonar repetidament xiulets i han cridat lemes com “Sense recursos no hi ha educació”.

També han portat pancartes amb diferents reivindicacions escrites, pràcticament totes en valencià: “Per l’escola pública, més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat”, “La llengua no es toca”, “Six seven alumnes menys per aula” o “Som l’escola valenciana”.

Fonts de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana han xifrat l’assistència en quasi 10.000 persones a València i quasi 5.000 a Alacant.

Els sindicats de docents han justificat la protesta d’aquest dissabte perquè la situació en l’educació pública valenciana és actualment “la mateixa o pitjor” que el curs passat. Des d’STEPV, Marc Candela ha assenyalat que, en les negociacions que hi ha hagut amb la Conselleria d’Educació, no es va arribar al que els docents reclamaven, i reconeix “avanços”, però “insuficients”.

Per CCOO, Xelo Valls veu en aquesta manifestació el punt de partida on es va deixar, a finals del curs passat, la “lluita per una escola pública digna”, i Kilian Cuerda, per UGT, ha denunciat que tots els acords assolits amb la Conselleria “estan encara per aplicar”, i ha afirmat que “la negociació ha quedat estancada”.

Una educació pública “de qualitat”

“Les famílies fa anys que reclamem una cosa ben senzilla: que el nostre alumnat puga aprendre en centres dignes, segurs, accessibles i adaptats a les necessitats educatives del segle XXI. No demanem privilegis, exigim que es garantisca un dret fonamental”, declarava aquesta setmana la presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’Alumnat (FAMPA) València i representant de la Plataforma, Elisabet García, durant la presentació de les noves mobilitzacions en l’inici de curs.

La Plataforma —que integren sindicats de docents, associacions de pares i mares d’alumnes (AMPA/FAMPA), estudiants i organitzacions cíviques— reclama la baixada de ràtios, millores salarials i condicions laborals dignes per al professorat, recursos suficients i la derogació de la “mal anomenada” llei de Llibertat Educativa.

Pel que fa als salaris dels docents de l’ensenyament públic no universitari, el ple extraordinari i monogràfic del Govern valencià va ratificar aquest dimarts la pujada pactada amb els sindicats ANPE i CSIF i començaran a rebre 75 euros més en la nòmina aquest mes de setembre.

L’acord preveu també que el professorat perceba a partir de gener de 2027 75 euros mensuals més i 50 euros més des de principis del 2028, fins a completar un increment de 200 euros. A més, disposaran de sis dies lliures, tres d’aquests en jornades lectives i la resta en no lectives.

Els sindicats majoritaris demanen avanços “reals”

Els sindicats de docents majoritaris —STEPV, UGT i CCOO— mantenen, no obstant això, les seues crítiques a la Conselleria d’Educació, ja que denuncien que no hi ha hagut avanços “reals i significatius” en les seues reivindicacions durant les negociacions després de la convocatòria de la vaga.

Consideren l’acord retributiu “insuficient” perquè no cobreix el poder adquisitiu perdut i adverteixen que la gran majoria de reivindicacions posades sobre la mesa negociadora amb Educació no es van firmar “perquè no presentaven desenvolupament, ni compromís específic, ni una actuació professional”.

La vaga indefinida del professorat de l'ensenyament públic no universitari de la Comunitat Valenciana va començar l'11 de maig i es va suspendre l'11 de juny, amb una gran manifestació pels carrers de València, després de cinc setmanes i 32 dies. Milers de docents van secundar la vaga i els van ser descomptats de la nòmina tal com marca la llei. En numerosíssims casos més de 2.000 euros si es van secundar tots els dies de la vaga indefinida.

Amb l'inici del curs s'han reactivat les concentracions i protestes en centres educatius. Aquest divendres hi va haver també una marxa lenta per la capital valenciana.