ICV-EUiA fa el primer pas en la seva construcció d'una “alternativa política” a l'austeritat
Treballadors en vaga de Panrico o d'Alstom, algun iaioflauta, militants del moviment Procés Constituent, entitats per la sobirania energètica, sindicalistes, mestres integrants de la marea groga contra les retallades... Tots ells han acudit aquest dissabte a la jornada Ara és demà, una assemblea oberta organitzada per ICV-EUiA per trobar punts en comú entre les diferents mobilitzacions socials que serveixin de base per a construir una alternativa d'esquerres a les polítiques d'austeritat impulsades pels governs català i espanyol.
Aquest era l'ambiciós objectiu de la trobada, que ha congregat 1.700 persones entre activistes de diverses lluites i militants de la coalició, i que ha desbordat l'aforament de l'antiga fàbrica Fabra i Coats. Entre els assistents hi havia també un nodrit grup de socialistes desencantats amb la direcció del partit, alguns d'ells encara militants, com el diputat Joan Ignasi Elena, i altres que han fundat plataformes al marge de la formació com Nova Esquerra Catalana, impulsada per l'exconseller de la Generalitat Ernest Maragall.
Durant tot el matí, els assistents, repartits aleatòriament per grups petits, han debatut sobre dos eixos principals: quines lluites i accions cal prioritzar i com es poden fer efectius els canvis plantejats. “No n'hi ha prou amb denunciar, el que cal és guanyar-los i fer-los fora”, expressava la coordinadora d'ICV Dolors Camats, just abans d'arrancar l'assemblea. “Hem de saber trobar idees compartides, perquè els partits, o els moviments i lluites, per separat no en fem prou”, reiterava la dirigent ecosocialista.
La consigna de l'assemblea és buscar la “unitat”, segons han repetit també el líder d'ICV, Joan Herrera, i el d'EUiA, Josep Joan Nuet. Aquest últim ha estat més contundent: “Són temps excepcionals i no podem seguir fent el mateix que abans. Excepcional és que ens unim aquells que tant ens hem barallat i dividit”, ha proclamat Nuet.
Conclusions: seguir treballant amb les municipals a l'horitzó
La intenció de l'assemblea era començar a dissenyar estratègies per conquerir les institucions des de la unitat de l'esquerra, però la trobada no ha donat per a tant. Les conclusions han estat encara “pinzellades” -segons han avisat els relators- de les opinions i propostes dels centenars de debatents. Adoptar noves formes de fer política, aglutinar més sectors descontents amb la situació actual o reforçar lluites com la que dona suport a la renda garantida de ciutadania han estat els apunts que han anat sorgint dels grups de treball.
A falta de més concreció per a la construcció d'una alternativa, l'assemblea s'ha emplaçat a retrobar-se més endavant i a donar forma a una “comissió dinamitzadora” que doni continuïtat a les idees sorgides de la trobada.
Sí que s'han fixat un horitzó, les eleccions municipals de 2015, com a primera experiència electoral de l'organització política que acabi sorgint d'aquestes trobades entre la coalició i els moviments socials.
Nodrida presència de socialistes descontents amb el partit
ICV-EUiA va deixar clar en diverses ocasions que tot aquell que acceptés el dret a decidir i s'oposés a les polítiques d'austeritat actuals estava convidat a l'assemblea. Seguint aquest criteri, pel que fa a partits polítics es va convidar a la CUP -que finalment no hi ha acudit- i alguns representants d'ERC i PSC. Per part dels socialistes han respost a la crida els líders d'Avancem, corrent crític del partit, tot i el missatge amenaçador ahir de Pere Navarro, que avisava que els membres del partit només han d'assistir als actes polítics que organitza el propi partit.
Per part d'Avancem, el seu rostre principal, Joan Ignasi Elena -diputat díscol al Parlament-, ha volgut deixar clar que la seva presència en l'assemblea era una cosa “normal” i que “qualsevol intent de fer confluir l'esquerra és positiu i suma” . També d'Avancem hi havia Jordi del Rio i Fabian Mohedano. I ja des de fora del partit hi han acudit exmilitants com Toni Comín (de l'associació Socialisme Catalunya i Llibertat) o l'exconseller d'Educació Ernest Maragall, del nou partit Nova Esquerra Catalana.
