Javier Nart: “La gent no és tonta i s’ha de moure i votar, però no a eslògans o banderes”

L’advocat Javier Nart encapçalarà la llista de “Ciutadans” a les eleccions europees del proper 25 de maig. Va aconseguir aquesta plaça després de superar el periodista Juan Carlos Girauta i l’advocada Carolina Punset, en unes primàries en les quals va obtenir 565 vots, 75 més que Girauta i 82 més que la neboda del divulgador científic Eduard Punset. Nart aposta que tots tres entraran al Parlament europeu. Diu que és bilbaí i que els de Bilbao només aposten quan saben que guanyaran. Nascut el 1947, va militar al PSOE però ara el situa en el paquet de partits que han decebut la ciutadania. Demana una regeneració democràtica absoluta i està per veure qui seran els seus aliats al Parlament europeu.

Perquè aquesta crítica als partits polítics tradicionals?

S’ha produït a Espanya la fractura d’afecció als partits polítics oficials, allò que era la partitocràcia. Totes les enquestes i allò que el ciutadà percep és que no hi ha cap fiabilitat en el PP, el PSOE, CiU, PNB,... Han perdut tota la seva fiabilitat i s’han convertit en part del problema. Estan absolutament desprestigiats i aquest desprestigi afecta les institucions. Cal una regeneració i aleshores apareixen moviments sorgits des de la ciutadania. El nostre partit no es crea de la forma habitual. És la conseqüència del cansament. Persones que no ens coneixíem, ens posem en contacte a través d’una plataforma que, a Catalunya, per exemple, rebutja el nacionalisme asfixiant, la corrupció enorme, la ineficàcia de l’Administració,... Volem regeneració, que no ens parlin de mites sinó de realitats. I això es pot aplicar a la resta d’Espanya.

La nostra ideologia és regeneració, independència del poder judicial, una Administració eficaç i eficient, que no es converteixi en un lloc on col·locar els amics i militants, aprimada... Això vol dir eliminar molta Administració que no serveix per res i costa molts diners. Al final del que estem parlant és d’una oligarquia que ocupa el poder i no d’uns partits que són vehicles de democràcia i dels anhels dels ciutadans. La Constitució, que en aquest article és correcta, ha estat prostituïda pels partits, que han ocupat les institucions en benefici propi. Volem neteja. Això és un fet revolucionari.

Aquest missatge ¿té sentit a Europa?

A Europa el misssatge és diferent. A Europa el que plantegem és un aprofundiment de la democràcia en les institucions i la unitat europea, la qual cosa no és només un ideal bell i utòpic sinó una necessitat. La crisi descomunal que hem patit ha estat conseqüència de que teníem una moneda comuna però no teníem institucions financeres comunes. La crisi que és el resultat de l’especulació financera va rebentar perquè no hi havia cap organisme regulador comuna que la vigilés. La bombolla immobiliària es va produir pel finançament i el finançament es crea per l’especulació. I això s’està discutint de forma gens satisfactòria.

També volem lluitar contra la destrucció d’Europa per part dels moviments populistes d’extrema-dreta que estan aprofitant la crisi per llençar el missatge de “cadascú a casa seva”. Aquest missatge a Catalunya és pitjor perquè és “cadascú a la seva habitació”. No s’acaba d’entendre que vulguin separar-se d’Espanya per buscar la unitat d’Espanya dins d’Europa. És una cosa així com separar-se de la dona per seguir amb la dona en una habitació més gran. Lluitarem contra la desunió, contra l’escepticisme, contra la destrucció d’Europa des del separatisme i en favor d’una democràcia que progressivament l’Europa dels governs es converteixi en l’Europa dels ciutadans.

A la campanya electoral s’ha parlat quasi tant de la independència de Catalunya com de l’Europa que es vol construir?

Sí. Per una raó: no hi ha res més efectiu, en moments de crisi, que marcar a través d’una bandera “els altres, culpables” i “els nostres, víctimes”. No hi ha haurà guerra a Catalunya, però jo que he estat corresponsal de guerra, sé que el punt màxim de l’explosió el tens quan “l’altre” sempre és el responsable i “nosaltres” sempre som els que paguem els plats trencats.

Posaré un exemple. La Comissió Europea va fer un informe el 2012 sobre la qualitat de govern a les 196 regions que hi ha a Europa. Catalunya està en el lloc 130. Estem al capdavant de les pitjors regions, que són els d’Europa Oriental (Bulgaria, Romania, Hongria,...). Hauríem de començar a pensar a Catalunya si el problema que tenim de les retallades és de la malèvola Espanya que ens roba o de la gestió del Govern de Catalunya. Quan aquest Govern, amb una frivolitat criminal, dedica 400 milions d’euros a una Hisenda fantasmagòrica d’un futur que encara no existeix només per l’autosatisfacció nacionalista, em sembla que és escopir a la cara dels ciutadans. Si el nacionalisme se’l paga el senyor Mas, per mi no hi ha cap problema. El que no vull és pagar-li jo amb retallades al sector social. I pregunto: Això on s’ha publicat a Catalunya, en la nostra premsa lliure, en les nostres televisions lliures? Som la pitjor regió d’Espanya en aquesta classificació.

M’apassiona parlar d’història, de la guerra del 1714, de l’Armada Invencible, dels visigots, del desmembrament de l’imperi otomà... però és molt més apassionant el present i què passarà amb Catalunya si ens independitzem. Què farà Catalunya fora de la Unió Europea. Pot ser tant injust com vulguis, però és una realitat, no una opinió. Com advocat tracto de gestionar la realitat, no les utopies.

La independència perjudicaria econòmicament Catalunya?

D’entrada, perdrem els fons de cohesió europea i ajuda comunitària a la pagesia. Els pagesos catalans estan disposats a sobreviure sense ajudes comunitàries durant cinc o sis anys, que és el temps que tardarem, com a mínim, a entrar a la Unió Europea? Estan disposats a passar un infern durant aquest temps? Si ho saben, que treguin la bandera estelada. Hi haurà aranzels. Això vol dir que la indústria catalana, que no és d’autoconsum sinó que vèn a fora, haurà de pagar per exportar a la malèvola Espanya i a la sensacional França, que diuen que és la pàtria de les llibertats però on el català ha quasi desaparegut al Rosselló i La Cerdanya.

Europa es veia fa un temps com una font d’aportació de diners. Ara es veu com la responsable de l’austeritat que se’ns ha imposat els darrers anys. Les simpaties envers Europa han caigut en picat.

Hi ha un gran desconeixement d’Europa i en tenen la culpa tots els actors polítics que hi han intervingut. A mi l’Europa actual no m’agrada però si contemples el que va ser l’Europa històrica l’actual suposa un fet revolucionari positiu extraordinari. Si li dius a un congolès que pot travessar lliurement entre el seu país, Guinea Bissau, el Txad, Camerun,... i que als productes es mouen lliurement, no s’ho creu, perquè cada frontera és una tragèdia a l’Àfrica. Nosaltres hem viscut en una guerra civil contínua des de que es va ensorrar l’imperi romà. Les últimes dues guerres van ser paoroses. Els nostres avis no haurien imaginat que un dia hi hauria un eix París-Londres-Berlín-Roma, o que els polonesos tindrien una co-ciutadania europea amb els alemanys, o que els alemanys que van fer una neteja ètnic brutal a Txèquia o Eslovàquia, comparteixin ara tots junts ciutadania. Això ens hauria d’omplir de satisfacció i esperança.

I hi ha una Europa tremendament gens satisfactòria, que es l’Europa dels euròcrates, dels privilegis, ineficaç davant la nostra crisi. Però la solució no és que cadascú se’n vagi a casa seva, campi qui pugui, sinó aprofundir en allò que ens ha permès tenir un espai de progrés, de llibertat, d’esperança i de pau que no havíem fruït mai.I li hem de dir a la gent que el Parlament de Catalunya és un Parlament de tercer nivell i que el Parlament espanyol és de segon nivell. Les lleis que ens regulen es dicten a Brussel.les i s’implementen en Madrid i després a Barcelona. És molt més important el Parlament europeu i la Comissió que el Parlament de Madrid o de Barcelona i els governs respectius. Brussel·les és el cor d’Europa.

La gent responsabilitza a aquest cor de les retallades socials que ha patit els darrers anys.

No és veritat. Les retallades les pots fer en un lloc o en un altre. Europa no ha fet les retallades. Quan a Catalunya tenim un endeutament anual de 8.000 milions d’euros i la nostra Generalitat ha duplicat el dèficit que li va deixar l’anterior govern de Montilla, s’hauria de tenir capacitat de retallar en allò que és superflu. Per exemple, cal que gastem 290 milions d’euros anuals en la ràdio i televisió catalanes? Cal que TV3 tingui tants empleats com Antena 3 o Telecinco, que emeten per tota Espanya? Té sentit això?

Hi ha una crisi a Espanya perquè no hi ha hagut un organisme regulador europeu que evités que es generés l’especulació obscena que consistia a comprar diner barat a Europa per vendre’l car a Espanya a través de la bombolla immobiliària i les hipoteques d’una gent que no les pot pagar. Però qui paga l’especulació és aquesta gent i se’n beneficien els de sempre, que no són els que no paguen.

Aquesta austeritat durarà sempre?

No. La política o la fem o ens la fan. Quan hi ha algú que em diu que és apolític jo li contesto que no, que és del partit que governa. Si no vota, està votant al que guanya. Entenc el rebuig a la partitocràcia al poder, la queixa, el fàstic, la repugnància. Ho comparteixo. Cal jubilar aquesta partitocràcia, fer-la fora a patades. Però per fer-ho s’ha de participar i votar a algú que li mereixi crèdit.

L’esquerra i la dreta són conceptes que existeixen, però el problema no és el que es diu sinó el que es fa. Les subscripcions preferents es creen sota el govern Zapatero, amb el coneixement i el suport d’una suposada esquerra infantil que redoblava el tambor amb la Memòria Històrica i d’altres qüestions per despistar. Les preferents es realitzen amb el coneixement del Govern i es creen, entre d’altres, des de les caixes, on estaven asseguts tots els partits polítics i els sindicats, d’esquerres i de dretes en grans poltrones. El Partit Socialista va modificar la Llei Hipotecària deixant al jutge presoner i obligant-lo a executar desnonaments, encara que es trobi davant d’un contracte obscè. Només ha canviat quan un jutge ho va recórrer davant el Tribunal Europeu, però cap ministre de Justícia socialista o del PP van fer res contra una Llei que és una navalla en mans del jutge i que beneficia els bancs, que són els que han prestat diners als partits. Uns préstecs que a vegades perdonen i a vegades renoven, cosa que no fan amb els ciutadans i empresaris d’infanteria. La gent no és tonta i s’ha de moure i votar, però no a eslògans o banderes.

Com es defineix ideològicament vostè?

Jo vinc del Partit Socialista Popular i vaig passar pel Partit Socialista Obrer Espanyol, fins que me’n vaig donar de baixa perquè no vaig entrar al partit per fer negocis sinó per canviar la societat. Només vaig participar com a responsable en temes de política internacional, dels quals crec que hi entenc una mica.

I me’n vaig anar a casa per seguir llegint el que m’agrada i treballant en allò que vull. Jo sóc un professional de l’advocacia. A mi no em van parir en un partit polític, des de les Joventuts fins a la presidència del Govern, com és el cas Zapatero. I n’hi ha molts que no han vist una nòmina privada en la seva vida. Són partitocràcia, aparell.

Els meus ideals són la independència del Poder Judicial, separació de poders, administració aprimada, responsabilitat econòmica,... Per exemple, cap subvenció privada ni als partits ni a les seves fundacions. Això es diu “cas Palau”. Que cada partit o sindicat que rebi fons públics passi per una auditoria, però no del Tribunal de Contes que respondrà d’aquí a vuitanta anys, sinó que sigui feta per les firmes comercials acreditades i que canviïn cada any.

Volem transparència als partits. Jo sé quant cobra el president del meu partit, Albert Rivera. Ho publiquem. Vull saber quant cobra el secretari general de la UGT, quins sous tenen al seu staff, les despeses, els pagaments, quins cotxes utilitzen... I si no ho volen dir, que renunciïn a les subvencions. Però qui cobra de l’erari públic ha d’oferir una exposició plena. Corrupció n’hi haurà sempre però amb aquestes mesures n’hi hauria molta menys.

Quins socis tindran a Europa per dur endavant aquestes idees?

En principi, hem d’aconseguir parlamentaris i quan els tinguem, discutirem, comentarem i organitzarem la nostra gestió amb els grups que existeixi. Jo pregunto. El PSOE estarà content que Ciutadans estigui al seu grup? CiU ens deixarà estar al grup de Demòcrates i Liberals? Al grup Popular no m’hi veig. Caldrà veure si aquests partits tenen una visió europea, tractant de sumar opcions, o tenen una visió d’exclusió, mantenint el control del poder.

Ser eurodiputat suposarà per vostè un canvi personal molt important.

Tota la meva vida l’he fixat en la meva professió d’advocat, que em dóna capacitat de comprensió, però, sobretot, jo sóc advocat circumstancial. L’essència de la meva vida ha estat l’interès per conèixer coses. Si he viatjat i he estat corresponsal de guerra és perquè volia anar més enllà del coneixement acadèmic, a part de ser un apassionat de la lectura. La meva vida és conèixer. I conèixer és tractar, primer, de tenir documentació, llegir, i contrastar-ho amb la realitat anant sobre el terreny. M’ha interessat la religió, la cultural, l’art,la política, la societat... Practicaré el que he viscut sempre. La política no hauria de ser una art, un ofici de professionals, com ha estat fins ara.