Jordi Sànchez revalida la presidència de l'ANC
Jordi Sànchez ha revalidat aquest dissabte la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En la reunió dels 77 membres del Secretariat Nacional de l'entitat que havia d'escollir la nova presidència, Sànchez s'ha imposat per cinc vots a Liz Castro, que encapçalava el sector que reclamava una renovació als càrrecs directius de l'ANC.
“Ens hem conjurat a treballar com un únic equip”, ha dit Sànchez després de resultar escollit, en una roda de premsa on ha comparegut al costat de Castro per mostrar unitat i allunyar la imatge de divisió que s'havia instal·lat a l'ANC les últimes setmanes. “Dividits no aconseguirem el nostre objectiu”, ha valorat Castro, que portava a la mà una figura d'una pinya per mostrar unitat.
Liz Castro va quedar per davant de Jordi Sànchez a les eleccions de dissabte passat per formar part de la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana. Per darrere de Castro i Sánchez es van situar qui va ser número u de la CUP, Antonio Baños, i l'expresident d'Òmnium, Quim Torra. Entre els 25 membres del secretariat elegits a la llista nacional, 14 eren els signants d'un manifest on es cridava a recuperar la tensió positiva i reorientar l'organització per sortir de l'immobilisme. Entre els signants, tres dels quatre més votats en aquestes eleccions: Liz Castro, Antonio Baños o Quim Torra. En conjunt, el Secretariat Nacional de l'ANC està format per 77 persones.
La renovació de la direcció de l'ANC ha arribat en un clima intern convuls. La gestió al capdavant de l'entitat de Jordi Sànchez ha estat àmpliament qüestionada entre bona part de les bases de l'ANC, que consideren que havia posat a l'organització al servei de Convergència.
A més, la formació de la llista conjunta de Junts pel Sí, el seu paper en la campanya electoral obert el 9-N amb la tradicional manifestació convocada per l'ANC, les complicades negociacions posteriors entre JxSí i la CUP per pactar la investidura o la posterior rebaixa del full de ruta per part del Govern, han deixat l'ANC immòbil i amb una molt minvada capacitat de pressió als partits independentistes.
