L'Audiència Nacional veu indicis de delicte en el setge al Parlament de 2011 per la “intimidació ambiental”

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco creu que es podrien considerar delicte les accions comeses per 22 dels manifestants que el juny del 2011 van envoltar al Parlament de Catalunya, alguns dels quals van insultar, intimidar, empènyer i van obstruir el pas a una desena de diputats catalans. En la interlocutòria emsa aquest dimecres, per la qual s'acorda seguir tramitant les diligències prèvies al sumari, el magistrat es recolza en la “intimidació ambiental” que es va produir als voltants de la Cambra catalana per veure indicis de delicte contra les institucions de l'Estat -castigat amb una pena d'entre tres a cinc anys-, encara que en el mateix document reconeix que, si s'haguessin produït individualment aquestes actuacions, la pena seria excessiva. Fonts de la defensa ja han avançat que prepararan un recurs davant la decisió de Velasco.

El jutge dóna compte en el document del que va passar aquell matí, quan unes 600 persones van acudir a la convocatòria de l'acció “Aturem el Parlament”, en el marc de les protestes del 15M, per evitar que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat per al 2011. El que havia de ser una cadena humana va derivar en càrregues policials, resoltes amb 45 ferits i 6 detinguts, i episodis d'assetjament a alguns diputats, als quals els manifestants no deixaven accedir al Parlament. El president Artur Mas i alguns consellers van haver pujar a un helicòpter per entrar a la seu parlamentària.

Les diverses tensions amb els diputats, com les pintades a la jaqueta de Monserrat Tura (PSC) o el robatori d'unes claus a Alfons López Tena (SI), van ser segons el jutge una “extralimitació del dret a la manifestació”. Les considera actes de “violència moral d'abast intimidador” contra un alt organisme de l'Estat i contra els diputats en qüestió, que van veure atacades la seva “dignitat” i la seva “integritat moral”.

Però el que convirtiría definitivament aquestes actuacions a delicte, segons consta en la interlocutòria, és el fet que fossin perpetrades amb el suport d'un grup de persones, els altres manifestants. “Accions que aïlladament serien constitutives de delictes menors i fins i tot de faltes (escopir, insultar...)”, diu el document, quan es fa en un context d'“intimidació ambiental, aprofitant la covardia de l'acció en grup i no aïlladament [...], l'acció violenta es converteix en greu i, per tant, en delictiva”.

És per tant el component de la pressió del conjunt el que els converteix en delictes contra les institucions de l'Estat. S'estableix, segons detalla el jutge, un “pacte de grup” pel qual l'entorn estaria d'acord amb les accions de l'acusat, fet que converteix l'acció individual en «una acció greu i punible“.

Un precedent per penalitzar l'escrache?

Fonts jurídiques assenyalen que la posició adoptada pel jutge Velasco podria crear un precedent idoni per abordar i penalitzar els escraches, les protestes que els afectats per la hipoteca porten a les cases dels diputats que no estan a favor de la ILP per la dació en pagament i el lloguer social. Segons aquestes fonts, en el Codi Penal no està previst castigar conductes col·lectives, ni que aquestes suposin un agreujant per les responsabilitats individuals.

El concepte nou, segons apunten, de “intimidació ambiental” podria estar a prop del que fan des de la PAH. Algunes de les accions que s'esmenten en l'acte són “increpar”, “perseguir” o “assetjar”. Les mateixes fonts titllen la decisió del jutge de “experiment jurídic”, donada la seva manca de precedents.