El Parlament debat la llei de consultes, l'últim intent d'acomodar el 9N a legalitat
Compte enrere per al desenllaç legal del procés sobiranista. El Parlament de Catalunya aprovarà aquest divendres la Llei de Consultes amb els vots favorables de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, en una jornada marcada pel triomf del no a Escòcia. Les formacions que l'aprovaran sumen prop del 80% de la cambra, en un últim intent per celebrar la consulta del 9-N d'acord a la legalitat, després que el Congrés dels Diputats rebutgés per àmplia majoria traspassar a Catalunya la competència per celebrar consultes.
Després de l'aprovació de la llei, aquesta s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Generalitat perquè entri en vigor, un procés que podria dilatar-se fins a 15 dies. Segons el previst, Artur Mas signarà el decret de convocatòria del 9-N immediatament després de la publicació de la norma, a l'espera que el Constitucional paralitzi les dues coses, ja que el Govern espanyol ja ha anunciat que la recorrerà davant l'Alt Tribunal tant el decret com la llei que l'empara. En aquest sentit, però, el coordinador de CDC Josep Rull ha avançat aquest matí que el Govern descarta signar el decret avui mateix, sense donar més pistes.
Fins aquí arriba el full de ruta del procés sobiranista traçada el desembre de l'any passat, quan CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es van posar d'acord en una pregunta i una data per celebrar una consulta a la qual sempre va acompanyar l'epítet de “legal”. Després del predictible veto del Constitucional, el Parlament català es quedaria sense opcions per fer la consulta dins els marges de la Constitució espanyola. El que mai ha estat clar és si els partits de l'acord de desembre aposten per una legalitat emanada de les institucions espanyoles o si entenen que l'aprovació de la llei per part del Parlament és un suport legal suficient, la qual cosa en les últimes setmanes ha suscitat la divisió en reclamar diversos d'ells la desobediència davant un bloqueig de l'Estat.
En aquest sentit, diversos partits van voler aportar llum sobre el futur del procés amb les propostes presentades dimecres en l'última jornada del debat de política general. La CUP va fer una proposta mitjançant la qual reclamava al Govern celebrar la consulta tot i el veto del Constitucional, entenent la desobediència com un “instrument vàlid i legítim en els processos d'autodeterminació”, text que finalment va ser rebutjat. La proposta que sí que va prosperar amb els vots de tots els partits del pacte per la consulta, a més de tres crítics del PSC, va ser la que instava Mas a convocar la consulta el 9 de novembre perquè pogués celebrar-se “d'acord amb els marcs legals” i a consultar al Parlament “quan les circumstàncies del procés ho requereixin”. Amb aquesta resolució els partits van avalar les intencions declarades de Mas, que havia anunciat que convocaria la consulta amb empara en la llei aprovada al Parlament, abans que el Constitucional la suspengui, i s'havia compromès a tornar a reunir als partits que donen suport al procés si aquesta via fallava.
Una llei ad hoc per a la consulta del 9-N
El text que s'aprovarà aquest divendres al Parlament està dissenyat per donar cobertura legal a la consulta sobiranista, desplegant l'article 122 de l'Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat per legislar sobre consultes populars. L'esborrany del text, que serà sotmès a 95 esmenes presentades pels grups, estipula un termini mínim d'un mes i màxim de dos des de la convocatòria fins a la data en què se celebri la consultes. Però, a més de per a la sobiranista, la llei dóna cobertura a altres consultes populars, que podran ser promogudes pels ajuntaments, els consells comarcals o la ciutadania si s'aporten 50.000 signatures.
El text legal dóna suport a la celebració de qualsevol consulta no plebiscitària, excloent aquelles que puguin restringir drets i llibertats que preveu la Constitució i l'Estatut, a més de en matèria tributària. També preveu la creació d'un cens amb què dur a terme aquestes consultes, que seran sempre no vinculants. El PSC va anunciar el seu suport a la llei per entendre que es tractava d'un “mecanisme de participació democràtica”, tot i que no consideren que pugui donar cobertura a una consulta com la que el Govern vol convocar el 9 de novembre, que pregunta sobre un assumpte, addueixen, sobre el qual la Generalitat no té competències.
El Consell de Garanties Estatutàries, òrgan consultiu de la Generalitat, va assegurar per majoria que el projecte de llei era compatible amb la Constitució i l'Estatut, encara que quatre dels seus nou membres van emetre vots particulars al no estar d'acord amb la decisió. El dictamen aprovat entenia que l'articulat no entrava en col·lisió amb la interpretació de la sobirania nacional espanyola recollida en la Constitució, i apuntava que el sistema constitucional espanyol no prohibeix que la Generalitat pugui consultar la ciutadania sobre qüestions del seu interès.
Encaix legal o desobediència
Les opcions de l'Executiu de Mas després que el Constitucional paralitzi la norma es resumeixen en acatar el veto i renunciar al 9-N o desobeir a l'Alt Tribunal i treure les urnes de totes maneres. El president va anunciar dilluns que, de no poder celebrar la consulta “amb plenes garanties democràtiques, convocaria eleccions anticipades. No va aclarir, però, les seves intencions davant el veto de l'Estat.
Oriol Junqueras, líder d'ERC i pilar sobre el qual s'ha donat suport al Govern de CiU aquesta darrera legislatura, s'ha mostrat partidari de la desobediència civil en el cas d'una esperable prohibició de la consulta, el que ha valgut les crítiques de Duran i Lleida, líder d'Unió, en considerar que trencava la unitat d'acció dels sobiranistes. “Sabíeu que l'Estat no us aplaudiria quan anéssiu a votar. Sabíeu que el TC no us ho regalaria. Si ho sabíeu, heu de ser conseqüents amb el que vau votar i vau signar”, va inquirir amb duresa Junqueras al Govern de Mas, paraules que van mostrar per primera vegada en el procés sobiranista una divergència d'opinions entre els socis.
El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, tampoc va descartar la desobediència al Constitucional, però considero que cal pensar “com fer una consulta que tingui reconeixement i recorregut al dia següent”. Herrera, que considera la consulta “insubstituïble”, es va posar del costat de Mas en reclamar que aquesta tingui “garanties democràtiques”, i ha exigit “fermesa a defensar-la i responsabilitat per no cremar”. La CUP ha mostrat en diverses ocasions la seva aposta per fer la consulta “sí o sí”. “En cas contrari”, va assegurar contundent Quim Arrufat, “aquesta legislatura seria el major frau democràtic de la història”.
