El procés sobiranista se la juga a la manifestació en 'V' de la Diada

A només dues setmanes del 11 de setembre, és una incògnita si els organitzadors de la gran V humana a favor del dret a decidir seran capaços de complir amb les expectatives que ells mateixos es van marcar. L'Assemblea i Òminum Cultural van oferir aquesta setmana la dada de més de 220.000 persones apuntades, una xifra que, tot i estar per sota, comença a acostar-se a les d'anteriors mobilitzacions. En un moment complicat per al procés català, l'èxit de la V evidenciarà si el suport al carrer del sobiranisme continua intacte o comença a desinflar-se.

L'acció d'aquesta Diada consistirà en un mosaic humà que formarà una V gegant amb la bandera catalana. La V començarà a la plaça de les Glòries i discorrerà pel carrer Diagonal fins a la plaça Pius XII i per la Gran Via fins a l'estació de ferrocarril de Magòria. En total 11 quilòmetres que han de ser completats perquè els convocants la considerin reeixida. L'ambiciós objectiu de la campanya 'Ara és l'hora' és fer la major manifestació de la història de Catalunya. Els números, però, estan lluny de ser tan folgats.

L'alarma en el món sobiranista va sonar a principis d'agost, quan la dada d'inscrits va ser de només 70.000 persones. Enmig de l'escàndol dels comptes en paradisos fiscals de l'expresident Pujol i amb els rumors que s'han succeït durant tot l'estiu que la consulta no arribés a produir-se, molts van atribuir la baixa xifra a que l'independentisme català s'estava desinflant i van augurar que l'acció d'aquest any no seria capaç de mantenir les xifres de la Via Catalana de la passada Diada.

Va ser arran d'aquests mals pronòstics quan els convocants van posar en marxa tota la maquinària de comunicació de què disposen i van fer una crida a la societat catalana, recordant que era indispensable apuntar-se per assegurar la coordinació i l'èxit de la concentració. “Estem aquí perquè tenim dificultats, no ens amaguem, però les dificultats serveixen per fer-nos més forts”, va assegurar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, en la roda de premsa oferta per reclarmar més suport.

Dit i fet, l'Assemblea va tornar a demostrar el remarcable poder de convocatòria que l'ha acompanyat des del seu naixement el 2011. Les inscripcions no van parar d'augmentar des de llavors i el número està ara prop d'atrapar el de la cadena humana de 2012, quan es van inscriure unes 300.000 persones.

Però el ràpid creixement de les inscripcions no està sent suficient per garantir que tots els trams es completin. Segons la web ullsvermells.com, amb estadístiques en temps real, la majoria dels trams tenen baixa o poca ocupació, mentre que només 11 dels 73 trams estan complets o gairebé complets. L'ANC i Òmnium Cultural treballen a contrarellotge per animar la participació amb incentius diversos, l'últim d'ells 50 colles castelleres arribades de diversos punts de la geografia catalana que actuaran durant la concentració.

Un procés sobiranista fet a cop de manifestacions

Si algun motor polític ha tingut el procés sobiranista català, aquest ha estat la mobilització ciutadana al carrer. Les manifestacions i concentracions a favor de la independència dels últims tres anys han estat massives i s'han articulat al voltant de l'Assemblea, un nou actor polític que ha utilitzat la seva capacitat de convocatòria per pressionar els partits en la línia independentista.

La Diada de 2011 va donar el tret de sortida del procés amb una de les manifestacions més concorregudes de la història de la capital catalana, sota el lema 'Catalunya nou estat d'Europa“. Només dues setmanes després d'aquella marxa va ser quan el govern d'Artur Mas va anunciar la convocatòria de les eleccions anticipades que iniciarien un procés polític amb l'objectiu de convocar una consulta.

Un any després l'ANC va tornar a convocar una demostració ciutadana, aquesta vegada una cadena humana de 400 quilòmetres travessant el territori català entre Pertús, al Rosselló, i la localitat valenciana de Vinaròs. El recorregut es va completar, encara que les xifres de participació van ser diverses, entre els 400.000 que va comptar el ministeri d'Interior i els 1,6 milions de la Generalitat. Amb l'impuls de la 'Via Catalana', CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP van començar unes negociacions que van acabar tres mesos després amb l'anunci d'un pacte per a celebrar la consulta sobre la independència del 9 de novembre.

A la recta final cap a la gran data del sobiranisme, per a ningú passa desapercebut que la Diada del 2014 tornarà a ser una prova de foc. Si la convocatòria aconsegueix desbordar les previsions, el Govern d'Artur Mas tindrà una important pressió per dur a terme la consulta. Si passa el contrari i l'acció no compleix amb les expectatives, podria indicar el principi de la fi del suport popular al procés.