La gestió de l'aigua a l'Àrea Metropolitana enfronta Agbar i Barcelona en Comú
La sentència del TSJC que ha anul·lat l'adjudicació a Agbar del subministrament d'aigua a Barcelona obre la porta a la gestió pública de l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Així ho ha defensat aquest dijous la vicepresidenta de l'Àrea de Medi ambient de l'AMB, Janet Sanz (Barcelona en Comú). Una postura oposada a la d'Agbar, l'empresa que tradicionalment ha operat en règim de monopoli a Barcelona i que sosté que la sentència no qüestiona la capacitat de prestar el servei d'abastament d'aigua per part de la societat. L'empresa, a més, ha posat preu a l'expropiació dels seus actius: 500 milions d'euros. Conflicte jurídic i polític a la vista.
“Cal que des de l'administració es doni una resposta [a la sentència] i es plantegi un model de gestió pública de l'aigua, que és la proposta que més beneficiaria la ciutadania, ja que l'aigua és un dret humà i un bé públic ”, ha sostingut Sanz. En línia amb aquesta idea, Sanz ha avançat que l'AMB no recorrerà la sentència. Sí que ho farà Agbar, que es juga 3.500 milions d'euros durant els 35 anys de vigència del contracte que el TSJC va anul·lar dimecres. Per tant, l'empresa mixta seguirà prestant el servei.
Agbar té un 70% de la societat mixta esmenada pels tribunals. L'AMB i Criteria (la Caixa) es reparteixen igualitàriament el 30% restant. L'empresa mixta ha defensat la inviabilitat econòmica “evident” d'expropiar els títols que tenia reconeguts Agbar per prestar el servei d'abastament d'aigua i ha xifrat aquests actius en 500 milions d'euros.
No obstant això, la sentència del TSJC ha posat en dubte la valoració d'actius que es va fer en el moment de lliurar el subministrament d'aigua a l'empresa mixta. Així, ha considerat que es va incloure en la valoració del patrimoni d'Agbar el dret a la concessió del subministrament d'aigua fins al 2047, quan en realitat “és l'AMB qui l'ostenta”. “Es tracta d'un servei municipal des de l'any 1950, servei a més reservat a les entitats locals”, recorda la sentència. Segons l'opinió d'Agbar, però, la sentència “reconeix els títols per a l'esmentat servei”.
A més, la sentència també va revelar que es va incloure com a actiu la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, que no té relació amb portar l'aigua fins a les aixetes de les llars (l'objectiu de l'empresa mixta). “Si es valora un element patrimonial que no es té, el resultat de la valoració no és fiable”, resol la sentència.
De la sentència judicial, doncs, es dedueix que l'AMB ha de valorar quant costaria expropiar la concessió d'Agbar i la seva xarxa de distribució. En la valoració s'hauria de ponderar quina part d'aquests conceptes ja han estat amortitzats gràcies al fet que, tal com recorda la sentència, Agbar presta el servei d'abastament “com concessionari tàcit”. Amb tota probabilitat, el conflicte entre administració i Agbar acabarà judicialitzat, ja que cadascuna de les parts xifrarà la indemnització d'acord als seus interessos.
Un altre conflicte polític metropolità
Agbar ja ha anunciat que seguirà prestant el servei perquè considera que la sentència “esmena la creació de l'empresa mixta com a conseqüència que l'AMB no va fer constar en l'expedient la inviabilitat econòmica d'expropiar els títols existents [els esmentats 500 milions]”, de manera que “el qüestionament respon, exclusivament, al procediment administratiu”.
Per la seva banda, la plataforma Aigua és Vida, ha reivindicat la gestió pública de l'aigua i ha recordat que des de feia més de 150 anys Agbar operava sense tenir la concessió del servei, i l'equip de govern de l'AMB va decidir fa quatre anys adjudicar a dit la concessió.
BComú ha apostat per la gestió pública, tal i com explicava a Catalunya Plural Gerardo Pisarello: “Municipalitzar l'aigua és imprescindible per recuperar el control públic sobre l'economia”, sostenia l'ara primer tinent d'alcalde de Barcelona el febrer passat -abans d'arribar a la plaça Sant Jaume.
ERC ha proposat el “control públic” de l'aigua a l'AMB. La CUP també defensa la gestió pública de l'aigua. Ni el vicepresident socialista de l'AMB, Antonio Balmón (PSC) ni el president d'Agbar, Àngel Simón, han aparegut en un acte públic on s'esperava que fessin una valoració de la sentència.
No és descabellat preveure, doncs, una altra lluita soterrada al poder metropolità entre socialistes i 'comuns', com ja va passar amb TMB. Un reportatge del digital Crític va ressenyar els vincles amb la classe política d'Agbar, començant pel president de la companyia, Àngel Simón, que va ser nomenat gerent de l'AMB per Pasqual Maragall el 1989.
Per l'altre costat, antics membres d'Aigua és Vida amb un llarg historial en la defensa de l'aigua pública ocupen ara llocs de responsabilitat en l'administració després de la victòria de BComú el passat 24 de maig: antics portaveus de la plataforma, Eloi Badia i Moisès Subirana, són regidor a l'Ajuntament de la capital, d'una banda, i representant de l'AMB en l'empresa mixta, de l'altra.
