Millet, Aznar i la FAES catalana: la branca no investigada del cas Palau

José María Aznar amb Fèlix Millet en una visita al Palau l'any 2000

Les declaracions d'acusats i testimonis del cas Palau han mostrat com Fèlix Millet, a més de saquejador i facilitador de comissions a Convergència, era dels millors relacions públiques entre la jet set catalana. Que Millet assegurava sempre el tret es va demostrar a principis del segle XXI, quan davant l'ocàs del pujolisme a la Generalitat, va fer amistat amb José María Aznar, aleshores president del Govern central i líder totpoderós del PP. Aquest dilluns, per primera vegada després d'onze sessions de judici, un testimoni s'ha referit a la relació entre Millet, Aznar i l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de FAES.

Fèlix Millet i Gemma Montull confessen que Convergència es va finançar iŀlegalment a través del Palau

Fèlix Millet i Gemma Montull confessen que Convergència es va finançar iŀlegalment a través del Palau

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) sempre va sospitar que d'aquesta amistat en podria sortir una peça separada del cas Palau. Com a acusació popular de la causa, el 2013 va demanar que s'investigués si el Palau havia participat en un suposat desviament de fons cap a l'Institut Catalunya Futur. El jutge instructor i l'Audiència de Barcelona ho van desestimar.

"Vam demanar que s'investiguessin diversos fets que no ens quadraven", explica l'advocat de la FAVB, Àlex Solà. Les sospites de la FAVB versaven sobre el sobrecost que Hisenda i l'auditora Deloitte van detectar a les obres d'ampliació del Palau, que va pagar en la seva majoria el ministeri de Cultura, i l'augment en donacions anònimes que va rebre l'Institut Catalunya Futur.

Les auditories van mostrar que entre les certificacions d'obra en l'ampliació del Palau del ministeri i les certificacions reals hi havia una diferència de dos milions d'euros. Per l'altre costat, l'augment de donants anònims a la FAES catalana entre 2003 i 2004 ascendia a un milió d'euros. L'època coincideix amb l'entrada com a patró de la FAES catalana de Millet, fill d'un dels fundadors d'una de les entitats més representatives del nacionalisme català, Òmnium Cultural. Com que el jutge va rebutjar obrir una investigació, la identitat dels donants anònims de la FAES catalana segueix sent desconeguda.

A més, una carta anònima dirigida als Mossos d'Esquadra on s'afirmava que la fundació del PP estava implicada en els tripijocs de Millet va acabar de disparar les alarmes. I és que també va ser un anònim, en aquest cas a Hisenda, qui va denunciar la quantitat sospitosa de diners en efectiu que movia al Palau. El fisc va obrir una inspecció que va acabar desvetllant una desviació de més de 30 de milions, 6,6 d'ells suposadament pagats per Ferrovial a Convergència a canvi d'obra pública. No obstant això, Hisenda no va poder confirmar la denúncia anònima referent a la FAES catalana.

Millet es va fer patró de la FAES catalana mentre el Govern central finançava l'ampliació del Palau. En conjunt, les subvencions del ministeri de Cultura van ascendir a 12,6 milions, mentre que la resta d'administracions locals i autonòmiques catalanes van aportar poc més de 3 milions. Segons es desprèn del que ha declarat l'extresorer de l'Orfeó Català, Pau Duran, Millet només buscava algú que li financés l'ampliació del Palau: el 2005, el capitost del Palau va comunicar a la junta que deixava de ser patró de l'Institut Catalunya Futur "perquè ja no funcionava". L'última subvenció del ministeri de Cultura per a les obres del Palau va ser el 2004.

Amistat travada a Menorca

"Millet va presentar en societat a Aznar a Catalunya. Però a la societat en majúscula, als intocables", explica Solà. El lletrat fa referència al paper de cicerone que va adoptar Millet per presentar Aznar a les 400 persones "que es troben a tot arreu", en paraules del mateix Millet, i que tradicionalment han exercit el poder a Catalunya.

L'estreta relació entre Millet i Aznar es va forjar en cartes, viatges a Barcelona on Millet mostrava a Aznar els projectes d'expansió del Palau, que va acabar pagant el Ministeri de Cultura, i també en sopars d'estiu a la casa que la dona de Millet té a Fornells (Menorca), amb privilegiades vistes a la badia.

"Seria un honor que, tal com vam fer l'any passat, volguéssiu tornar a repetir una vetllada amb nosaltres", li va escriure Millet a Aznar el 2003, en una carta que va revelar El Periódico de Catalunya, quan el del PP ocupava la presidència del Govern. Aznar no va ser l'únic convidat de Millet a Menorca: a la casa de Fornells també hi va sopar Artur Mas.

L'Institut Catalunya Futur va ser un intent del PP català, llavors dirigit per Josep Piqué, de marcar un perfil propi a Catalunya, allunyat del nacionalisme espanyol. El 2003 el pujolisme vivia els seus últims moments de glòria, i també el PP va voler captar els sectors més moderats del catalanisme aprofitant la retirada de l'expresident.

A més de Millet, al patronat que va fundar el 2003 l'Institut Catalunya Futur hi van figurar l'expresident del COI, Joan Antoni Samaranch; l'exministra Anna Birulés; i l'historiador Luis Racionero. Només tres anys abans, Millet havia donat 72.000 euros del Palau a Àngel Colom per pagar els deutes de l'extint Partit per la Independència (PI). Una mostra de la capacitat de Millet per jugar en tots els terrenys.

Etiquetas
Publicado el
28 de marzo de 2017 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats