Cinc gesticulacions per accentuar el perfil social del Govern Mas

En els darrers dies, el Govern de la Generalitat ha pitjat l’accelerador de la seva maquinària comunicativa per posar l’èmfasi en l’agenda social. Pràcticament tots els departaments amb competències socials han posat el seu gra de sorra per reforçar el missatge que dilluns passat llençava el president Artur Mas des del nou centre penitenciari d’El Catllar (Tarragona): “El país funciona, el Govern funciona i les administracions funcionen”. El relat oficial s’aparta momentàniament de la denúncia dels atacs i la incomprensió secular de Madrid. Ara cal emfasitzar la bona gestió del Govern, encara que sigui forçant una mica la màquina.   

1. Salut. Dos dies abans de Nadal, el dia 23, el departament de Boi Ruiz va presentar un informe segons el qual, malgrat els efectes de la crisi, els principals indicadors mostren una clara millora en la salut de la població a Catalunya en els darrers anys. La nota de premsa de Salut subratllava, per exemple, que l’esperança de vida dels catalans ha augmentat i que la mortalitat ha baixat en el període 2007-2013. Naturalment, obviava les males notícies que també recull l’informe, com és que la taxa de suïcidis no ha deixat de créixer en el mateix període. En realitat, com explicava el Catalunya Plural en l’edició d’ahir, les conclusions d’aquest oportú informe de l’Observatori del Sistema de Salut a Catalunya van en sentit contrari del que senyalen fins a cinc informes diferents que recentment han auscultat també la salut dels catalans.  

2. Ensenyament. Un dia després, el 24, s’anunciava un nou decret per promoure l’escola inclusiva, si bé aquest encara no està tancat i no serà una realitat, si tot va bé, fins el juny de 2016, segons va reconèixer la mateixa consellera Irene Rigau. Malgrat les explicacions i la informació facilitada, els periodistes convocats pel departament en van sortir sense una idea massa clara d’on era la notícia, possiblement perquè Ensenyament porta anys assegurant que a Catalunya l’escola ja és inclusiva. Posteriorment, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva va emetre un comunicat en el que criticava no només la data triada per l’anunci sinó que refutava les suposades millores del futur decret i exigia que es respecti el dret dels pares amb alumnes amb necessitats educatives a triar l’escolarització dels seus fills.  

3. Cultura. El mateix dia 24 es donava una petita empenta al català, ja que el departament que dirigeix Ferran Mascarell anunciava una nova línia d’ajuts que permetrà doblar i subtitular 14 pel·lícules “que no són d’estrena al cinema sinó que s’emetran en les plataformes de vídeo a la carta i televisió, DVD, Blu-ray i altres formats digitals”. En el comunicat s’evitava quantificar l’import d’aquesta nova línia d’ajuts, potser perquè no fa l’efecte que hagi de ser gaire elevat, però sí s’aprofitava per fer un repàs a totes les altres ajudes que ja impulsa el departament de Cultura per normalitzar la presència del català a la gran pantalla.

4. Territori i Sostenibilitat. Després de tres dies de pausa (Nadal, Sant Esteve i diumenge 27), dilluns 28 les bones notícies van arribar dels departaments de Justícia i de Territori i Sostenibilitat. El departament de Santi Vila, a través de l’Agència de l’Habitatge, va signar un conveni amb Càritas de Terrassa i Sant Feliu del Llobregat per a la futura cessió d’habitatges del parc públic a fi de reallotjar famílies d’aquests municipis que hagin estat desnonades i s’adrecin als seus serveis. El titular de la nota de premsa, però, era una mica més grandiloqüent: “L'Agència de l'Habitatge cedeix pisos sense cost a les entitats del tercer sector per destinar-los a emergències socials”.

5. Justícia. Pel que fa al departament de Germà Gordó, aprofitant la visita de Mas a la nova presó d’El Catllar (inaugurada dilluns però operativa des de finals de novembre), posava sobre la taula que les polítiques penitenciàries han convertit Catalunya en un model europeu pel que fa a la taxa de reinserció i no reincidència, ja que vuit anys enrere se situava en el 60% i en l’actualitat es troba en el 70% de la població reclusa que surt de la presó. Dit així, sona bé. Però té truc. La dada surt d’un estudi que ja va presentar el departament de Justícia el mes de juny passat, un estudi que s’havia fet sobre una mostra dels presos que van sortir de la presó el 2010, i es contraposava amb un d’anterior, presentat el 2008, amb una mostra de reclusos del 2002. O sigui que més exacte hagués estat dir que el 2010 la taxa de no reincidència havia millorat deu punts en relació a 2002... però, és clar, tot això és període tripartit.

Salut, educació, discapacitat, llengua, habitatge, presons... Matèries que acostumen a suscitar molt d’interès entre les persones amb sensibilitats d’esquerres. Possiblement aquestes bones notícies, reals o maquillades, no tinguin gaire incidència a l’hora de canviar l’opinió de ningú sobre res, però com es va veure el 27-D, i com possiblement es torni a veure el 2 de gener, la cosa pot anar d’un vot. I tot ajuda.