El 23-F ha estat de sempre una veritat mal explicada; és a dir, el que en psicologia resulta una gran mentida. Llavors, i amb més raó, sorprèn l’esquinçament de vestidures que mig país ha fet després de l’emissió de l’especial Operación Palace, el fals documental firmat pel periodista Jordi Évole i dedicat a la temptativa colpista.
L’especial pot aguantar versemblança fins a la idea de contractar Flotats per dirigir el teatralitzat l'intent de cop d’estat. La ficció va precisament d’això: atès el convuls moment que travessa el país (1981), el Govern de Suárez es reuneix amb els principals actors polítics a l’Hotel Palace, i entre tots decideixen avançar-se al perill i falsejar la temptativa, finalment dirigida per José Luis Garci. En el repartiment apareixen celebritats com Joaquín Leguina, Federico Mayor Zaragoza, Iñaki Anasagasti, Jorge Verstrynge, Felipe Alcaraz, Iñaki Gabilondo y Fernando Ónega, entre d’altres.
Amb una extraordinària posada en escena, Évole engalipa amb la precisió d’un mag. D’entrada, te’l creus perquè és ell, perquè la gent que surt és seriosa, perquè la recreació és impecable i perquè la veu narradora tanca amb increïble solvència. El que es diu és inversemblant des del minut zero, però també saps que el conill del mag no pot desaparèixer i desapareix, i l’espectacle et deixa bocabadat. A més, la solvència d’Espanya no viu la seva millor època i tot plegat fa que l’espectador vagi empassant-se programa fins que la sàtira el desperta.
En acabar el documental, Jordi Évole confirma la farsa i en demana disculpes. A partir d’aquí, elogis i crítiques ensabonen i colpegen el periodista. Segurament no n’hi ha per tant, ni per tan poc. A un segment prou ampli del país li costa riure’s d’un mateix. Això fa que els espectadors afectats hagin valorat el seu descontentament en funció del temps que han trigat en adonar-se de la falsedat del documental: quant més han tardat a descobrir el truc més ridículs s’han sentit i més indignats s’han mostrat. D’altra banda, l’èxit d’Évole no agrada en segons quines càtedres periodístiques, que no han desaprofitat l’oportunitat d’ofendre’s. I a l’altre costat hi ha un exèrcit de fidels seguidors que es multipliquen al voltant del projecte de Salvados -diumenge van ser més de cinc milions.
Vivim bombardejats de falses notícies. Aquestes se’ns colen per terra, mar i aire. Costa destriar el bé del mal periodístic. Almenys la d’Évole venia amb certificat de falsedat. S’agraeix. A més, també ens ha permès discutir una mica de l’ofici.
Però i si algú es va adormir abans d’acabar el programa?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
