Això no aguanta més. La quantitat i gravetat dels casos de corrupció és tant gran, a Catalunya i també a Espanya, que ens deixa plens d'ira i mancats de paraules per expressar la ràbia. Una ràbia encara més gran pel context de crisi en què s'imposen retallades indiscriminades a la majoria mentre alguns es lucren.
Però aquest no vol ser un article més de laments. Tampoc em dedicaré al “ja ho havia dit” o a allò de “no tots som iguals”, que ara serveix de ben poc.
Aquest vol ser un article que se sumi i contribueixi a la rebel.lia cívica i pacífica per a un canvi radical, d'arrel. Una crida a refundar la democràcia i reconstruir-la sobre noves bases. Entre altres coses perquè si l'explosió social no s'ha produït ja és pel por que tenalla, i perquè avui no hi ha canalització política. I hauríem d'entendre que avui tenim la responsabilitat de canalitzar aquest malestar no només per destruir sinó per construir un nou marc, unes noves regles, per reiniciar la partida.
Per començar, i davant les últimes informacions del cas Bárcenas, és urgent reclamar la dimissió immediata de Rajoy i la convocatòria de noves eleccions. El que sabem d'aquest cas demostra que la cúpula del PP s'enriquia a canvi d'afavorir els negocis d'uns pocs. El mateix president és sospitós de frau i de dirigir un govern i un partit corruptes, amb un model que segrestava governs, i en el qual les donacions il.legals es donaven a canvi que les decisions governamentals es decantessin a favor d'interessos ben particulars. I tot això mentre s'han dedicat a carregar-se els nostres drets i serveis públics. Alarmant.
Aquesta és la gota que fa vessar el got. En el seu any i poc més de govern han estat un exemple de com dur a terme accions directament contràries a les que van prometre en campanya. Han demostrat total subordinació als mercats i total determinació en el desmantellament dels nostres drets. Per si fos poc, la seva política econòmica ha fracassat rotundament, portant-nos al rècord històric de gairebé 6 milions d'aturats. I mentrestant, aprovaven una amnistia fiscal, amb l'ajuda de CiU, per regularitzar els seus propis diners negre, i el dels seus amics.
El mateix val per a Catalunya, on cada matí esmorzem amb un nou escàndol protagonitzat CiU, coalició governant formada per CDC, que té la seu embargada pel cas Palau, i UDC, que acaba de reconèixer haver-se finançat il.legalment.
En aquest context, les trucades a pactes contra la corrupció semblen una burla. Res de pactes ni cimeres sense compromisos previs, sense comprometre's a les modificacions legals i penals que sempre han negat. Així que no ens busquin. Fa anys els ho vam proposar i vam rebre la negativa de PP, PSOE i CiU. Ara que no vulguin netejar la seva imatge embrutant la dels altres.
És hora al seu torn de mesures diferents, i està clar que si Rajoy no dimiteix, la nostra responsabilitat està en plantejar aquesta moció de censura que ja està al carrer. És hora de portar-la al Congrés. Sabem que es requereixen 35 diputats i esperem comptar amb la resta de forces polítiques. Sabem que es requereix un candidat alternatiu i volem que no sigui de cap partit, sinó de la societat civil. Sabem que la majoria absoluta del PP impediria que triomfés, però visualitzaria el seu aïllament i la urgència d'una alternativa.
I a Catalunya, no defallirem fins que se sàpiga tot, es donin totes les explicacions (començant pel president Mas) i s'assumeixin les responsabilitats que toquen, que són moltes i del màxim nivell.
Els dèficits de la nostra democràcia no són nous, però la crisi els ha accentuat i la corrupció els condemna. La nostra democràcia es troba segrestada pel bipartidisme i pel poder econòmic, anquilosada en el passat i opaca, desconfiada de la ciutadania i de la seva capacitat d'intervenció.
És el conjunt de les institucions les que estan profundament desprestigiades, algunes gairebé acabades com la Monarquia. Això no es canvia amb quatre noves mesures estètiques, ni amb uns retocs aquí i allà.
Per tant, eleccions sí i ja, però amb això no n'hi ha prou. Eleccions per a obrir un procés constituent que serveixi per a reescriure el nostre sistema democràtic a la llum del segle XXI. I repensant quin és el paper dels partits. Segueixo convençut que hem de participar en tots els espais de lluita, també a les institucions: és una funció imprescindible. Però per descomptat, no hi ha hagut canvi polític sense mobilització social. Aquesta és la clau. I també el sentit originari de l'existència dels partits d'esquerres.
En realitat, l'explosió social ja s'està produint. Les marees ciutadanes es multipliquen i el cansament creix. Aquí ens trobarem, una majoria, més d'hora que tard, per participar en la construcció d'una veritable alternativa social i democràtica.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
