Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

La fragilitat de les profunditats

Avui, en el dia mundial dels oceans, tots prenem consciència que els mars que ens envolten han de ser preservats. Quan ho fem, normalment pensem en zones costaneres plenes de vida, en aquelles platges que ens evoquen records de la infància, però més enllà d'aquest mar conegut per tots, hi ha una amplíssima porció dels oceans que ens envolten que és completament desconeguda per a la majoria. Parlo de les aigües profundes.

Les aigües profundes constitueixen el 73% de l'oceà, de les que només hem explorat l'1%. Són, potser, l'última frontera del planeta. Ens són llunyanes i desconegudes, l'absència total de llum, altes pressions, baixes temperatures i escassetat d'aliment formen el còctel perfecte per gestar la idea equivocada que, a les aigües profundes, l'absència de vida està justificada. Res més lluny de la realitat. Les aigües profundes constitueixen una de les reserves de biodiversitat més grans del planeta. Els científics han calculat que més de 100 milions d'espècies poden habitar en aquestes aigües, constituint un reservori de vida al nivell de les selves tropicals més riques del món. Tot i així, les extremes condicions de vida en les aigües profundes provoquen que la majoria d'espècies que les habiten tinguin una extrema fragilitat biològica per la seva baixa i lenta capacitat reproductiva -avui en dia àmpliament coneguda i explicada pels científics- el que les fa particularment vulnerables a la pressió pesquera.

També ens resulta llunyà el fet que les flotes pesqueres cada vegada tenen més accés a aquestes zones de grans profunditats i que la pressió pesquera que s'exerceix en elles supera àmpliament la seva capacitat de regeneració natural. Les poblacions de peixos de profunditat de l'Atlàntic nord-est es troben entre les més explotades del món, especialment per la flota europea formada principalment per vaixells industrials espanyols i francesos. A més, les xarxes agalleres de fons, i en especial, l'arrossegament de fons, art de pesca predominant en la pesca d'aigües profundes, es troben entre les arts de pesca que més impacte generen sobre el medi ambient.

La pesca en aigües profundes es troba regulada des de l'any 2002, però aquest reglament, actualment encara en vigor, no va aconseguir (ni està aconseguint) mantenir les poblacions d'aigües profundes dins dels límits de sostenibilitat, ni recuperar poblacions de peixos com els taurons de profunditat o altres espècies objectiu. La normativa actual també falla a l'hora de conservar i protegir els anomenats ecosistemes marins vulnerables, com són els coralls d'aigües fredes, camps d'esponges i els ecosistemes de les muntanyes submarines, dels impactes adversos de tècniques de pesca altament lesives amb l'entorn.

Per això, l'any 2012, quan la Comissió Europea va publicar una proposta per reformar la normativa de pesca d'aigües profundes a l'Atlàntic nord-oriental , vaig decidir involucrar-me per intentar millorar la conservació dels ecosistemes d'aigües profundes en la meva qualitat d'eurodiputat membre de la comissió de pesca del Parlament Europeu. El meu principal objectiu com "ponent en l'ombra" d'aquest dossier al Parlament Europeu va ser obtenir una normativa íntegra i forta que seguís els principis de dret internacional així com les directrius establertes per l'Assemblea General de les Nacions Unides i per la FAO sobre aquesta matèria.

El nou reglament de la UE, actualment en fase de negociació, ha de tractar d'aconseguir dos objectius relacionats: una gestió de la pesca d'espècies d'aigües profundes basada en la sostenibilitat i fonamentada sobre el millor coneixement científic disponible; i la protecció dels fons marins i, especialment, dels ecosistemes marins vulnerables en aigües profundes. La proposta de la Comissió Europea inclou disposicions per a la gestió de diverses de les espècies objectiu, un nou sistema d'autoritzacions, avaluacions prèvies d'impacte de les pesqueres d'aigües profundes en noves àrees de pesca i l'establiment de límits de captura basats en el coneixement científic. A més, la proposta de la Comissió inclou la proposta de l'eliminació gradual de l'ús de xarxes d'arrossegament de fons i xarxes d'emmallament de fons per a la pesca d'espècies d'aigües profundes.

Al desembre de 2013, el Parlament Europeu va concloure la seva primera lectura amb una votació que, en moltes àrees , va reforçar la proposta original, incloent un requisit d'avaluacions d'impacte ambiental prèvies a qualsevol pesquera d'aigües profundes així com un procés per identificar àrees on es localitzin o es puguin localitzar ecosistemes marins vulnerables i establir vedes de pesca per a la seva protecció. No obstant això, el Parlament va rebutjar per poc l'eliminació progressiva de l'ús de les xarxes agalleres de fons i de l'arrossegament de fons en aigües profundes per un molt lleuger marge de nou vots.

Des de gener de 2014, el text aprovat pel Parlament ha estat discutit en el si del Consell de pesca de la UE, patint innombrables retards i bloquejos. Els ministres europeus de pesca, incloent la ministra espanyola Isabel García Tejerina, poden marcar la diferència mitjançant l'adopció de mesures que assegurin la conservació dels recursos i ecosistemes marins vulnerables o poden seguir retardant la negociació i adopció de decisions mantenint les insostenibles pràctiques pesqueres actuals. Depèn d'ells, però la seva decisió ens afecta a tots.

Hauríem d’adonar-nos de la importància d'aquest Reglament i de la urgència d'una solució de consens per a la conservació i ús sostenible dels recursos en les aigües profundes. L'escassa capacitat reproductiva de moltes espècies provoca que sigui gairebé impossible regenerar el que s'està destruint avui dia.

La protecció d'aquest entorn no només té a veure amb conservar la biodiversitat, té a veure amb ajudar-nos a nosaltres mateixos. Un parell d'exemples: els peixos d'aigües profundes tenen la capacitat de segrestar grans quantitats de CO2 atmosfèric, equivalents a milions d'euros en bons de carboni; i els ecosistemes d'aigües profundes són inestimables reservoris de material genètic que podrien generar grans avanços en salut, incloent nous medicaments que podrien tractar la diabetis, artritis i fins i tot el càncer o que podrien millorar processos industrials actuals.

Com dèiem al principi, avui és un dia per reivindicar la conservació i ús sostenible dels nostres oceans, però també per recordar que ens hem de comprometre amb ells cada dia. Perquè el mar ens dóna la vida...

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
7 de junio de 2015 - 21:32 h

Descubre nuestras apps