És l'hora de la Via Laietana?

Els veïns i veïnes de Barcelona ens trobem aquests dies els carrers empaperats amb cartells de decidim.Barcelona, la dinàmica participativa posada en marxa pel Govern de Barcelona en Comú per tal de recollir propostes per a l'elaboració d'un nou Pla d'Actuació Municipal (PAM). Són centenars, milers, les idees recollides per l'aplicació web que vehicula les iniciatives. No obstant això, entre elles n'hi trobem algunes que, com la remodelació de la Via Laietana, semblen aparèixer i desaparèixer, com un ectoplasma, per la història recent de la ciutat.

Tot i que ja s'havien fet alguns passos en aquest sentit -l'alcalde Trias va eliminar la possibilitat d'aparcar per als autobusos turístics a la zona i va urbanitzar la Plaça Ramon Berenguer- qüestions més complicades, com la possibilitat d'ampliació de les voreres o la pacificació del trànsit, van quedar pendents.

Ha estat un manifest impulsat per l'Associació de Comerciants de Via Laietana el que ha tornat a posar el tema sobre la taula de debat en proposar i publicitar una iniciativa en aquest sentit presentada al PAM. El text, titulat Per un nou eix cívic a Barcelona, humanitzem la Via Laietana, ve a recordar la idea original del disseny i construcció del carrer, és a dir, la connexió entre el port i la ciutat, apostant per la revitalització comercial, la millora dels espais públics i la reducció del soroll, tot i que oblida altres qüestions menys evidents i, potser, menys agradables a la memòria de la ciutat.

L'obertura de la Via Laietana va començar el 1908 i no es va donar per finalitzada fins passat, exactament, mig segle. La seva concepció original és deguda a Ildefons Cerdà, el creador del Pla de Reforma i Eixample, i es trobava en la línia del que es venia fent en altres ciutats de l'orbe europeu, com el Pla Haussmann per a París, un procés de tanta envergadura que donaria lloc a l'expressió haussmannització per a referir-se a un tipus d'intervenció urbanística destinada a higienitzar les ciutats. Així, sota l'excusa d'obrir la ciutat a la circulació de l'aire a través de la creació d'amplis corredors i avingudes, evitant l'amuntegament i la consegüent insalubritat, s'hi trobarien altres intencions, com la de facilitar i millorar el control de les revoltes populars que precisament es duien a terme en aquests barris i, de passada, facilitar la circulació de mercaderies i la instal·lació dels nous sistemes de transport que necessitava l'incipient capitalisme. És d'aquesta manera que Barcelona, en dur a terme la seva particular haussmanització, va eliminar per art d'encantament 300 habitatges obrers i va deixar al carrer, sense cap tipus de compensació, a més de 2000 famílies a la zona on avui es troba la popular Via.

Evidentment, tota comparació amb el passat és odiosa, però no deixa de ser menys cert que intervencions com la que actualment es proclama com a necessària per a la Via Laietana mantenen alguns punts en comú amb aquella duta a terme fa més de cent anys. Si en aquells dies la connexió entre el port i la ciutat es veia com a necessària per facilitar la sortida dels productes de la Barcelona industrial mitjançant el transport marítim, en l'actualitat, quan el procés d'acumulació del capital ha passat d'un sistema industrial fordista a un altre més flexible basat en els serveis, la ciutat hauria de adaptar-se a una economia basada en el turisme, el comerç i el sector immobiliari. Això explicaria per què una reforma d'aquesta envergadura estaria sent impulsada per una associació de comerciants i comptaria amb el beneplàcit del Col·legi d'Arquitectes, els hotels de la zona, el Palau de la Música, així com amb l'aplaudiment, més o menys entusiasta, de CCOO i Foment del Treball, entitats que tenen les seves seus -i per tant, interessos- en els voltants.

Afortunadament, sembla ser que entre les prioritats dels comuns no s'hi troba reformar la Via Laietana. No obstant això, aquesta formació podria ser presonera de la retòrica que sempre acompanya les seves declaracions: la necessitat de processos participatius que tinguin en consideració els barris, l'espai públic i que converteixin aquest tipus d'emplaçaments en veritables eixos cívics. Serà en detallar aquests significants que serà possible veure si Barcelona en Comú entén que tota intervenció urbanística suposa una prova de justícia espacial, és a dir, l'oportunitat d'evitar que el dret a la ciutat sigui un dret només per a uns pocs.