La indústria nuclear vol un “banc dolent” per les centrals nuclears

Angela Merkel, en una entrevista al Frankfurter Allgemeine Zeituing, rebutja la proposta de RWE, E.ON i EnBW de crear un banc dolent per a les centrals nuclears; “rebutjo traslladar el risc als contribuents”. La llei diu que és la indústria nuclear la responsable del tancament, desmantellament i eliminació dels residus radioactius. El pla de les grans empreses energètiques és traslladar el risc financer de l'abandonament de l'energia nuclear al govern federal. Mentre afirmen que estan negociant amb el govern, aquest diu no saber res. Barbara Hendrich, ministra de medi ambient (SPD), va dir que “tota la responsabilitat d'operar, tancar i desmantellar les centrals nuclears, emmagatzemar els residus radioactius, recau sobre les empreses energètiques”.

Claudia Kemfert, directora d'energia de DIW (Institut Econòmic Alemany) assenyala que crear una fundació per a l'energia nuclear, igual que existeix per pagar eterns costos de la mineria, seria portar a l'estat la ruïna de la indústria nuclear; els consorcis energètics veuen que el cost de l'energia nuclear amenaça amb la insolvència. Per a ella la indústria nuclear, que durant dècades ha obtingut centenars de milions de subsidis per a construir les centrals nuclears, enormes beneficis, la llei els exigeix comptar amb les provisions per afrontar la seva responsabilitat per posar-hi fi. Claudia Kemfert recorda unes paraules de l'ex canceller Helmult Schmidt; les grans corporacions solen sotmetre la política al xantatge per evitar les seves responsabilitats.

És incomprensible, assenyala Marc Bülow diputat de l'SPD, que el govern no anticipés aquest problema obligant a comptar a la indústria nuclear amb una assegurança d'insolvència. Fa un any la diputada d'Els Verds Sylvia Kotting-Uhl una llei que obligués a les empreses tenir aquest tipus d'assegurança que eviti que l'estat es faci càrrec d'aquests costos. Desmantellar una nuclear com Biblis podria costar 1.500 milions d'euros. Més incert és el cost d'eliminar els residus radioactius, es calcula en més de 35.000 milions d'euros.

EON ha perduts dos terços dels seus ingressos. La ràpida transició energètica, un negoci en el que no van entrar els grans consorcis, està vient minvar el seu negoci tradicional basat en energies fòssils. No deixen d'invertir en noves centrals de carbó, per a les que obté crèdit, emparat per informes d'una major demanda. En el que portem de 2014 veiem que l'electricitat amb hulla cau en 5.9 TWh, amb gas descendeix 4,1 TWh, nuclears i convencionals redueixen la seva quota de mercat en 13 TWh. Hem d'afegir el preu dels mercats majoristes. Diumenge passat, 11 de maig de 8.00 fins a les 17.00 hores el preu del MWh va ser negatiu; en hores de pic de demanda les renovables cobrien un 74% de la demanda. Entre 14.00 i 16.00 el preu a menys 65 euros MWh. I, què li costa aquesta energia renovable al consumidor? No arriba a pagar 4 cèntims d'euros per kWh.

Peter Tirium, Conseller delegat de RWE, reconeix que han respost massa tard al canvi de negoci energètic. La situació és greu, molt greu, però no impossible; coincideix amb l'estudi de Greenpeace, “Per què les grans companyies elèctriques Europees temen el canvi”. Ningú va imaginar fa 15 anys un enlairament així de les energies renovables. Té poc temps per reestructurar el negoci amb enormes desinversions, ni acomiadaments, per reduir el seu deute de 32.000 milions d'euros. L'error de Tirium, escrivia Alexandra Endres a Die Zeit, és que torna a cridar als polítics per salvar l'empresa, en lloc de pensar per si mateix.