Les paperetes de les eleccions poden semblar insignificants però la realitat és que les envolten un seguit d’estratègies i debats interessants. Des de les habituals disputes entre els interventors de les diferents candidatures per posar la seva papereta en un millor lloc en la taula del col·legi electoral que la dels seus rivals, fins a elements ben estudiats per les formacions polítiques com serien quin nom i quin logotip hi apareix, en funció la composició de la candidatura i la imatge que vol transmetre. A més, les eleccions europees també donen lloc a un aspecte cridaner, les paperetes on només apareixen una part dels candidats de la llista.
Els partits i les coalicions a través del seu logotip i del nom de la candidatura volen transmetre una imatge lligada al seu projecte polític, això es trasllada a tota la seva propaganda però també a les butlletes. Els partits quan formen coalicions amb altres formacions menors poden optar per donar força visibilitat a aquesta aliança o bé deixar-la en un àmbit secundari en segons el càlcul de què els aporta l’aspecte de pluralitat: un equilibri entre buscar nous votants i evitar la possible confusió per la sopa de lletres i anagrames .
Habitualment quan els aliats no els fan la competència per ser d’una mida menor i quan pescaran vots en altres perfils de votants que no els són propis, el partit principal voldrà potenciar la imatge de pluralitat de l’aliança que encapçala. Per exemple, Esquerra Republicana dóna molta visibilitat a la coalició amb Nova Esquerra Catalana, un soci menor que aporta vots de l’electorat socialista desencantat. Un cas semblant serien les múltiples coalicions territorials d’Izquierda Unida amb diferents partits verds de poc pes, ràpidament sumen el nom i les sigles al logotip de la candidatura buscant un votant ecologista. Un altre cas seria quan dues formacions teixeixen una aliança amb voluntat de continuïtat, poden dotar-se d’un nou nom, sobretot quan no estan fermament instaurades a les institucions, seria el cas de la coalició ‘Izquierda/Ezkerra (N)’ entre IU de Navarra i Batzarre o bé la coalició que es va donar entre Esquerra Unida de les Illes Balears i Els Verds de Mallorca: Alternativa Esquerra Unida-Els Verds.
Per contra, quan es desconfia del soci perquè és un competidor directe i es tem que sigui un acord conjuntural o es té por de donar-li més ales de les necessàries, es donarà poca visibilitat al soci, buscant consolidar l’espai electoral evitant fugues. Aquest darrer seria el cas de la coalició que va firmar ICV amb EUiA pel cicle electoral 2003-2004, amagant les sigles del soci menor en una suposada federació anomenada Esquerra Alternativa. També trobem afegits al nom de la formació com CUP-Alternativa d’Esquerres o ERC-Catalunya Sí, que pretenen encabir independents d’una manera flexible però sobretot busquen visualitzar-ho i donar-li molt relleu.
Tots aquests fenòmens es traslladen a les paperetes, de fet els noms i els anagrames s’acostumen a pactar en els acords de coalició, però a les eleccions europees n’apareixen de nous com que a les butlletes on només apareixen una part dels candidats o bé una part del nom de la candidatura. Els comicis europeus a Espanya es celebren amb una circumscripció única, és a dir, tots els electors votem una sola llista per aquest motiu moltes formacions d’àmbit territorial arriben a coalicions amb altres formacions similars, per assegurar-se vots suficients per poder optar a representació al Parlament Europeu. Aquest és el cas de CiU amb el Partit Nacionalista Basc, EH Bildu amb el Bloc Nacionalista Gallec o les aliances d’ERC en altres ocasions.
D’altres formacions acostumen a concórrer a les eleccions d’àmbit estatal amb els seus aliats espanyols, com Iniciativa i Esquerra Unida i Alternativa amb IU o el PSC amb el PSOE, però a l’hora de votar en unes eleccions generals votes en circumscripcions provincials per tant només votes als candidats de la formació catalana que apareixen a la butlleta. En les eleccions europees es dóna un fet a les paperetes que no es dóna a les altres eleccions i té una difícil justificació, en moltes butlletes només apareixen els candidats catalans malgrat que la llista és més àmplia.
Quan un elector escull la papereta de les eleccions europees de la candidatura de PSC-PSOE, la d’ICV-EUiA-IU-Anova o la de CiU-PNB està votant pels 54 membres de cada candidatura i no només pels 6, 7 o 25 candidats catalans que apareixen respectivament a les seves butlletes per Catalunya. Encara sobta més el fet que no aparegui ni el cap de llista al no ser de les organitzacions catalanes com és el cas d’Elena Valenciano del PSOE o Willy Meyer d’IU. Aquest fet és un greu dèficit democràtic, més encara quan la campanya electoral es centra en el primer candidat català i l’elector té poques oportunitats de conèixer els altres membres de la llista.
L’explicació pivota en el fet que els partits catalans volen que s’identifiqui aquella candidatura amb les seves sigles per reforçar-se a si mateixos i per donar una referència a l’elector a l’hora d’escollir la papereta, evitant confusions amb sigles no habituals i noms de formacions de fora de Catalunya. Tota la campanya es centra en les organitzacions catalanes (ICV i EUiA, CiU, el PSC), les seves sigles, la seva imatge i els seus candidats i llavors a l’hora de votar es facilita mantenir la referència apareixent només el nom dels partits catalans, el seu anagrama i els seus candidats. En el cas del PSC cal sumar el fet que volen reafirmar la seva imatge de partit català, deixant de banda el pes que té el PSOE; i en el cas d’ICV, a més d’aprofitar la seva imatge consolidada, busca que IU no entri en la vida política catalana, escamada dels conflictes dels anys 90, més encara quan-a diferència d’Esquerra Unida i Alternativa- no comparteixen grup parlamentari amb IU a l’eurocambra ni referent polític al continent.
Si pensem només en termes de lògica de màrqueting electoral es facilita identificar la candidatura amb les referències polítiques i organitzatives de la vida pública catalana i de fet és fàcilment acceptable el fet que no aparegui el nom de totes les organitzacions a tots els territoris. Tanmateix és molt xocant i poc defensable que no apareguin el nom de tots els candidats, més encara quan alguns d’ells encapçalen les llistes o seran escollits amb tota seguretat per davant dels primers candidats de les organitzacions catalanes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
