Aquest cap de setmana el candidat Artur Mas s’ha compromès a fer un referèndum legal la propera legislatura i, fins i tot s’ha atrevit a proposar la pregunta de marres: “Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea”. D’aquesta manera, explicita el seu compromís amb la manifestació del milió i mig de la darrera Diada. Tot amb tot, el lema de manifestació no era aquest sinó “Catalunya, nou Estat d’Europa”, que no és ben bé el mateix. Una cosa és ser com Andorra o Noruega i un altre seure al Consell de Govern de la Unió Europea a Brussel.les.
Això sí, el candidat Mas va més enllà de la resolució del Parlament de Catalunya, la qual explicitava una consulta (no referèndum) i no obligava ( tan sols prioritzava) la seva realització en la propera legislatura. Cal recordar que el president Jordi Pujol en el debat d’investidura de l’any 1980 es va comprometre solemnement a reformar l’Estatut i vam haver d’esperar, vint-i-tres anys, que vingués un altre president per a posar fil a l’agulla a la reforma estatutària.
Una consulta no és tampoc un referèndum, ja que tot sovint introdueix respostes múltiples. Un referèndum és una pregunta a la qual es respon sí o no, o es deixa el vot el blanc. En aquest sentit, la formulació de la pregunta esdevé clau. No cal referir-se als referèndums del Quebec, amb una pregunta tan enrevessada que podria gestionar-se de diverses maneres, en tenim prou en fer memòria del referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN l’any 1986. Algú se’n recorda dels subterfugis lingüístics (Aliança Atlàntica) i de les tres condicions afegides ( i no complides)? Fet i fet, hagués estat més honest preguntar ras i curt: “Vostè està d’acord en la permanència d’Espanya a l’OTAN amb el seu vot en contra”.
Tot seguint el criteri de bastir un nous projecte polític nacional a partir de la màxima res contra Espanya i sense la Unió Europea, m’atreveixo a proposar la pregunta del referèndum següent: “Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea dins d’Espanya”. Una pregunta que aplegaria no tan sols al milió i mig dels manifestants de la Diada sinó als set milions i mig de catalans. A més a més, l’afegitó final podria ser assumit per l’Estat espanyol i, de retruc, beneït per la Unió Europea. Potser no seríem Andorra però seríem com Baviera, que tampoc està gens malament.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
