Quan el president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, surt davant els mitjans de comunicació i diu que ell no sabia res del finançament irregular del seu partit a través de l’empresa Ferrovial, amb Fèlix Millet per enmig, ningú no se’l creu. Ningú. Ni els periodistes que l’escolten. Ni els militants del seu partit més fidels. Ningú. Tothom sap que està jugant un paper.
El mateix paper que va jugar, fa un grapat d’anys, quan l’aleshores president, Pasqual Maragall, va dir, al Parlament, allò de “vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”. Mas va montar en aquell moment un espectacle considerable. Va dir que trencava les relacions amb el Govern de la Generalitat i va fer-se el dolgut de forma teatral.
Quan el fiscal diu que Ferrovial va passar “criminalment” 6’6 milions d’euros a Convergència Democràtica amb el Palau de la Música com a intermediari, ningú no creu que s’ho inventi per fer la guitza. Més aviat la gent tendeix a estranyar-se del perquè ha trigat tant a arribar a una conclusió que tothom ja fa molt temps que ha fet.
Mas pot fer dues coses. O dir que el fiscal té raó però que això passa a totes les famílies i que el mèrit és que ells tenen uns amics a les altes instàncies econòmiques i culturals del país i que poden permetre’s uns tripijocs a les quals els altres no tenen accés. Que els seus adversaris farien el mateix si poguessin.
O fer el que fa. Dir que tot és mentida. Coincidències de la vida i que espera que al final es faci justícia. Entenent aquesta darrera expressió en el sentit que no se’n faci, que els delictes prescriguin o que algun defecte procedimental els exoneri de la sentència que mereixen. I, si potser, que, pel camí, es mori algun funcionar i del partit a qui se li pugui carregar el “mort” (perdó per la broma fàcil!).
Els periodistes dubten de si posar el “presumptament” més endavant o més endarrere de les frases que escriuen i, depenent del mitjà on treballin, tracten millor o pitjor a qui dóna la cara per Convergència en aquest assumpte desagradable.
I la gent ho té claríssim. Què penseu, sinó, que contestarien si un enquestador els preguntés si creuen o no que el transvasament de diners de Ferrovial i altres empreses a CDC es va produir.
Convindria que la justícia actués en sintonia amb allò que pensa la gent. Si més no, perquè sinó la pràctica del 3% o del 4% seguirà funcionant.
De tota manera, més que el sentit de la sentència d’aquest cas, si algun dia arriba, a mi el que m’interessaria és una qüestió col·lateral d’aquest “marro”. Àngel Colom, que tenia uns deutes als quals no podia fer front com a ànima del Partit per la Independència, quan aquesta organització es va desfer, ha explicat que algú de CiU li va recomanar que anés a veure Félix Millet.
Qui?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
