El passat 20 de març el Congrés dels Diputats va aprovar, amb el suport del Grup Parlamentari Popular, el del PNB i el de CiU, una reforma de la Llei de seguretat privada que amplia les competències dels vigilants i els habilita per a noves funcions com el control del perímetre exterior de les presons i dels Centres d'Internament d'Estrangers, la participació en la prestació de serveis encomanats a la seguretat pública, complementant l'acció policial, així com els faculta per practicar detencions quan fins ara només podien retenir una persona fins a l'arribada dels cossos de seguretat públics.
Aquesta reforma és la primera d'una bateria de reformes legislatives que segons venim alertant un gran nombre de ciutadans i organitzacions de drets humans suposarà un gran i regressiu canvi en el marc de drets i llibertats. És veritablement preocupant que la reforma legislativa s'hagi aprovat sense que hàgim estat capaços d'articular una resposta social a l'altura de les circumstàncies. Tanmateix, com explicaré en una línies, aquesta resposta ja està en marxa.
Les reformes que s'acosten, a grans trets són les següents:
1. El projecte de reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), que lluny d'actualitzar el concepte de seguretat ciutadana a una realitat de protestes socials canviant i dinàmica, garantint el dret de reunió i manifestació, preveu la sanció econòmica de pràcticament totes les formes espontànies, dinàmiques i noves de protestes sorgides en els darrers anys. El projecte del govern preveu la sanció amb multa per exercir el dret de manifestació sense prèvia comunicació, l'ocupació temporal i simbòlica d'entitats privades o públiques, els escraches, l'okupació d'habitatges, les manifestacions davant les càmeres parlamentàries, així com un llarg etcètera. En resum, el poder executiu es dotaria de poders sancionadors excepcionals per exercir la repressió econòmica contra els moviments socials, enaltint el seu poder punitiu. Tot això acompanyat d'una llei de taxes que sotmet la revisió judicial de l'activitat punitiva de l'executiu al pagament d'unes quantitats que en ocasions igualen la quantia de la sanció imposada.
2. El projecte de reforma de la llei de l'avortament pretén generar un marc normatiu absolutament regressiu i patriarcal en què s'eliminaria l'actual llei de terminis per una llei de supòsits completament restrictiva, en què a més criminalitza la participació de qualsevol professional o persona en pràctica d'avortaments en supòsits diferents als que permetria la llei. Desprendria a les dones del dret a decidir, infantilitzant-les i sotmetent-les en la pràctica de l'avortament a portar endavant un procés car, lent i paternalista, en què haurien de comptar amb l'aprovació d'almenys dos professionals mèdics diferents i un de social, tot això sota un període de reflexió mínim de 7 dies des de l'inici del procés. Aquest projecte pretén traçar un camí de 40 anys de passos enrere que passaria per sobre d'anys de lluita feminista pel dret a decidir i l'avortament lliure i gratuït.
3. El projecte de reforma del Codi Penal, que a diferència dels dos projectes anteriors, ja s'està tramitant al Congrés dels Diputats, preveu la sobrecriminalització del que s'ha vingut coneixent com “microcriminalitat” (furts i estafes de menys de 400 euros, venda al top manta...) a través de la conversió d'aquestes conductes en delicte lleu (generant antecedents penals, amb conseqüències nefastes per a la població estrangera augmentant la discriminació en el si del sistema penal); augmentaria els tipus penals i les penes per als delictes que tenen a veure amb la protesta social, com la tipificació de l'ocupació simbòlica d'entitats privades o públiques o l'augment de la pena per delicte de desordres públics en el cas que tingui lloc en una manifestació, amb penes d'1 a 6 anys; introduiria la cadena perpètua revisable així com les mesures post-compliment de la pena de llibertat vigilada, etc.
A més d'aquestes tres reformes legislatives, el projecte de llei de les quals ja està aprovat pel Consell de Ministres, cal destacar-ne altres que podrien estar en camí com la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal, en què el Govern preveu atorgar gran part de les tasques que en l'actualitat tenen els jutjats d'instrucció a la Fiscalia, la qual depèn jeràrquicament del Govern, o com la possible reforma de la Llei d'Estrangeria que, després d'aprovar un Reglament dels Centres d'Internament d'Estrangers que legalitza l'opacitat i l'arbitrarietat en els mateixos, pretendria legalitzar les devolucions exprés en frontera, un cop s'ha aconseguit visibilitzar aquesta pràctica il·legal.
És per tot això que moltes afirmem que no estem davant d'un simple procés de reformes legislatives, sinó que en realitat ens trobem davant l'intent de generar “un procés de reestructuració del marc dels drets i llibertats que té com a meta la construcció d'un règim de trets autoritaris que, tanmateix, pretén preservar l'etiqueta de democràcia [1]”.[1]
I entenent aquest procés com un atac històric als drets i llibertats civils, polítiques i sexual-reproductives, entenem que és vital posar en marxa un procés ampli de protestes i desobediència civil que tingui com a objectiu aturar aquestes reformes. D'aquesta trobada neix la iniciativa Desobediència 2014, que es presenta aquest 25 de Març en un acte l'Aula Magna de la UB-Raval de Barcelona a les 18.30.
I de les paraules i els arguments, al carrer i a la desobediència. Entenc que no aconseguirem aturar aquest procés si no activem i visibilitzem processos de desobediència civil massius que aconsegueixin detenir-lo i que, en el cas que aquest avanç, generi eines que facin inaplicables aquestes reformes. La primera trobada desobedient serà aquest dissabte 29 de març a les 18.30 a Plaça Catalunya. Dos dies abans que comenci el judici polític contra les encausades per l'acció de desobediència civil Aturem el Parlament del 15 de juny de 2011. Prendrem els carrers per dir no només que tornaríem a participar en aquesta acció massiva sinó que hem pres la ferma decisió de tornar a fer-ho. Després dels arguments, les crítiques, les paraules, les protestes sectorials, només ens queda passar a la desobediència civil massiva si de veritat volem aturar aquest greu atac múltiple als nostres drets i llibertats. Quan el mal govern aprova lleis injustes, el just és desobedecerlas.
[1] Extret del Manifest “Davant la [RE] tallada de llibertats, ENS Plantem. Desobediència 2014.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
