El sacrifici d'ERC davant Mas i 'el bé superior'


CDC i ERC concorreran junts a les eleccions del 27-S. Artur Mas ha aconseguit el seu propòsit. Necessitava diluir les sigles del seu partit, erosionat per la corrupció i les retallades socials. Ha estat una victòria indiscutible del President. La gran pregunta és per què Esquerra Republicana de Catalunya ha acceptat finalment l'estratègia que havia rebutjat durant nou mesos, des que Mas la va plantejar en una solemne conferència just després del 9-N. ERC manté la ficció d'una llista civil encapçalada per representants de les entitats que han impulsat el Procés, però en realitat és la 'llista del President' perquè, en cas de victòria, significaria la reelecció d'Artur Mas i la permanència de l'extraordinària maquinària de poder que és CDC. És a dir, el pla és una operació de salvament del President i del seu partit. I la pregunta es fa encara més urgent. Per què, ERC?


Algunes cròniques expliquen que Mas va plantejar que sense la llista única no convocava el 27-S i esgotava la legislatura, a l'espera del nou escenari polític que s'obrirà a Espanya. És evident que Artur Mas va jugar fort la partida. Sap que la seva salvació necessita l'aval d'un partit que ha estat sempre coherent en la defensa de la independència de Catalunya i que no està corcat per la corrupció, els dos grans dèficits, precisament, de CDC. Necessitava rentar la imatge, guanyar credibilitat, i ERC és l'instrument perfecte. Una jugada genial. Però la pregunta segueix oberta. Per què ERC posa el seu patrimoni de coherència independentista i neteja en la gestió pública al servei de l'estratègia del seu gran rival? Per què renúncia a la possibilitat de liderar el camí cap a la sobirania? Per què ha participat de la farsa de les 'llistes sense polítics' que ha viscut Catalunya en les últimes setmanes?

Segur que hi ha múltiples respostes i complexes explicacions. Possiblement, ERC també necessita una aliança que emmascari el declivi electoral que li pronostiquen les enquestes. Però hi ha una raó per sobre de totes. ERC es sacrifica pel 'bé superior', la independència de Catalunya. Sap que, per fi, després de la seva llarga travessia en solitari cap a la independència, ha aconseguit un aliat poderós, el món de Convergència Democràtica de Catalunya, amb el seu President al capdavant. I compta amb l'impuls de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, que acullen militants d'ambdós partits, i que ara, amb la llista compartida, poden remar en la mateixa direcció i conjurar les tensions internes. És una ocasió única, i és millor no plantejar-massa preguntes.


El 'bé superior', la independència, mou la política catalana des de l'operació contra l'Estatut, el 2010. És el fi que justifica gairebé tots els mitjans. Un fi legítim, i més quan l'Estat es nega a atendre la reivindicació majoritària a Catalunya del 'dret a decidir', pel dret a triar la relació amb Espanya. Perquè el Partit Popular ha rebutjat totes les propostes catalanes per aconseguir un millor encaix en l'Estat. Però, el fi, l'aspiració nacional, ha justificat mitjans que posen a prova les costures de la qualitat democràtica; que confonen els interessos dels partits amb l'interès col·lectiu de les institucions; que distorsionen el paper del periodisme en una societat lliure, que no atenen la pluralitat i diversitat de la societat catalana...


Per aconseguir aquest fi, Esquerra Republicana de Catalunya i Oriol Junqueras estan disposats a pagar un alt preu. És una causa que val tots els sacrificis. Però la pregunta inicial segueix pendent. ¿I si un dia ERC descobreix que ha estat únicament un instrument útil a interessos que no són els seus? I encara hi ha una pregunta més important. I si en lloc d'aconseguir un 'bé superior', posem en risc el principal patrimoni de Catalunya, la cohesió social? I, si no aconseguim el fi, com justifiquem tots els mitjans emprats durant aquests anys?