Un any i mig de nou consistori i cap pronunciament sobre les demandes del veïns i veïnes afectades per la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Juan de Sada. Portem ja més de 8 anys des de la modificació del PGM de Juan de Sada i 40 anys des que el PGM del 76 ens va prometre zones verdes.
El barri ha continuat sense arreglar-se i sembla s’acabi a la Rambla Badal sota l’Avinguda Madrid. Però al carrer Juan de Sada i el seu entorn hi ha la realitat de les construccions precàries, abandonades, que es van ensorrant mentre les velles cobertes d’uralita van desprenent pols d’amiant, el tòxic asbest. El barri està abandonat, voreres estretes, espatllades, solars desocupats, carrerons que han perdut la dignitat de ser la via romana de sortida de Barcelona, carrers tallats per aparcaments privats.
La MPGM es va fer sense consultar els veïnats, escamotejant-los la participació que s’havia promès i que ha de ser imprescindible en tota remodelació urbana. Són ja tres consistoris diferents els que no responen a les demandes del veïnat.
El detonant del pla va ser la compra als militars del solar del carrer Roger per més de 6 milions d’euros l’any 2008, malgrat tots els grups parlamentaris havien demanat al Congrés dels diputats que aquest solar fos cedit a la ciutat. Però no obstant això més de 6 milions d’euros van anar a parar a les arques dels militars, regides llavors pel govern socialista de Rodríguez Zapatero.
Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona, llavors socialista, va prometre que serviria per regenerar el barri i que això es faria consultant el veïnat, amb un procés participatiu. Però la sorpresa va venir quan la primera assemblea participativa es convoca pel juny del 2009, una vegada ha finalitzat el termini d’al·legacions i s’ha aprovat la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976.
L’antic PGM prometia zones verdes, i els veïns i veïnes esperàvem que després de més de 30 anys ara seria l’hora. Però el nou pla es fa a mida i a favor dels dos grans propietaris dels terrenys que el 1976 havien estat requalificats com a futures zones verdes, Germans Fisas Bosch SLU d’una banda i l’empresa Ferros Herms de l’altra, i es nega la participació del veïnat. De les dues places previstes al PGM del 76 es passa a una rambla enrajolada de 32 metres d’amplada que no va enlloc per tenir l’excusa per poder vulnerar la normativa urbanística del Pla General Metropolità i poder aixecar més els edificis de pisos i equipaments privats, edificis que tindran magnifiques vistes al nou espai regenerat, tot arraconant i marginant els veïns i veïnes, tapant-los la llum i l’aire que ara gaudeixen. I un carrer que sempre havia estat, el carrer Fisas és condemnat a desaparèixer mentre les noves construccions densificaran encara més el barri.
El veïns i veïnes van reaccionar. Han reclamat ser escoltats, han reclamat el seu legítim dret a la participació, a poder dir como volen el barri i el respecte pel patrimoni del barri que la modificació del MPGM ni tan sols havia contemplat, pel refugi antiaeri que transcorre pel carrer Juan de Sada, un dels primer refugis que va promoure i costejar l’ajuntament de Barcelona per fer front a la barbàrie del bombardejos feixistes.
Reunions amb l’ajuntament socialista, reunions després amb l’ajuntament convergent, i ara esperant a reunir-se en una cita que mai se’ls concreta amb el districte en comú. L’ajuntament socialista, a les acaballes del seu mandat va demanar als veïns i veïnes una proposta alternativa, i aquesta es va fer, i es va portar a tots els grups municipals del districte, els que governaven i els que no, però les diferents administracions municipals no han fet cap cas i han seguit primant els drets dels promotors de la reurbanització, promotors amb els quals van acordar la modificació del Pla General Metropolità a Juan de Sada d’esquenes al veïnat.
La crisi econòmica ha aturat la remodelació especulativa del barri, però no s’està aprofitant aquesta aturada per donar veu als oblidats, al veïnat. A finals de 2013 es va posar en marxa la reparcel·lació per compensació per intercanviar solars entre el municipi i els promotors de la reurbanització, però una vegada més es va marginar el veïnat, comunicant els fets una vegada exhaurit el termini per presentar al·legacions.
Aquesta tardor han començat les obres per iniciativa de l’Ajuntament per construir el nou CAP del barri al solar que havia estat dels militars del carrer Roger, també hi ha prevista la construcció d’un pavelló poliesportiu, una escola bressol i un quart equipament per al barri, i l’ajuntament haurà de sufragar l’obertura del carrer Juan de Sada, que havia d’anar a càrrec dels propietaris dels terrenys. Però el nou ajuntament encara no s’ha molestat a saber què passa a Juan de Sada ni a escoltar els veïns i veïnes, i deixa córrer el temps mentre respon amb parsimònia a les seves demandes.
És aquesta la nova manera de fer política? És aquesta la Barcelona que amb tant d’orgull es proclama des de l’Ajuntament?. Cal escoltar els veïns i veïnes, i tenir en compte les seves propostes, perquè sense això els interessos especulatius són els beneficiaris.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
