Aquests dies, els bancs i les empreses presenten els balanços de l’any passat i donen a conèixer els sous i diners que han ingressat els seus executius i dirigents. Les xifres desfilen davant dels ciutadans sense comentaris per part dels periodistes que ens ho expliquen. Els comentaris dels que descobreixen l’abast d’aquestes remuneracions us els podeu imaginar.
D’entre les xifres que hem conegut aquests dies n’hi ha hagut una que m’ha obligat a reconfirmar-la per diverses vies perquè més aviat semblava una equivocació del periodista que l’escrivia que una dada real. Es tracta dels diners que s’ha endut el conseller delegat del Banc de Santander en deixar el càrrec: 88 milions d’euros. Em costa d’entendre que una persona amb un mínim de dignitat accepti que una retribució així és acceptable. Alfredo Sáenz, als seus 72 anys, deu saber que hi ha moltíssims jubilats de la seva edat que reben prestacions mínimes. Què deu pensar si es passeja pels carrers i places d’aquest país? O quan mira els informatius televisius?
Però no és només ell, clar. Les bufetades són contínues. El president d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, es va embutxacar 7.4 milions d’euros l’any passat. Emilio Botín, el president del Santander, va rebre 3 milions, el 2013, només de sou. I la seva filla, Ana Patricia, 4,84 milions de sou i 1,44 milions de pensions. Tot plegat, 6,2 milions d’euros.
Cada notícia, un insult, una bufetada.
Milions de persones sobreviuen a Espanya amb 400 euros i escaig. Javier Marín, el substitut de Sáenz com a conseller delegat del Banc de Santander, en rebia 350.000 cada mes del 2013.
No és només un problema nostre. Lloyd Blankfein, el màxim responsable de Goldman Sachs, ingressa dos milions de dòlars de sou cada any, als quals n’hi afegeix més de 20 en primes.
Al costat dels seus sous, quasi que semblen acceptables els que cobren la presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, Janet Yellen (147.070 euros l’any) o el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi (378.040 euros).
Un sistema que funciona amb aquests desequilibris està condemnat al fracàs, al col.lapse. I, fa por dir-ho també, però si no es corregeix aquest desgavell, la violència acabarà arribant. Tard o d’hora
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
