Ho hem vist en molts llocs. Gran part de la població al carrer farta dels poders econòmics i polítics perpetus -oligarquies- que els governen. “Actuació” internacional i després estratègia de la tensió, divisió entre bàndols, detinguts, ferits, morts i al final manteniment del “statu quo”, és a dir, del no-res en nom de detenir la violència i aconseguir -diuen- no se sap molt bé quina governabilitat.
O sí que se sap, la governabilitat que imposen els que sempre han manat i no volen deixar de fer-ho, els que obstaculitzen qualsevol canvi imposant “o ells o el caos”, mentint i enredant per impedir que el poder se'ls escapi de les mans. Que tot canviï perquè res canviï!
I ara ens volen enganyar amb l'explicació de la crisi que viu Ucraïna.
Durant molt de temps la població ha anat protestant, ocupant el carrer, per fer fora els oligarques que s'han repartit el poder des de fa tants anys... A tots, des Timoixenko a Yanukovitx. I ara per donar la volta a la voluntat popular expressada amb les protestes als carrers, s'organitza un govern provisional que des del primer moment pren decisions que porten a un conflicte que els ucraïnesos ni volien, ni volen. S'apel·la a la història, a la nació, que si russos, que si ucraïnesos, que si tàrtars o jueus... I cada minut que passa es parla menys de la població que vol ser ciutadania, dels seus drets, de la llibertat somiada, de la igualtat, l'equitat, l'educació, el coneixement... Es manipula el futur imposant els punts de vista dels bàndols en conflicte, polaritzant els mateixos: uns apel·len als drets històrics sobre Crimea, Moscou; els altres, els interessos geopolítics -econòmics- de Washington, Berlín, París, Brussel·les, Varsòvia. Uns volen tornar a ser potència mundial, Rússia; els altres, Estats Units, imposar-se una vegada més per evitar un món multipolar. I utilitzen Polònia que somia -la seva oligarquia- amb recuperar un imperi que va arribar a pocs quilòmetres del Mar Negre. Al Palau Reial de Varsòvia podem veure els mapes pintats sobre les portes on es glorifica la Confederació de Polònia i Lituània.
Es van negociar uns acords -eleccions anticipades i govern de concentració- amb l'aval de Rússia i les “potències” occidentals que ha estat vulnerat pel mateix govern provisional que reclama legitimitat i clama contra Rússia. Un govern sorgit de la protesta dels ucraïnesos i que ens preguntem si de debò els representa. Un govern del qual formen part un partit neonazi “Pravy Sektor”, un feixistoide “Svoboda” i una membre del partit de Timoixenko -Tatiana Chornobil- que va ser d'Una-UNSO, una organització també de tendència feixista.
En el pol oposat, militars armats fins a les dents afirmant que defensen els interessos dels ucraïnesos d'origen rus.
És el govern provisional de Kíev el resultat de la revolta de la població o és una usurpació de la voluntat popular a través de la violència i les estructures paramilitars? Què signifiquen els militars russos imposant la llei de l'embut a Crimea sinó la violència, la imposició i el nul respecte al dret a decidir? Han manipulat les legítimes aspiracions de la població en benefici d'inventari. Cadascun dels bàndols a favor dels seus interessos mesquins. Humiliar Rússia, apoderar-se del mar Negre és el que vol l'OTAN. “Fins aquí hem arribat”, diuen els russos, “Crimea no es toca”. Quina hipocresia convertir un procés d'alliberament en una batalla entre imperis!
Contràriament, resulta que un 68% dels ucraïnesos, ens explica Rafael Poch a Rebelión, volen una Ucraïna independent però amiga de Rússia, amb fronteres obertes i sense duanes. En altres paraules, no volen a Ucraïna a l'OTAN ni ser dependents de Moscou. La volen no alineada.
Amb l'enquesta a la mà i la història recent de les potències internacionals, em pregunto: Moscou, les tropes russes, representen els ucraïnesos? I el govern provisional de Kíev? Els interessos globals de l'FMI, dels Estats Units, de l'OTAN i de Polònia per un costat o de la UE per l'altra -recordin el “fuck UE” que va dir una alta funcionària USA- persegueixen la pau i la prosperitat dels ucraïnesos?
Molt em temo que no, que no els representen, que no ens representen. Un cop més els poders usurpen la voluntat popular. Què no ens enganyin! Els pobles volen la pau i no la guerra. És el poble qui es deixa la pell, no l'oligarquia ni els seus fills. Són els poders representats pels governs els que exasperen voluntats amb l'ànim d'enfrontar per obtenir els seus propòsits.
Manipular, irritar, exacerbar... fàstic! No ens deixem entabanar.
Clamar per una Ucraïna independent i pròspera, lliure de les urpes imperials és demanar massa? Doncs llavors, exijámoslo! Serà tant com exigir la no alineació del nostre país.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
