Els processos massius, com a tot arreu del món, com a totes les èpoques del món, tenen una minoria dirigent que els fa anar endavant i una massa gran que hi dóna suport i que, al cap i a la fi, aconsegueix que el moviment triomfi. Només així s'explica, per exemple, la victòria dels bolxevics i la revolució russa.
El moviment que porta Catalunya cap a la independència té la característica que està conduït per la societat civil molt més del que els polítics professionals (la minoria dirigent) desitjaria. Això és bo, desitjable i dóna un caire nou a tot plegat. Però és clar, la massa de suport és heterogènia, com és normal. És molta gent i molt diferent, de molts orígens i condicions. I sobretot n'hi ha amb més o menys paciència.
I aquí és on hi ha el problema: Ara hem de tenir més paciència que mai. Hi ha ignorants catalanistes que critiquen el jugador del Barça Puyol per haver triat el nom Manuela per a la seva filla acabada de néixer. Els sembla massa espanyol. Això és superficialitat, ignorància i un fons de hooliganisme que no és bo per a ningú. De hooligans independentistes n'hi ha, com n'hi ha a qualsevol grup massiu. A casa tenim de tot, també entre els independentistes.
Però no anem bé així. Primer, perquè fem baixar la discussió a un nivell d'estupidesa insuportable, però sobretot, perquè és mentida: En català, Manel és tan correcte com Manuel. És el mateix cas d'ignorància supina que fa que molts espanyolistes vulguin demostrar l'espanyolitat catalana perquè el cognom més comú a Catalunya és Garcia. Garcia és un cognom antiquíssim, d'origen prerromànic, relacionat amb el basc (k)artz (ós) i que es va estendre per totes les poblacions bascoides dels Pirineus. Per tant és un cognom d'origen català, tant com aragonès, navarrès, basc i, posteriorment, castellà.
Deixeu en pau Puyol i la seva filla Manuela. I no us cregueu tant en el dret de donar carnets de catalanitat, sobretot de nivell tan baix. A més, posats a fer, per què es fiquen amb en Puyol, però no amb en Piqué, que ha batejat Milan el seu fill, o en Víctor Valdés, que té uns fills preciosos anomenats Dylan i Kai. Sisplau, fins ara havíem aconseguit menar endavant el procés sense fer el ridícul. Intentem que sigui així fins al final (i després, a l'inici de la nova etapa, també). Vinga, nois, noies, estic segur que si ho intenteu, ho aconseguireu.
No volem una república catalana d'imbècils, oi que no?
A part d'això, ja m'agradaria veure, entre els qui critiquen Puyol, quin és el nivell de compromís real que tenen amb la llengua. Encara recordo unes samarretes amb el lema “Independència, ja!”, una construcció horrorosa, còpia del castellà i del tot incorrecta. Això és fer el ridícul. En català (com en altres llengües romàniques), “ja” no té aquest ús, propi del'espanyol. S'hauria de dir, “Independència, ara!”. Es pot ser independentista i alhora analfabet en la pròpia llengua? El dia a dia ens demostra que sí. Comencem per aquí i deixem Puyol en pau.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
