Paraules contra bales
Els seus reportatges a Interviú eren elaborats, exhaustius, documentats i apareixien una setmana rere l’altra. Veia passar les bales de prop i, com no pot ser d’altra manera, de tant en tant li tocava esquivar-les amb certa habilitat. Va tenir la sort que ha mancat a tants periodistes assassinats i ho ha pogut explicar. Tothom ha sentit parlar de “les clavegueres” de l’Estat, però són pocs els que es van atrevir a submergir-s’hi. Un d’aquests valents va ser el periodista Xavier Vinader, que va investigar els draps bruts de la Transició i de la posterior batalla –l’oculta, en què van tenir molt a veure els fons reservats de l’Estat, els serveis d’espionatge, els GAL i l’extrema dreta– contra el terrorisme etarra.
La història de Vinader es va convertir en un documental de la mà de Xavier Montanyà i Àngel Leiro. 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta'. Segons Montanyà, se centra “en els anys que van del 1977 al 1984 i amb un epíleg sobre el GAL i les seves víctimes. També hi ha una reflexió final sobre el periodisme d'investigació. El documental explica els forats més foscos de la transició a través dels seus ulls'. Des que sonen les primeres notes d’una música de jazz feta a mida i veiem imatges d’arxiu de Vinader exiliat a París, quedem atrapats per les vivències i les reflexions d’un periodista que ha viscut la professió segurament de l’única manera honesta possible: apassionadament i lliurant-s’hi amb cos i ànima. No mirava els horaris. Ni si era dissabte o diumenge.
Durant tots aquells anys, Xavier Vinader de manera incansable no va deixar d'investigar la guerra bruta de l'Estat espanyol, perquè com va dir el periodista diverses vegades, “en aquest país les clavegueres no es van netejar mai”. Vinader considerava que les seves investigacions van servir per “denunciar el terrorisme d'estat, la mare dels GAL”. Vinader era un dels pocs periodistes que va dir: “si ara comencem una democràcia la nostra feina com a periodistes és vigilar que no es cometin errors de la dictadura”. I això va fer. I per això avui és un referent. De Xavier Vinader, se'n podria fer no un documental, sinó una sèrie completa.
El periodista sabadellenc reconeixia que els anys daurats del periodisme d’investigació a l’Estat espanyol són impossibles avui en dia. Vinader deia que el gran secret del periodisme és anar per davant de la notícia i, si no pot ser, en paral·lel, però mai a remolc. Anava per davant de la policia, dels jutges i dels fiscals. També deia que és important no explicar-ho mai tot i guardar algunes bales a la recambra perquè això et fa menys vulnerable. Si avui hagués pogut continuar disparant, ho hagués fet contra la corrupció i contra el CNI. Sempre recordava que havia nascut en una família que va perdre la guerra. Així va descobrir que hi ha coses que no se saben.
Xavier Vinader ha viscut en una societat que no ho explica tot i per això tenia curiositat per saber precisament allò que no s'explica.
