Johan Cruyff, l’holandès errant

Conta una llegenda que un vaixell, ‘l’holandès errant’, amb el seu capità a bord, vaga pels oceans de mig món sense poder torna a port. En part, la història, a la qual li atribueixen distints orígens, pot recordar l’exjugador i entrenador del FC Barcelona, el neerlandès Johan Cruyff. El futbol que duia a les botes i que ara duu al cap navega com a referent per arreu dels camps de futbol del món, tot i que ell ja no l’executa en primera persona. Ara són els seus deixebles (Pep Guardiola entre els més avantatges) els qui s’encarreguen d’usar i desenvolupar la fórmula màgica del geni holandès. Molts ploren per no poder tornar-lo a veure d’entrenador.

Cruyff és considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Aquestes són les credencials de Hendirk Johannes Cruijff, un ‘català’ nascut a Amsterdam l’any 1947. Als mèrits anteriors hi podríem afegir el d’haver estat el primer jugador a guanyar tres vegades la pilota d’or (1971, 1973 i 1974). La seva millor etapa com a jugador va ser a l'Ajax d'Amsterdam, equip amb el qual va guanyar 3 Copes d'Europa consecutives.Com a entrenador, els seus èxits més rellevants va assolir-los a la banqueta del Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar quatre Lligues espanyoles consecutives, i la Copa d'Europa de 1992. A part de l’Ajax, el Barça i la selecció holandesa, també va jugar amb Los Angeles Aztecs, Washington Diplomats, Llevant Unió Esportiva de València i, al final de la seva carrera, al Feyenoord, de Rotterdam. Com a entrenador ha dirigit l’Ajax i el FC Barcelona.

Entre d’altres molts premis, l’any 1999 va rebre el premi Marca Leyenda. El novembre del 2003 va ser nomenat Golden Player neerlandès com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys. El 2006 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. També va ser nomenat president d’honor del FC Barcelona l’any 2010 per la junta directiva que presidia Joan Laporta. Després d’uns enfrontaments amb el president Sandro Rosell va renunciar al càrrec honorífic.

Tot i no haver parlat mai català, Cruyff ha sabut guanyar-se l’estima dels catalans des que va decidir fixar la seva residència a Catalunya. No sense problemes amb la dictadura franquista, l’holandès va decidir posar el nom del patró de Catalunya, Jordi, al seu primer fill. També ha defensat obertament el dret a decidir dels catalans, a més d’acceptar la direcció de la selecció de futbol del país, amb la qual quan era jugador també va jugar un parell de vegades. En un àmbit més solidari, dedica ara tot el seu temps a la fundació que duu el seu nom i que fomenta projectes esportius per a nens amb discapacitats.

A Cruyff se li atorga el mèrit d’haver forjat una mentalitat guanyadora al Barça, i alguns li eixamplen la virtut a nivell de país. També és considerat un filòsof del futbol, i seves són mítiques frases, com ara “si nosaltres tenim la pilota ells no poden marcar”, “els diners han de ser al camp, no al banc”, “els meus davanters només han de córrer quinze metres, tret que siguin estúpids”, “si l’equip contrari té un jugador que es desmarca molt bé, no el marquem i així no podrà desmarcar-se”, “el futbol es juga amb el cervell”, “si no pots guanyar, assegura’t de no perdre”, “sortiu i gaudiu”, entre d’altres.