Leo Messi, el Mozart del futbol

Leo Messi (1987) és al futbol el que Mozart a la música, Einstein a la ciència, Da Vinci a l’art, Aristòtil a la filosofia, o Shakespeare a la literatura, un geni. Se’l podria incloure també al costat de la Gran Piràmide de Gizeh, els Jardins penjats de Babilònia o el far d’Alexandria; resumit, una meravella de la humanitat. Diuen que com ell només n’hi ha hagut dos abans: Pelé i Maradona. Dos cracs que, tot i aferrar-se amb desmesura a la corona reial futbolera, de mica en mica es van quedant sense arguments per no assenyalar Messi com a número u i rei del futbol.

La història de Messi lligada al Barça és tan coneguda com llegendària: procedent de Rosario (Argentina) i acompanyat del seu pare, Jorge Messi, el noi, llavors només tenia 13 anys, arriba l’any 2000 a Barcelona per passar una prova; el jugador busca un club que li financi un tractament d’hormones que necessita per al seu creixement. De la mà del representant de jugadors Josep Maria Minguella, aconsegueix que Carles Reixach li faci una prova. Meravellat davant les actituds tècniques del diminut i dèbil jugador, Reixach corre a firmar-li un contracte en un tovalló de paper. El poc usual i curiós contracte és una de les principals joies de la corona del Museu del FC Barcelona després que Minguella la cedís a l’entitat.

A partir d’aquí, Messi escala de manera fulgurant totes les categories del FC Barcelona fins que, tres anys després, l’entrenador Frank Rijkaard el fa debutar en el primer equip. De llavors ençà, el jugador argentí ha guanyat sis lligues, tres lligues de campions, dues copes del rei, dues supercopes d’Europa, sis supercopes d’Espanya i dos mundials de club. Tot plegat, fa que Messi hagi aconseguit quatre pilotes d’or consecutives, en els anys 2009, 2010, 2011 i 2012.

No se li coneix cap altre do; sent argentí, ni tan sols el de la paraula, més aviat al contrari. La naturalesa, sàvia i equitativa, va concentrar en el jugador tota la tècnica futbolera. En un enginyosa reflexió, el seu compatriota, Jorge Valdano, atorgava a Messi la condició de millor jugador del món, i preguntat pel segon millor jugador del món, afirmava: “Messi lesionat”; una manera divertida d’indicar l’escassetat opositora. De moment, i per no pocs puristes del futbol, després de Messi ve Messi.

Diuen els entesos, però, que Messi no tocarà la glòria fins que no capitanegi la selecció argentina al més alt del podis futbolers: un mundial. De moment no ha estat possible, però el jugador té al tombar la cantonada la possibilitat d’assolir la immortalitat futbolera en el proper mundial de Brasil. A més, el miratge seria doble: guanyar un mundial i fer-ho a la meca de futbol.

Però, com deia l’entrenador Joaquín Caparrós, “en el món del futbol es passa de puta a monja en cinc minuts”. Tot i que a Messi ja ningú no li traurà els gols fets ni els aplaudiments rebuts, encara li queden força minuts més per jugar i per ser jutjat.