“Quin veí que teniu!”
El cabreig és monumental. Totes les accions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) continuen sent pacífiques, però el cabreig és monumental. Un cop més, unes 300 persones, entre afectats i ciutadans solidaritzats, han sortit al carrer a protestar. En aquesta ocasió, han abandonat els barris obrers, on han estat parant desnonaments durant anys, per traslladar-se als barris alts, que a Barcelona és on viuen la majoria dels polítics, tant del PP com dels altres partits. Però la seva protesta va dirigida als diputats del PP, ja que són els que s'oposen a la dació en pagament i al lloguer social. Tal és la concentració d'habitatges de polítics a Sarrià - Sant Gervasi, que en un sol matí han pogut protestar davant dels domicilis de tres diputats diferents. El cabreig ha arribat fins a la porta de casa seva.
“Això no és res comparat amb el que ells estan fent. Ells van a la porta de les cases dels altres però amb la diferència que a més els foten fora de casa seva. Hem enviat una carta a cada un dels diputats del Congrés i ni tan sols han respost. Si no volen conèixer la realitat social, la realitat social anirà a casa seva”. Així de clar ho explica Ada Colau, una més entre la multitud de ciutadans cabrejats.
“Senyor Fernández Díaz -deia un noi amb un megàfon- venim a portar-li un sobre, però aquest és per demanar-li que voti a favor de la ILP que es debatrà al Congrés”. Durant la protesta, els manifestants van repartint unes fotocòpies a color entre els veïns i els comerços del barri en què apareix la cara i el nom del diputat i se'ls demana que, per favor, si el veuen pel carrer li traslladin les demandes de la PAH, que no són més que la dació en pagament retroactiva i el lloguer social. La immensa majoria dels veïns dels diputats recullen les fotocòpies, alguns fins les demanen i els mostren tota la seva solidaritat. La sintonia és tal que fins el conductor d'un luxós tot terreny passa tocant el claxón i animant als manifestants que responen: “Sí se puede, sí se puede”.
Després de passar per davant de l'habitatge de Maria Àngels Esteller, regidora de l'Ajuntament de Barcleona i diputada al Congrés, a la qual ja van visitar dimecres, la multitud va cap a casa de Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior. Un cotxe dels Mossos d'Esquadra segueix de prop la protesta, informat per una desena de policies que van de paisà. Però tots els moviments dels manifestants són pacífics. Demanen permís a tots els comerços abans de penjar els seus cartells i només fan una excepció: els bancs. Cada cop que passen davant d'un banc s'encenen i el cobreixen d’adhesius. La protesta continua i s'acosta a casa de Jorge Moragas, també diputat.
“Quin veí que teniu!”, criden des del megàfon als veïns que, atònits, surten al balcó a veure què està passant on mai no passa res.
Després de mitja hora de concentració baixa una amable veïna: “El Moragas ja no viu aquí”, li explica a la Mari, una de les manifestants. La veïna, vestida amb una jaqueta de pell i amb fulard que algun dia va pertànyer a un animal, informa que fa un any el senyor diputat es va mudar a Madrid: “És que a Catalunya els del PP ho tenen molt malament. I ara amb això de la Camacho, encara més. Fíjate”. La Mari i la veïna s'acomiaden. I tan amigues. En aquesta ocasió, la informació sobre l'habitatge del diputat ha fallat. Però hi ha molts més.
Els manifestants abandonen el barri i van cap a la plaça Sant Jaume, davant de l'Ajuntament, que avui hi ha ple i Maria Àngels Esteller és regidora. Colau ho deixa clar: “Anirem a casa seva i als seus llocs de treball”. Res sembla indicar que s’hagin de cansar. Cada dia que passa, hi ha més desnonats i estan més cabrejats.
