Set preguntes i respostes sobre la fi de la prohibició dels toros a Catalunya

Des del 25 de setembre de 2011 que no se celebra cap cursa de braus a Catalunya. Aquell dia el torero José Tomás va sortir a hombros de la plaça de toros Monumental de Barcelona, propietat de la família Balañà. És una escena que difícilment es repetirà a Catalunya malgrat l'aixecament de la prohibició que ha sentenciat el Tribunal Constitucional (TC). La decisió de l'Alt Tribunal deixa com a mínim set preguntes, que van des de les seves conseqüències econòmiques fins a la resposta de les administracions catalanes.

1. Poden reclamar indemnitzacions als empresaris i treballadors taurins?

Poden fer-ho. Tal com explica Gabriel Doménech, professor de dret processal de la Universitat de València, la doctrina que aplica el Tribunal Suprem considera que els ciutadans afectats per l'aplicació d'una llei després declarada inconstitucional tenen la possibilitat d'obtenir de l'Administració una indemnització pels perjudicis que l'aplicació de la norma legal els hagués causat.

Malgrat això, en el cas concret de l'anul·lació de la prohibició de les corrides a Catalunya, Doménech veu poc probable que es produeixi una pluja de demandes, ja que la pròpia llei catalana incloïa una clàusula que preveia aquestes indemnitzacions. “Per tant, les que es podien donar ja s'haurien d'haver resolt. Cal tenir en compte a més que els possibles perjudicats haurien d'acreditar les pèrdues, cosa que és molt complicat”, explica el professor.

Funciones Taurinas SA., de la família Matilla, empresa explotadora de la plaça de la Monumental, al costat de 28 treballadors i empreses del món taurí, va reclamar una indemnització milionària a la Generalitat. L'administració catalana les va desestimar el 2013 totes menys una, la de la família Balañà, els propietaris de la plaça barcelonina. Als Balañà el departament d'Economia els va reconèixer una indemnització de 330.000 euros per lucre cessant.

2. Les places de toros reobriran?

És molt difícil, per no dir impossible. La plaça de toros Monumental de Barcelona és l'única instal·lació a Catalunya que compta amb els estables, infermeries i altres estances necessàries per les 'corrides'. La resta es van reformar abans o després de la prohibició i ja no poden acollir curses de braus. En diversos casos va ser per la poca demanda i la baixa rendibilitat que reportaven les curses als empresaris taurins, com va succeir a Tarragona. D'altra banda, la llei de seguretat pública de Catalunya va prohibir al 2003 les places de bous portàtils per ser un risc per la seguretat ciutadana.

3. Què passa amb la Monumental de Barcelona?

Aquí hi ha una de les claus. ¿El Grup Balañà té intenció que tornin a sonar clarines y timbales? Com és habitual, des del grup guarden silenci quan se'ls fa aquesta pregunta. Diverses fonts assenyalen que la qüestió s'encamina no tant en el debat taurí sinó cap a la rendibilitat econòmica que la Monumental pugui reportar al grup Balañà. En aquest sentit, des del Govern ja van ploure idees abans de la decisió del Constitucional. “La Monumental seria un espai perfecte per espectacles de mitjà format, per 10.000 o 12.000 espectadors”, va proposar el conseller de Cultura, Santi Vila. Va posar l'exemple de concerts que no requereixen de tant aforament com el Palau Sant Jordi.

4. Com han rebut els taurins la decisió?

Des de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya han acollit la decisió com una “victòria moral”, en paraules del seu president, Francisco March. Amb tot, s'ha mostrat “escèptic” sobre si Barcelona tornarà a acollir una cursa de braus. March ha considerat “indispensable” que la família Balañà “tingui el valor de tornar a obrir la Monumental al toreig”.

“Cal reconèixer que existeixen traves polítiques i administratives que tindran la seva força”, ha matisat. Per començar, l'ordenança animalista de Barcelona del 2014, que prohibeix les curses de braus. A més, el conseller de Territori, Josep Rull, amb àmplia trajectòria en la defensa dels drets dels animals, ja ha avisat que els toros no tornaran a Catalunya “digui el que digui el TC”.

5. Què faran els animalistes?

Des de la plataforma Prou , que va agrupar diverses entitats per recollir les 127.500 signatures de la ILP que es va convertir en la llei que va prohibir les curses de braus, han demanat impedir que la sentència del Constitucional tingui efectes. Han plantejat acudir a instàncies internacionals i una nova llei al Parlament que estigui adaptada a la sentència però que a efectes pràctics no permeti el retorn de les 'corrides'. Fonts parlamentàries han explicat que ja s'ha produït la primera reunió entre animalistes i grups parlamentaris per respondre a la sentència.

En el pla polític, els animalistes tenen del seu costat el suport majoritari de la Cambra catalana –més ampli que quan es va aprovar la prohibició– i, especialment, el suport social. I no només a Catalunya, també al conjunt d'Espanya. Segons una enquesta de la World Animal Protection de principis d'any, tan sols el 19% d'espanyols donen suport a la tauromàquia, davant un 58% que s'hi oposen.

6. La Generalitat acatarà?

El Govern de la Generalitat ha evitat parlar obertament de desacatar o desobeir la decisió judicial, però ha assegurat que “no tornarà a haver-hi curses de braus a Catalunya”. Rull ha assegurat que des de les institucions catalanes es disposa de competències reguladores que poden impossibilitar la celebració d'aquests espectacles, tot i que no ha aclarit a quins es refereix.

La Generalitat té competència tant en protecció d'animals com en l'àmbit d'espectacles, però la sentència d'aquest dijous considera que els toros no estan inclosos en espectacles sinó en matèria cultural. A més, l'ajuntament de Barcelona, a l'única ciutat catalana que té una plaça que podria utilitzar-se, també prohibeix el toreig mitjançant una ordenança municipal de 2014. L'alcaldessa Ada Colau ha assegurat que els toros no tornaran a la ciutat. “Digui el que digui el TC, farem complir les normatives que impedeixen el maltractament animal”, ha promès.

7. Per què a Canàries està prohibit sense que es pronunciï el TC?

Perquè ningú ho ha recorregut. Paradoxalment va ser un diputat del Partit Popular, el mateix partit que va recórrer la llei catalana, qui va promoure la implantació del text canari el 1991.

La llei canària de protecció d'animals, vigent des de fa 25 anys, “prohibeix la utilització d'animals en baralles, festes, espectacles i altres activitats que comportin maltractament, crueltat o patiment”. La llei no esmenta explícitament a les curses de braus, sinó que fa referència als “animals domèstics”, un matís que fa que la interpretació de la norma sigui confusa en el cas de les curses de braus. Tot i això, el text defineix aquest tipus d'animals com “aquells que depenen de la mà de l'home per la seva subsistència”, amb el que es pot interpretar que aquesta llei sí que prohibeix els festejos taurins, informa Teguayco Pinto.

No obstant això, amb la sentència del TC d'aquest dijous, les coses podrien canviar. Un empresari taurí que desitgi fer curses a la comunitat podria portar als jutjats la negativa de permís d'una administració canària que seguís aplicant la prohibició. Davant els dubtes per la nova jurisprudència, previsiblement el tribunal elevaria el cas al Constitucional, que tornaria a resoldre que una llei autonòmica no pot impedir aquest tipus d'espectacles, protegits com a bé d'interès cultural per l'Estat. Però com passa a Catalunya, la demanda d'esdeveniments taurins a Canàries és mínima per falta d'arrelament i trobaria dificultats per ser econòmicament rendible.