El Vaticà tria un perfil catalanista per succeir el cardenal de Barcelona
El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, compleix 78 anys dimecres, tres més de l'edat canònica per presentar la seva renúncia al Papa. Com va succeir amb el cardenal Rouco -la dimissió del qual es va acceptar tres anys i una setmana després de la data-, en els pròxims dies Francesc elegirà el seu successor, que haurà de dirigir una Església immersa de ple en el procés sobiranista. El Papa ja té l'elegit: l'actual copríncep (representant de la prefectura de l'Estat) del Principat d'Andorra, Joan Enric Vives.
Un perfil catalanista per a un hipotètic Estat català, que es dilucidarà a partir de les eleccions del 27 de setembre. La Santa Seu, que oficialment no avala el procés sobiranista a Catalunya, si vol “filar prim” en la qüestió, amb la tesi que, “espanyols o no, el dia després d'una presumible independència seguirà havent-hi catòlics a Catalunya”. “La qüestió de Catalunya cal agafar-la amb pinces”, declarava en l'única entrevista a un mitjà espanyol -Cuatro- el propi papa Francisco.
L'opció de Vives, excepte sorpresa majúscula, és la que finalment serà l'escollida pel Papa, qui està dirigint personalment el procés, en el qual el cardenal Sistach també ha intervingut per pilotar la seva successió. També l'altre gran candidat, el bisbe Juan José Omella -un dels prelats que més s'adapta al perfil social del pontificat de Francesc i que forma part de la poderosa Congregació de Bisbes, encarregada de presentar candidats al Papa perquè aquest esculli-, veu amb bons ulls l'arribada de Joan Enric Vives a Barcelona.
Quines són les raons per al nomenament de Vives? En primer lloc, el seu perfil catalanista, encara que moderat. Vives està convençut del dret del poble català a decidir sobre el seu propi futur, i de fer-ho d'acord amb l'Estat català. La seva actual doble funció -és arquebisbe de la Seu d'Urgell i, com a tal, copríncep d'Andorra amb el president francès- el confirma com una personalitat capaç d'intervenir per arribar a acords en l'àmbit polític.
El pastor ha de conèixer la llengua de les ovelles
El mateix cardenal Sistach, que fins fa un mes es negava a parlar en públic de la seva successió, apuntava en una entrevista a TV3 el seu desig que el nou arquebisbe de Barcelona fos un català que conegui la realitat del país, així com els seus problemes de present i futur, i que tingui la sensibilitat necessària per als nous temps. “El pastor ha de conèixer la llengua de les ovelles. Ell ha de conèixer i de parlar. Si un pastor no es comunica amb els seus fidels, no és pastor”.
Sobre la possibilitat que el seu successor vingués de fora de Catalunya -sectors del Govern central, capitanejats pel ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, van arribar en el seu moment a postular el cardenal Cañizares abans que aquest recalés a València-, Sistach ha indicat que el nou arquebisbe de Barcelona “ha de poder fer de pastor immediatament”. Els exemples de prelats “espanyolistes” en el passat van resultar desastrosos, i la Santa Seu vol evitar que a la previsible confrontació política s'hi sumi un conflicte polític-religiós.
Revolució a l'Església espanyola
El nomenament de Vives podria produir-se en els pròxims dies, en el transcurs de la primera “gran revolució” de Francisco en l'episcopat espanyol, i que afectaria en un primer tram -maig- almenys a mitja dotzena de diòcesis i, aquest estiu, a una altra desena. L'objectiu del Papa, després de la successió del cardenal Rouco a Madrid, és dissenyar una Església molt menys polititzada i més propera a la problemàtica social.
En aquest camp, compta amb tres homes estratègicament col·locats en llocs de responsabilitat. En primer lloc, el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, nomenat recentment cardenal, i que representa un perfil més baix i moderat des del punt de vista polític i mediàtic. En segon terme, l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, que en només mig any després de succeir Rouco Varela ha canviat el rostre de l'Església madrilenya, a més d'encarregar-se dels futurs canvis en els mitjans de comunicació propietat de l'Església (13TV, Cope i Alfa i Omega) i de tallar els diversos escàndols que estan sorgint en les diverses diòcesis.
Finalment, Juan José Omella, bisbe de Calahorra, i a qui Francesc podria encarregar la responsabilitat del nou ministeri d'afers socials que sorgirà de la reforma de la cúria. Omella ha estat, a més, l'encarregat de redactar un important document sobre “L'Església, servidora dels pobres”, que serà presentat dilluns a Madrid i que es va aprovar en la passada Assemblea Plenària.
