“Els estudiants universitaris no tenen ni idea de qui va ser Carmen Amaya”. Ho subratlla, espantat, Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, entitat organitzadora, amb el Mercat de les Flors, del festival Ciutat Flamenco. Le seva experiència l’ha portat a moltes facultats de Barcelona a parlar de temes diversos (integració social, política...) i a totes troba el moment per preguntar als alumnes si saben qui va ser Carmen Amaya. “No ho sap ningú. Ni a Dret, ni a Història, ni a Sociologia... Em sembla terrible”.
D’alguna manera, aquest melòman amant del flamenc es treu una espina amb el festival, que estarà dedicat a la cantaora i bailaora catalana que va començar a cantar i a ballar a la platja del Somorrostro de Barcelona i va enlluernar tot el món amb el seu art. Al voltant d’aquest mite del flamenc es vertebrarà tot un festival veterà (fins fa dos anys, portava el nom de Flamenco Ciutat Vella) que combina espectacles amb tallers, documentals i cursos però que, en qualsevol cas, pretén remoure el concepte flamenc i provocar debat. Carmen Amaya encarna perfectament l’esperit de transgressió i universalitat que guia el certamen Ciutat Flamenco.
Així doncs, aquest esperit el trobem en tot el que veurem al Mercat aquests quatre dies. “No programem allò que és obvi”, remarca Cabrera. En cap cas. La programació, que permet arribar al recinte a les 18 hores i sortir-ne de matinada, després de les sessions de DJ a partir de la mitjanit, es manté fidel als seus principis: “Desafiar els límits i constrenyiments de l’ortodòxia: tothom pot adoptar el flamenc com a llenguatge per expressar-se artísticament i està permès barrejar-lo, transformar-lo i pervertir-lo per donar lloc a noves fórmules”, llegim en la presentació. “Els puristes se’ns poden tirar a sobre”, adverteix amb humor Cabrera, conscient i encantat que el debat estigui servit.
Concerts centrals
El concert de la ‘dansaora’ Rocío Molina, artista que, segons el director del Mercat, Cesc Casadesús, en breu tindrà rellevància internacional, obrirà els concerts centrals, a la sala Maria Aurèlia Capmany. El segon dia, el concert de la nit ens recordarà els viatges de Carmen Amaya amb un programa doble: Sistema Tango, amb el cantaor Tomás de Perrate al capdavant, representa la connexió de la bailaora, que va anar a Argentina fugint del franquisme, amb el tango. Tot seguit, i en homenatge a les estades d’Amaya a Nova York, veurem Antes existió el grito, de Free Art Ensemble, on el flamenc es troba amb el jazz explorant els paral.lelismes històrics i socials entre els dos gèneres, connectant l’Andalusia gitana amb l’Amèrica negra.
El salt de dissabte serà encara més experimental. El grup coreà Jeong Ga Ak Hoe compartirà escenari amb dues de Las Migas (Marta Robles i Alba Carmona) i el cantaor Salao. El diàleg entre el flamenc i el pansori, un cant narratiu coreà (“el fidel retrat de La paquera de Jerez”, va comentar Cabrera, “en coreà, però amb el mateix esperit”) obrirà més debats entorn de les possibilitats del flamenc. Duquende, que presentarà el seu darrer àlbum, Rompecabezas, serà l’estrella de la vetllada.
‘Flamenco empírico'... i social
Un dels valors del festival torna a ser l’apartat Flamenco empírico. Juan Carlos Lérida, el comissari, s’excusa en que “en el ball tota revolució és acceptada” i proposa allò que creu que li cal la flamenc per a una nova revolució. I això passa per una connexió (que mai no ha deixat de tenir el flamenc) amb realitats socials, culturals i polítiques. “Percutir, repercutir, ‘zapatear’ per protestar”.
Als espais del Flamenco empírico veurem creacions inèdites com la que preparen el bailaor Marco Flores i el dramatrug Roberto Fratini, “alguna cosa que no existeix, que només veurem allà mateix”, diu Lérida.
El que tampoc no existeix és la improvisació que ens brindarà la bailaora María Muñoz (Mal Pelo) que intercanviarà visions i expressions artístiques amb la dansa tradicional noruega de Hallgrim Hansegard i amb el calquè irlandès de Colin Dunne, tots acompanyat pel cante del Niño de Elche, “actualment, l’únic que integra el propi cos dins del cante”, segons Cabrera. Tampoc no faltaran els ja clàssics Tapeos, una finestra a la dansa emergent, o la Cadena de favores, on s’intercanviaran tècniques artístiques...
Els nens del Gornal, a escena
Menció especial mereix l’espectacle Lo que nos queda de Carmen, amb què, diumenge al migdia, es tancarà el festival. Conté tots els ítems que pretén reflectir el Ciutat Flamenco: creació, revolució, transmissió, cohesió social... Els protagonistes, la Banda Municipal de Barcelona, nens gitanos de sis a onze anys del barri del Gornal de L’Hospitalet estudiants de l’Escola de Música-Centre de les Arts i alumnes de l’Institut del Teatre, amb la col·laboració de la reputada bailaora Eva Yerbabuena. Veurem El amor brujo, de Falla, i el Capricho español, de Rimski Korsakov, que Carmen Amaya va ballar arreu del món. Serà una ocasió per descobrir el flamenc com a element integrador generacional i social.
Tot, insistim, al voltant de la figura de Carmen Amaya, que alguns descobriran, que altres redescobriran i a la qual tindrem ocasió d’admirar des de nous punts de vista de la mà d’experts en el gènere. El que ja podem avançar és que els nens del Gornal, com apunta el regidor d’Educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, Lluís Esteve, sense ser universitaris, “saben perfectament qui va ser Carmen Amaya”.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
