D’acord amb el diccionari de l’AVL, un cínic és aquell que actua amb falsedats, mentint descaradament segons la seua pròpia conveniència, i que es burla dels altres amb sorna i desdeny. No trobe millor definició per a Carlos Mazón, que l’últim any ens ha demostrat dues coses: ser un mentider patològic i pensar només en ell mateix.
Va ser Ryszard Kapuscinski qui va dir que “els cínics no valen per a aquest ofici”. El veterà corresponsal es referia al periodisme i no a la política, però en realitat, hauria de ser una regla aplicable als dos àmbits. Malauradament, en el camp de la política institucional, els cínics són legió.
En aquest episodi el nostre animal polític és Adolf Beltran, amb qui conversarem sobre la dimissió de Carlos Mazón i els escenaris possibles que s’obrin a partir d’aquesta.
Adolf Beltran és un veterà escriptor i periodista valencià. Va iniciar la seua carrera professional en mitjans com Noticias al Día o El Temps i, durant tres dècades, fou redactor del diari El País i responsable del suplement cultural Quadern.
En 2015 va assumir la direcció de l’edició valenciana d’eldiario.es, on al llarg de deu anys ha promogut un periodisme seriós, dinàmic i crític, fins el seu relleu en gener de 2025. A hores d’ara, continua involucrat en el diari, escrivint el butlletí “Siete días. Las claves de la semana en la Comunitat Valenciana”.
Sobre este blog
Animals Polítics és un podcast d'anàlisi i opinió, dirigit i presentat per Aurora Mora i Ignacio Blanco, que publiquem cada dijous a les 7 del matí.
En cada episodi abordem un tema d’interés amb persones o col·lectius que, per la seua experiència o coneixement directe, puguen aportar informació i anàlisi en profunditat, des d’una posició crítica i compromesa amb la igualtat de tots els éssers humans.
0