Bicicletes, hamburgueses i petjada de carboni

Assistim a un reviscolament de les ciutats que, d’una manera prou generalitzada, estan recuperant, o creant, espais amables amb la vida ciutadana. Davant els problemes derivats de la contaminació i, sobretot, davant de les demandes de la ciutadania, moltes ciutats s’afanyen a apaivagar el transit i a crear espais per a vianants; i espais compartits per vianants, ciclistes i automòbils. En aquest context, cada dia hi ha més ciutadans que, seguint els consells sanitaris i la seua pròpia consciència ecològica, decideixen desplaçar-se per la ciutat caminant, en bicicleta o en transport públic. Segons diuen molts d’ells, esta és la seua manera de fer exercici i, al mateix temps, procurar per la seua salut i el medi ambient.

He de confessar que estic emocionat davant esta petita revolució en la vida urbana, per la qual he sospirat tota la vida; i que considere un gran èxit de la ciutadania. Perquè no ens equivoquem, això no ocorre perquè si. Això és el resultat de dècades de mobilització ciutadana fins aconseguir posar al capdavant dels diferents governs, a persones sensibilitzades amb esta reivindicació. Només cal veure qui està liderant l’oposició a estos canvis, i a qualsevol canvi, per recordar que si foren altres els que estigueren al govern, les coses serien molt diferents.

Tot i això, considere que cal anar molt més enllà en tota esta millora indubtable de l’entorn. Cal aprofitar l’avinentesa per incidir, de manera especial, en la lluita front al canvi climàtic. Perquè, malgrat que cada dia tenim més clar que ens trobem davant d’un problema greu, ens veiem impotents front a un tema que sembla difús; i, davant el qual, l’administració no acaba de prendre les decisions necessàries per a fer-li front, ni dona pautes d’actuació precises a la ciutadania. Una vegada més, hem de ser les ciutadanes i els ciutadans els que prenguem consciència del problema i ens mobilitzem; assumint compromisos personals i exigint a l’administració que faça front les seues responsabilitats.

Afortunadament, disposem d’una eina que pot resultar especialment útil per a la presa de consciència i per a l’assumpció de compromisos personals. Es tracta d’un indicador anomenat petjada de carboni, que informa sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle que cal emetre, de manera directa o indirecta, per obtindre un determinat producte, o servei. A la xarxa podem trobar amb facilitat informació, cada dia més rigorosa i més precisa, sobre estes emissions. Resulta fàcil, per tant, fer-nos una idea prou clara sobre la petjada de carboni de qualsevol acció que ens proposem realitzar i actuar en conseqüència.

Si, per exemple, ens fixem en el sector alimentari, podrem comprovar que hi ha aliments, com les carns roges, que tenen una petjada de carboni molt elevada; mentre que la majoria dels aliments tenen una petjada de carboni molt més baixa. Tant es així, que se sol afirmar que una persona que es desplaça per la ciutat en bicicleta, i després es menja una hamburguesa; pot estar emetent més gasos d’efecte hivernacle, que un altra que es desplaça en automòbil i després es menja una fideuà, una paella, una pizza, un cuscús, unes llenties o un plat d’olleta. Més encara, si la vedella o el que siga, cal portar-ho d’Amèrica o d’un altre lloc llunyà. Cal anar amb compte amb la petjada de carboni, i amb la petjada ecològica en general, si volem d’eixar d’actuar per impulsos, i volem lluitar racionalment per la sostenibilitat ambiental.

Seguint amb l’alimentació, cal destacar que la dieta mediterrània no sols és més saludable que d’altres; també és més sostenible des dels punts de vista ambiental i social. Per estes virtuts ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat, per a que serveixa de model a seguir per a totes i tots. Per tant, per avançar cap a unes ciutats més saludables i un món més sostenible, faríem bé en revisar el nostre estil de vida per acostar-lo al dels nostres pares i avis.

No cal renunciar totalment a les carns roges o a l’automòbil privat; però si que cal espaiar el seu consum per a fer-lo gairebé excepcional. Cal que ens desplacem habitualment caminant, en bicicleta o en transport col·lectiu; i cal també que, de manera habitual, ens alimentem en base a plats de la cuina tradicional, amb productes de temporada i de proximitat, amb abundància de fruites, verdures, llegums, cereals, carn de ploma o de corral, peix fresc, etc. És indubtable que, d’esta manera, guanyarem en salut i en benestar, i gaudirem d’un entorn més sostenible i, per això mateix, més habitable.

*Vicent Sansano, president de la Junta Rectora del Parc Natural del Fondo

Etiquetas
Publicado el
20 de marzo de 2018 - 17:40 h

Descubre nuestras apps

stats