El 'lobby' nàutic i la democratització dels ports
Els primers mesos del nou govern autonòmic han estat marcats pel pols entre la voluntat de l’esquerra, plasmada en les intencions de l’Acord del Botànic d’obrir a concurs les concessions públiques i democratitzar l’ús dels ports esportius, i els interessos del lobby dels clubs nàutics, una dotzena dels quals fa temps que funcionen amb les concessions caducades.
Una esmena transaccional aprovada aquest dilluns en les Corts Valencianes durant el debat de la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i d’organització de la Generalitat, més coneguda com a Llei d’acompanyament dels pressupostos, ha posat fi, de moment, a la pugna entre els clubs nàutics i el Consell per l’eliminació dels privilegis acumulats durant anys per al gaudi privat d’instal·lacions públiques en els ports esportius.
Les llargues i tenses negociacions que han portat a l’acord s’han produït entre els grups parlamentaris, especialment el PP, que havia presentat l’esmena que finalment ha estat objecte de transacció, i els tres que donen suport al Consell: PSPV-PSOE, Compromís i Podem. El grup de Ciutadans, al final, s’ha abstingut en la votació. Però l’estira-i-afluixa fonamental s’ha desenvolupat entre l’equip de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, que dirigeix María José Salvador –amb el subsecretari del departament, Francesc Signes, i el director general Carlos Domingo al capdavant–, i els representants dels clubs nàutics, entre ells el gerent del nàutic de Xàbia, Luis Nogueroles, que fa només uns mesos era cap del gabinet del llavors conseller d’Hisenda del PP, Juan Carlos Moragues.
La Generalitat pretenia, emparada en la normativa europea, traure a concurs públic les concessions de ports esportius, mentre els clubs nàutics s’aferraven a la Llei de ports aprovada pel PP que permetia la renovació automàtica de les concessions. La clàusula derogatòria d’aqueixa renovació automàtica ha estat l’objecte de la pugna, que va arribar a un punt crític quan un acord assolit entre les parts, i que la mateixa vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, va donar pràcticament per fet en la seua compareixença després d’un ple del Consell, es va trencar en el moment en què havia de votar-se en la comissió d’Economia de les Corts Valencianes. Els populars valencians van optar per portar la seua esmena al ple de la Cambra, per indicacions de la seua líder, Isabel Bonig, que volia visualitzar la defensa dels clubs nàutics pel seu partit.
Al final, la voluntat de la Generalitat de posar fi a la concessió directa i assolir “un model de port esportiu obert a la ciutadania” i la pretensió dels clubs nàutics que se’ls adjudiquen directament les concessions han trobat un punt de trobada que preveu concursos per a atorgar concessions de dàrsenes i instal·lacions nauticoesportives al què només podran concórrer els clubs nàutics i altres entitats esportives sense ànim de lucre. Amb això s’evita la “privatització” que denunciaven els clubs davant de la possibilitat que les concessions anaren a les mans d’empreses, però s’imposa a la gestió dels ports esportius un model obert, que democratitze els usos d’aquesta mena d’instal·lacions.
La intenció, segons va assenyalar la Conselleria , és que se “eliminen les barreres físiques i psicològiques que hi ha tradicionalment entre els ciutadans i els ports”. Entre les condicions que s’exigiran per a adjudicar les concessions la Generalitat destaca que “es farà prevaldre la promoció de l’esport i l’ensenyament d’aquest”. El Consell del Botànic vol “tutelar el funcionament i l’objecte social i esportiu” dels 56 ports d’aquest tipus que funcionen en la costa valenciana.
