Estiu de festivals per a tots els gustos

Juliol està molt a la vora i els espectacles també se’n van a la platja. El País Valencià és el líder dels festivals d’estiu a Espanya i fins i tot a l’estranger. Ací se celebren els dos festivals amb més assistents de l’Estat, i set dels nostres festivals estan entre els 25 més taquillers de tot Espanya. A més, hi ha una sèrie de festivals menuts que ens ofereixen una gran varietat i qualitat de música en directe, sense eixir de la nostra geografia. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el 2016 es van celebrar a Espanya 869 festivals musicals. Però només els set valencians més taquillers, i segons les dades del IX Anuari de la Música en Viu que publica l’Associació de Promotors Musicals, sobrepassen més d’un milió d’assistents.

Així que trau l’agenda i prepara el paquet festivaler, perquè el primer cap de setmana de juliol rebentaran els sintetitzadors a la Marina Sud de València. El MareNostrum Xperience va reunir el 2017 52.500 persones i enguany esperen repetir amb una fórmula de sol, esports de platja i nits plenes de discjòqueis que sonen en el panorama electrònic internacional. En el cartell destaquen les propostes house del californià Steve Aoki o del texà Maceo Plex, el drum & bass del neerlandés Don Diablo o la trompeta que el discjòquei australià Timmy Trumpet toca mentre punxa.

Si després de 36 hores de música electrònica ininterrompuda no tens prou samples, un mes més tard, del 8 al 13 d’agost, arriba el Medusa Sunbeach, el festival de techno més famós d’Espanya. 165.000 persones ballen durant sis dies i ofeguen la ressaca a la platja de Cullera. Medusa està dirigit a un públic més intergeneracional que el de la capital, i el seu cartell inclou algunes apostes més revival, com el dance del francés David Guetta o el rave del barbadià Carl Cox, amb el jove suec Alesso.

Però no tota la música ix d’un plat, el degà dels festivals estiuencs és el FIB, el Festival de Música Internacional de Benicàssim. Alguna vegada aqueixa I significava “independent”, però després de 28 edicions la seua estratègia de masses el va allunyar de la música més innovadora. A hores d’ara poc cal dir-ne. És el més internacional dels festivals, enfocat a atraure joves britànics. Ofereix més d’un centenar de concerts que van des del pop a l’electrònic passant per les etiquetes o prefixos d’indie, rock, brit... En aquesta edició destaca la maquinària de hits que és Pet Shop Boys, que tenen un dels millors repertoris actuals de pop i són el concert estrela del festival, el dissabte 21 de juliol. Comença el dijous 19 amb el raper nord-americà Travis Scott com a cap de cartell aqueix dia, però on en la lletra menuda trobem el pop eclèctic de Tune-Yards, o la revelació de l’indie espanyol del 2018, Carolina Durante. Els amants de la música també gaudiran de The Horrors, Sham, Sleaford Mods, Metronomy o Parquet Courts els dies següents. Per als que aguanten fins al diumenge 22, Liam Gallagher –que ja hi va tocar l’any passat– presenta disc en solitari. Continua sonant a Oasis, així que és una aposta segura per a embogir el públic britànic.

Benicàssim ja té una altra cita ineludible, el Rototom SunSplash, el macrofestival més alternatiu. 250 mil persones assisteixen durant una setmana a escoltar algun dels 200 concerts de reggae que el consoliden com el millor esdeveniment de música jamaicana a Europa. El Rototom va nàixer als Alps italians fa 25 anys i se celebra a la localitat castellonenca des de fa 8, un canvi geogràfic que l’ha convertit en un esdeveniment massiu. A la fórmula sol i platja que ofereix la ciutat costanera, els festivalers hi troben centenars d’activitats diürnes, entre les quals un fòrum social per a ONG i xarrades crítiques. L’any passat va estar, entre altres, el tunisià Mohamed Ben Cheikh, un dels integrants del Quartet Nacional de Diàleg que pretenia reconstruir el govern des de la societat civil després de la primavera àrab i que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2015.

La direcció del festival va acceptar la petició dels empresaris d’allunyar el festival de la temporada alta i enguany se celebra just quan comença la segona quinzena d’agost, entre el 16 i el 22. Sota el lema “25 Years Walking Together”, el cartell conjuga grans talents del reggae com els jamaicans Jimmy Cliff o Beres Hammond o l’ivorià Tiken Jah Fakoly amb tota aquella música influenciada pel gènere jamaicà que va des del rap fusió dels cubans d’Orishas fins al trap de la catalana Bad Gyal. Però la sorpresa més gran és el cap de cartell: el cantant i guitarrista nord-americà Ben Harper. Filippo Giunta, director del Rototom, anuncia que és un dels regals pels 25 anys. “Enguany tenim espectacles inèdits, com Ben Harper, que tocarà un repertori reggae amb la seua banda de rock. És un concert que no ha fet mai i que ha preparat especialment per a nosaltres”, avisa el director del segon festival amb més públic de tot Espanya.

Per a Giunta, l’èxit del Rototom, 25 anys i un canvi de país després, és que “crea comunitat, que és una trobada de la filosofia reggae més que un festival de música”. El 60% del seu públic és estranger i l’any passat hi van arribar de 104 països. Els xiquets fins a 13 anys i els majors de 65 entren debades, per la qual cosa en el festival se sol veure molts veïns de Benicàssim jubilats convivint amb rastafaris d’arreu del món.

“Volem obrir-nos per donar a conéixer la nostra filosofia reggae, que va més enllà de la música, per això convidem artistes que no són de reggae i facilitem que la gent vinga amb la família. Tenim un compromís social molt fort, així que som autosostenibles, no tenim patrocinis de marques”, explica Filippo Giunta.

El que també està d’aniversari és el Low Festival, que compleix deu anys. És un festival mitjà, 83.000 espectadors, que tampoc pretén créixer més i aposta per un públic que està al voltant de 40 anys. “La idea és que assistisques a un festival on et done gust quedar-se i repetir, de fet ja és estrany que vinga gent per primera vegada. Es un festival de públic més gran, fidel i molt d’experiències”, explica la directora Carolina Rodríguez.

El Low porta a Benidorm The Chemical Brothers, cap d’un cartell on també destaquen Phoenix, Los Planetas, Vintage Trouble, La Plata o Santiago Auserón amb Sexy Sadie. Un cartell bastant local destinat al públic nacional. “La gent ens pregunta perquè no fem promoció fora del país, volem retornar Benidorm al turisme nacional”, assegura Rodríguez. I sota aqueixa lògica, i a un mes de celebrar-se, ja han esgotat pràcticament els abonaments.

I el rei de tots els festivals és l’Arenal Sound que, amb només un centenar de concerts, despentina 300.000 joves a Borriana durant sis dies amb una mescla inclassificable d’estils l’única cohesió dels quals és l’atracció de joves de 20 anys. Sota un cartell encapçalat pel cantant de reggaeton Bad Bunny, el discjòquei Steve Aoki i el rock hippy de Crystal Fighters, brillen La Casa Azul, El Columpio Asesino o Azealia Bannks.

Si examinem a fons els cartells, molts noms es repeteixen entre els diferents festivals. Si bé Rodríguez, que també és vocal de l’Executiva de l’Associació de Promotors Musicals, ho atribueix al fet que ara “l’escena nacional té un panorama molt ric”, el crític musical Carlos Pérez de Ziriza hi veu més la dinàmica empresarial: “Els grans festivals són negocis i no es caracteritzen pel risc ni per variar massa l’orientació de les seues programacions o incorporar-hi novetats o primícies”.

Si es vol un festival diferent es pot anar fins a Villena, on Leyendas del Rock reuneix 74.000 assistents disposats a “rockejar” el heavy més veterà de Warlock, el power metal de Powerwolf o el rock en castellà de Rosendo.

El repte, en realitat, no rau a innovar, sinó, com assenyala l’Associació de Promotors Musicals, a crear un cartell consistent, quadrar els números i garantir la seguretat i la comoditat dels assistents per a proposar cada any una edició millor que l’anterior.