Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua trau els escriptors valencians de l’exili
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua homenatja els autors de l’últim gran exili valencià. A través de publicacions periòdiques, llibres o correspondència, l’ens estatutari reivindica els escriptors represaliats que van haver d’abandonar el país i van continuar la seua producció intel·lectual a l’estranger.
Coincidint amb el Dia de les Lletres Valencianes, l’Acadèmia inaugura en La Nau de la Universitat de València una exposició comissariada per l’acadèmic Josep Palomero, que incorpora material biogràfic i bibliogràfic sobre autors com Max Aub, Juan Gil-Albert, Carles Esplà o Artur Perucho. La mostra, organitzada en tres parts, recull també les publicacions realitzades en l’exili, bona part de les quals en castellà.
En la primera part es fa un recorregut històric per la llarga successió dels exilis valencians, on s’exhibeixen objectes que remeten al desplaçament forçós –maletes, sabates, mocadors– i que es vinculen amb els moviments migratoris no triats en l’actualitat, derivats dels conflictes armats. També s’hi ressenya la contribució de l’exili de gran part del món de la cultura valenciana a la seua projecció internacional, especialment en els camps de la música, l’art, l’arquitectura i la medicina, apunta el comissari.
La segona part, sobre les geografies de l’exili, recull punts al nord d’Àfrica, l’URSS o Llatinoamèrica, a què escriptors valencians es van dirigir durant la dictadura. Són els camps de treball per a construir el ferrocarril, però també les escoles soviètiques o les cases valencianes a Mèxic, on molts autors romanen fins als anys 70. Bona part d’ells van continuar escrivint, però no van publicar fins que van tornar, indica Palomero, que posa en valor revistes com Senyera, Levante o Mediterrani.
La part central pivotarà al voltant de les obres d’aquesta quarantena d’exiliats. La mostra recull algunes cartes de Joan Fuster, Francesc Puig Espert, Nicolau Primitiu o els germans Castanyer; el primer volum de Joan Fuster d’escriptura en prosa o les revistes de la casa valenciana a Mèxic. “És difícil trobar material, hi ha llibres que no van arribar a Espanya”, apunta el comissari. Entre els títols exhibits, estan El País Valencià i els altres i Diaris i rècords, d’Emili Gómez Nadal; Miratge, d’Angelí Castanyer; Hortelans, de Francesc Puig Espert; La gallina ciega, de Max Aub; Valentín, de Juan Gil-Albert, i Zarabanda franquista, d’Òscar Esplà Rizo.
La part documental ocupa un espai destacat en l’exposició que acollirà el Centre Cultural La Nau a partir del 20 de novembre, Dia de les Lletres Valencianes. La institució incorpora al catàleg d’homenatjats els pintors Josep Renau i Manuela Ballester, l’arquitecte Félix Candela i l’educadora Alejandra Soler, a més de cineastes i altres artistes que van haver d’abandonar el seu país.
Juntament amb les obres, l’Acadèmia vol destacar els vídeos que mostren alguns fets relacionats amb aquesta etapa històrica. Es projectaran els documentals Exiliats del 1939 i ara, de Juli Esteve; L’últim tren a Bouarfa, de Rosa Brines; La batalla del Varsòvia, d’Àlvar Martínez i Juli Esteve, i Félix Candela. Palacio de los Deportes de Méjico (1968), d’Onnis Luque.
La Universitat de València, a través de l’Àrea de Patrimoni, i la seua col·lecció Martínez Guerricabeitia ha cedit les obres Grup de presos i Presos xarrant, de Josep Manaut Viglietti; Dones, de la sèrie «L’exili 1939», d’Antoni Miró, Més Pax americana, de Josep Renau, Savi pensant II, d’Antonio Bernad, Familia nuclear, d’Ángeles Ballester, i Metamorfosi, de Julián Pacheco Arroyo. Per part seua, la Biblioteca Valenciana ha cedit per a l’exposició els títols Per què van callar les campanes? (1953), de Virgili Botella Pastor; L’illa del riu (1971), de Josep Bolea; La poesia catalana fins a la Renaixença (1954), de Joan Fuster; Ardiente desnacer: testimonio poético (1943), de Bernardo Clariana; La muerte en las manos (1956), de Julián Gorkin, i El hombre colectivo (1969), de Ricardo Orozco Muñoz, juntament amb diverses postals de les falles que es van fer a Mèxic. Des de la Casa Museu Blasco Ibáñez i la Fundació Vicente Blasco Ibáñez s’han cedit exemplars originals d’España como honra.
Sobre este blog
Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
0