Un llibre descobreix la vida de l'artista valenciana en l'exili Manuela Ballester

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València organitza un debat amb motiu de la presentació del llibre ‘Manuela Ballester. Mis días en México. Diarios 1939-1953’, de Carmen Gaitán Salinas. El llibre ens aproxima a una part de la vida de l’artista valenciana Manuela Ballester, dona de l’artista i polític Josep Renau, a través dels seus diaris en l’exili mexicà.

El debat se celebrarà dijous, 21 d’octubre, a les 19.30 hores, al Paranimf i hi intervindran l’autora de l’edició crítica; la vicerectora de Cultura i Esport, Ester Alba; el cap del Departament d’Història d’Art i Patrimoni de l’Institut d’Història – CSIC, Miguel Cabañas, i la conservadora del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, Liliane Inés Cuesta.

Manuela Ballester va ser una de les primeres dones que va estudiar pintura a Espanya. El seu pare era professor a l’acadèmia on ella va començar el camí artístic, l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Després d’acabar els estudis, va abandonar l’academicisme per investigar els nous corrents. Va ser part de la Generació Valenciana dels Trenta i, després d’aconseguir un nom en l’escena editorial, es va interessar cada vegada més en diversos moviments socials. La política ja formava part de la seua obra i fins i tot va dissenyar un cartell electoral del Front Popular en les eleccions de 1936. Després de la Guerra Civil i una fugida dolorosa a França, es va exiliar a Mèxic amb la seua família.

‘Manuela Ballester. Mis días en México. Diarios 1939-1953’ revela la vida de l’artista en l’exili mexicà, una vida plena d’incerteses, però també de moments feliços. Entre el món privat i el públic, el familiar i el professional, els deures i les aspiracions, aquest llibre aplega, jornada a jornada, els pensaments de Ballester en relació amb la política, les tasques femenines i l’activitat artística.

Al costat d’amics com León Felipe, José Puche, José Ramón Arana, Félix Candela, Concha Méndez o Álvaro Custodio, la creadora del magne projecte sobre el vestit popular mexicà va forjar una vida a Mèxic a còpia d’esforç i tenacitat, nodrida per les extenses xarxes de l’exili republicà espanyol.

L’autora ens convida als concorreguts àpats i reunions que tenien lloc a les diverses cases que ella i la seua família van habitar a la ciutat de Mèxic, Cuernavaca o Veracruz, ens detalla cada dibuix que va realitzar i cada obra en què va col·laborar, ens informa de les

despeses diàries i els llibres comprats, i ens permet conéixer de prop les seues relacions familiars, també amb el seu marit, l’artista Josep Renau. Els diaris ens ofereixen un autoretrat únic, íntim i indispensable d’una artista excepcional.