‘València, t’estime’: un documental per a la memòria LGTB de la ciutat

Identitat, violència, comunitat, revolució, clandestinitat. El moviment LGTB ha viscut a cavall entre aquests termes, oscil·lant entre la lluita pel reconeixement dels drets i la pedagogia contra l’estigma. En els anys setanta, el moviment viu un període de mobilització als països occidentals que culmina anys després amb la despatologització de l’orientació i la identitat sexual i el seu reconeixement.

El camí no és fàcil i està ple a vessar de violència: física, verbal, institucional, però en ciutats com València també compta amb nuclis de resistència que es van articulant i amb figures del món cultural i de l’oci que treballen per la visibilitat. És la ciutat que narra Carlos Giménez en València, t’estime, el primer documental que recull la història LGTB de la capital valenciana des dels anys setanta fins als 2000. Giménez és guanyador del Premi INJUVE 2020 del Ministeri de Drets Socials i autor d’altres documentals com Liz Dust: Arte, Orgullo y Dragqueer, també del mateix camp.

El projecte, que compta amb suport de la Presidència de la Generalitat Valenciana, la Presidència de Diputació de València i la televisió pública À Punt Mèdia, veurà la llum diumenge en el festival Cinema Jove. Aborda les primeres manifestacions LGTB, la lluita trans, la lluita contra la sida, les agressions lgtbifòbiques, la Brigada 26 –una brigada policial nocturna amb pràctiques antidemocràtiques–, el Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià o els inicis de l’associació Lambda. També inclou, a partir de testimoniatges, l’impacte cultural del moviment LGTB valencià i l’ambient en els locals d’oci nocturn i els cabarets.

Entre els esmentats en l’audiovisual estan Vicente Ortuño, un dels primers activistes històrics del col·lectiu a la ciutat, i Olga Ramos, una de les poques dones amb presència activa en el Front d’Alliberament Homosexual del País Valencià; els historiadors Juan Vicente Aliaga, professor de belles arts i autor dels únics treballs historiogràfics que hi ha sobre el moviment LGTB+ de València o Toni Poveda, actual director de la Fundació Pedro Zerolo i Miguel Ángel Fernández, que va detindre la Secretaria General de l’FELGTB. En el documental participen altres testimoniatges com Pepe Miralles, artista que aborda les qüestions del VIH i les pràctiques homosexuals, Juan Barba, escriptor i bibliògraf que va obrir per primera vegada una llibreria de temàtica gai a la ciutat; La Margot, històrica transformista espanyola.

Produït per Gabriel Serrano, destaca l’“enorme compendi” d’imatges d’arxiu, moltes de les quals inèdites, en què la major part de les fonts pertanyen a arxius personals i al projecte L’Armari de la Memòria, un servei públic de la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Igualtat. “És un document únic i essencial, en què trencarem prejudicis i redescobrirem la València LGTBI oblidada, els seus carrers, la seua gent, els seus espais segurs, trobades sexuals, la cultura i sobretot, les persones que van lluitar pels nostres drets. No necessitem crear referents, ja en tenim”, apunta el director del documental.