Quan l’oratge t’aigualeix el festival

Els esdeveniments musicals d’estiu s’enfronten en cada edició a un enemic climatològic: les tempestes estivals. Cada any la pluja amenaça algun festival, encara que pocs són els que han arribat a suspendre’s per males condicions climatològiques.

A vegades els concerts continuen el seu ritme i els que es veuen principalment afectats són els campistes, que veuen les seues tendes i les seues pertinences surar en llacs espontanis.

El cas més recent d’una festa passada per aigua ha estat en el Medusa Sunbeach de Cullera, els campistes del qual van haver de ser desallotjats durant la primera jornada amb més de 90 litres d’aigua per metre quadrat. El temporal va obligar a buidar la zona de càmping i més de 3.000 assistents van haver d’anar-se o ser recol·locats en el poliesportiu municipal. L’endemà, ja sense pluja, els festivalers van tornar a instal·lar-se en el festival, que no ha parat en tota la setmana.

Als més experimentats en el marc festivaler els serà fàcil recordar l’edició del 1997 del FIB. O el FIB del diluvi, ja que en la tercera edició de l’encara jove festival la forta pluja caiguda a Benicàssim va obligar a suspendre molts concerts, el de la banda de Stephen Malkmus, entre altres. La tempesta es va emportar una part de l’escenari, però els fibers no hi van desistir. Hi van assistir gairebé 18.000 persones, xifra que va fer a l’Ajuntament replantejar-se un recinte nou més ampli que el velòdrom inicial.

Encara que potser el cas més impressionant –si no, almenys més difós– d’inundacions en un festival valencià va ser el de l’edició passada de l’Arenal Sound. O el ‘Fangar Sound’ com van bromejar els assistents, a pesar d’haver de suspendre una part dels concerts. Algunes zones de càmping acumulaven més de mig metre d’aigua i les zones d’acampada es van convertir en un autèntic riu de fang. Els sounders van inundar a la seua manera xarxes socials com Instagram, Twitter, Facebook i Snapchat amb vídeos i fotos combinant la denúncia de la situació amb el sentit de l’humor, molts vestits amb impermeables de bosses de fem. L’Ajuntament de Borriana, localitat en què se celebra, va organitzar autobusos que van traslladar més de 900 assistents a dos locals municipals.

A pesar de les males condicions meteorològiques, els festivalers van resistir als tres esdeveniments, gràcies, en gran part, a la col·laboració d’ajuntaments i veïns. Després de resguardar-se de la pluja, molts van repetir en la mateixa edició. Quan amaina la pluja no ho fan les ganes de diversió. Com fa la dita, que no res t’aigualisca la festa.