Un organisme internacional reconeix València com a Ciutat d’Aiguamoll per la conservació de l’Albufera

L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, va participar dijous a la vesprada en la cerimònia de lliurament dels guardons de Ciutats Aiguamoll Ramsar, on rebrà l’acreditació ‘Ciutat d’Aiguamoll’ que atorga el Comité d’Acreditació Independent (CAI). D’aquesta manera, València es converteix en l’única ciutat espanyola amb el reconeixement de Ciutat Ramsar, cosa que posa de manifest, ha explicat l’alcalde, “els esforços que hem efectuat des de l’àmbit municipal per mantindre i conservar l’Albufera”.

Ribó es va desplaçar fins a la ciutat de Ginebra (Suïssa) per rebre aquest guardó i per participar en l’acte de la Convenció sobre Aiguamolls (COP14) titulat ‘Aprenent de les noves ciutats aiguamoll’, que va tindre lloc en la seu del Centre Internacional de Conferències de Ginebra.

Tal com va explicar l’alcalde, “l’Albufera de València és un aiguamoll molt lligat des de l’antiguitat a activitats tradicionals com la pesca, la producció de sal i el cultiu de l’arròs. De fet, la ciutadania manté amb l’Albufera un vincle emocional que impregna la cultura popular, la literatura, l’art i la gastronomia en tot el territori valencià”, ha subratllat. L’any 1986, la Generalitat va acceptar la sol·licitud de l’Ajuntament de València i va declarar l’Albufera Parc Natural, cosa que va atorgar una protecció especial a les 21.120 hectàrees que el formen“.

Ribó va destacar que València “és l’única ciutat espanyola que té aquest reconeixement, cosa que reflecteix els esforços que s’han fet des de l’àmbit municipal per mantindre i conservar l’Albufera”. Entre les qüestions que han permés aconseguir aquesta certificació, l’alcalde va destacar “el treball en col·laboració amb altres administracions per a aconseguir les aportacions hídriques necessàries, l’esforç de multiplicar per tres el pressupost municipal destinat al manteniment dels canals i séquies de l’Albufera; i les inversions, com el dragatge que es preveu efectuar en les séquies de la Sequieta i la Reina, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros”.

Des de l’Ajuntament de València es col·labora estretament amb els governs autonòmic i estatal, així com amb les universitats i organitzacions, en la gestió i la conservació de la llacuna. Fruit d’aquesta col·laboració, s’ha aconseguit un acord perquè el pla hidrològic que afecta l’aiguamoll reculla per primera vegada una aportació d’aigua de fins a 60 hectòmetres cúbics que garantirà el bon estat de l’aiguamoll.

L’amor per la seua terra de generacions de valencians

L’alcalde, Joan Ribó, va assegurar que “és un honor per a València rebre aquesta distinció tan important”, i ha agraït al Comité Ramsar “la valoració tan positiva de la faena feta des de l’Ajuntament”. Així mateix, va assenyalar “la gratitud i el reconeixement a totes aquelles generacions de ciutadans que van anteposar l’amor i la protecció de la seua terra, els seus paisatges i la seua cultura a interessos particulars. Ells són els autèntics responsables que hui estiguem ací fent un pas més cap a la preservació dels aiguamolls i de la vida”.

Per part seua, el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, va recordar que la convenció Ramsar és l’organisme més important en l’àmbit internacional en l’àrea de la protecció de les zones humides. “València ha sigut reconeguda, precisament, pels nostres esforços de fa dècades per a recuperar el Parc Natural de l’Albufera, i especialment ara, que vivim una clara recuperació del llac”. “L’Albufera de València –va afegir Campillo–és una joia ambiental i un dels aiguamolls espanyols més importants, juntament amb Doñana i el Delta de l’Ebre, i un dels més importants a escala internacional, perquè en depenen desenes de milers d’ocells cada any en les seues migracions, a més de les que hi viuen de manera permanent”.

La Convenció Relativa als aiguamolls d’Importància Internacional, especialment com a Hàbitat d’Ocells Aquàtics, es coneix en forma abreujada com a Conveni de Ramsar (pel nom de la ciutat de l’Iran on es va signar la Convenció sobre els aiguamolls, el febrer del 1971, que va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975).

Fins al 2015 existien les Zones o Llocs Ramsar, dels quals, a tot el món, n’hi ha un total de 2.280, sis dels quals localitzats a Espanya: Doñana, Las Tablas de Daimiel, el Mar Menor, el Delta de l’Ebre, els Marenys de Santoña i l’Albufera de València). Aquell any, la Convenció sobre els Aiguamolls va presentar un nou sistema d’acreditació, anomenat Ciutat d’Aiguamolls, per reconéixer la importància de les ciutats i de les zones urbanes. Tres anys després, el 2018, i durant la celebració de la 13a Reunió de la Conferència COP13, la Convenció de Ramsar sobre els Aiguamolls va reconéixer 18 ciutats. I el maig del 2022 en va reconéixer 25 més, entre aquestes València.

Actualment, València és l’única ciutat espanyola que té aquest reconeixement. La resta de ciutats del món són: Sackville (el Canadà), Hefei, Jining, Liangping, Nanchang, Panjin, Wuhan i Yangchen (la Xina); Belval-en-Argonne i Seltz (França); Subaraya i Tanjung Jabung Timur (Indonèsia), Bandar Khamir i Varzaneh (República Islàmica de l’Iran); Al Chibayish (l’Iraq); Izumi i Niigata (el Japó); Ifran (el Marroc); Gochang, Seocheon i Seogwipo (República de Corea); Kigali (Ruanda); Ciutat del Cap (Sud-àfrica); i Districte de Sri Songkhram (Tailàndia).