Arqueologia del franquisme a ple sol: els alumnes d’Arqueoantro exhumen cinc soldats republicans a Vistabella

Lara, estudiant d’infermeria de Santa Maria de Palautordera (Barcelona), comprova si els cabassos de terra de la fossa del Mas de Collet, al municipi de Vistabella del Maestrat, contenen ossos o objectes dels cinc soldats republicans que romanien davall terra. 

Al seu costat, María, sociòloga de 25 anys i militant del grup feminista Arada, detalla les troballes de la jornada: una falange, tres costelles, un botó i una dent. Ambdues formen part de la desena d’alumnes que han participat aquest estiu en un curs organitzat per l’associació Arqueoantro. “No tenia ni idea que es feien aquests cursos”, confessa la jove sociòloga, que destaca els “vincles que es creen entre la gent que treballa el tema de la memòria”. 

El grup d’alumnes, allotjats en cases rurals de Vistabella del Maestrat, han aprés a exhumar una fossa del franquisme pas a pas i sota un sol de justícia. A primera hora del matí, l’equip agafa les seues andròmines (pales, paletes, un detector de metalls, barrets i molta crema solar) i es dirigeix a una zona annexa al Mas de Collet, on almenys cinc soldats republicans van ser afusellats i enterrats després de l’entrada de les tropes franquistes a la localitat el 3 de juny de 1938. 

Sota la supervisió de diversos membres d’Arqueoantro, els alumnes aprenen la tasca pacient d’exhumar els cossos i s’alternen en les diferents faenes. A les vesprades, reben classes teòriques d’especialistes, tant historiadors com arqueòlegs o antropòlegs, que ensenyen la manera de distingir si un orifici per tret en un crani és d’entrada o d’eixida o com s’obté l’ADN de les restes òssies. L’historiador Vicent Gabarda i l’antropòloga Andrea Moreno, ponents dels tallers vespertins, també treballen a peu de fossa. 

Al curs assisteixen alumnes amb perfils molt variats, des d’historiadores fins a periodistes com Ainhoa J. Vilató, autora del podcast “Esclavas de la memoria”, o Elena Tamarit, responsable de la secció “Tenim memòria” del matinal d’À Punt Ràdio. Karen Boigues, de 21 anys, conta que volia ser egiptòloga, però els “principis republicans” que va aprendre a sa casa de Bellreguard l’han portada a interessar-se per les fosses del franquisme. Boigues té un besavi enterrat en la fossa del cementeri de Gandia i destaca “els enterraments a consciència i premeditats” en la postguerra. 

Sota la batuta dels arqueòlegs Álex Calpe i Miguel Mezquida, entre altres membres de l’associació, les jornades de treball de camp donen els seus resultats al final de la setmana i apareixen les restes dels cinc republicans enterrats en la fossa. A més d’objectes personals, com un encenedor que portava huit dècades davall terra. 

Si bé les exhumacions de les víctimes del franquisme de la postguerra, especialment en cementeris, han avançat aquests últims anys gràcies al finançament públic, els soldats republicans escampats pel Front de Llevant han quedat en un segon pla i la majoria ni tan sols se sap on estan. 

Arqueoantro, amb l’ajuda d’especialistes locals, ha localitzat fins a 79 fosses de soldats i ha dut a terme 22 intervencions arqueològiques en què l’associació ha localitzat una trentena de cossos. Lara, la jove estudiant d’infermeria, ha acudit al curs intensiu acompanyada dels seus pares i del gos de la família. El seu besavi, oriünd de la localitat de la comarca de l’Alcalatén, és un dels desapareguts en algun punt desconegut de la zona. Els pares de la jove, mentre donen una mà carregant cabassos de terra, conten el treball de recerca familiar en arxius públics i lamenten no haver pogut trobar la localització exacta del seu ésser estimat. 

L’estiu que ve, Arqueoantro té previst repetir el curs intensiu, que serveix per a preparar a un exèrcit reduït de rescatadors de cossos desapareguts per la brutal repressió franquista de postguerra. Serà la sisena edició.