Crònica local de València

El debat sobre la ciutat, les polítiques urbanes, el poder municipal i les seues connexions és vital. Al cap i a la fi, les ciutats interconnectades constitueixen en la fase actual del capitalisme el nus de relacions i el fogar de totes les contradiccions. Si abans del 1962 “el camp ho (era) tot”, ara podem dir que la ciutat “ho és tot”. Ben entès, certament: com a espai on es concentra el terciari avançat (o no), com a escenari de les pugnes de poder més diriments, com a instància encavalcada en jerarquies més àmplies. Per exemple, València té com a gran repte decidir si es vol subordinar a Madrid o no, si vol ser el port i la platja de Madrid o no, si vol un model econòmic centrat en l’hostaleria, amb una oferta laboral bàsicament de cambrers, o no. Moltes coses es juguen en aquest camp, i lobbys, com Connexus, hi han invertit diners i esforços. Tot per a destrossar la idea del corredor Mediterrani, de l’articulació històrica de les economies i societats entre Alacant i Perpinyà. La Via Augusta dels romans té lògica geogràfica i històrica. L’esquema radial és una imposició de poder. Ineficient i orientada a desfer el País Valencià i el seu marc natural de relacions. 

Però València té encara molts més reptes i perplexitats, d’escala intra-ciutat. Sobta sovint el poc ressò que mereixen situacions absurdes, extravagants. Per exemple -només per posar un cas- el barri de Sant Bult, destruït, ple de solars, una mena de Beirut devastat que dura i dura... ¿Quins interessos especulatius i immobiliaris hi ha darrere d’aquest desori de barri -al centre mateix de la ciutat!- que es manté enfonsat al llarg de dècades, independentment del signe polític dels ajuntaments? I no és cap excepció: el mateix passa als voltants del carrer dels Eixarchs, rere el Mercat Central i en altres  entorns, tot esperant -se suposa- l’entrada de capital privat per a fer-ne apartaments turístics i foragitar els veïns de tota la vida. 

Sobta també el desgavell de les línies de l’EMT. ¿Per què varen suprimir la línia 5, tan útil i oportuna, històrica, que no ha estat mai ben substituïda per la C-1, que canvia sovint d’itinerari sense avís i és molt més ineficient? ¿Per què volen fer tornar els autobusos a la plaça de l’Ajuntament, traient-li el caràcter tan encertat d’àrea reservada a vianants? Misteris. 

Molts misteris, a València. Com ara l’estadi del València CF sense estrenar a l’Avinguda de les Corts Valencianes. Una inversió ruïnosa. Qui la paga? O la situació regnant en un barri com Orriols, polvorí conflictiu que demana solucions radicals. Deixar enfonsar-se socialment tot un barri, com va passar a la Malva-rosa, és un gran error. Tan gran com l’escassa iniciativa pública municipal en la construcció d’habitatges socials. Més coses. ¿Per què l’edifici de davant de l’IVAM serà seu d’una universitat privada -pur negoci dubtós, problemàtic- i no un equipament públic, que hauria estat clau, com la Biblioteca Valenciana, que es troba en un emplaçament impossible (a Sant Miquel dels Reis)? ¿Per què el Palau de Correus, al centre mateix de la ciutat, serà museu faller i no una cosa molt més idònia? ¿Per què les entitats secessionistes ocupen palaus i edificis i les institucions serioses malviuen de lloguer? ¿Per què quan governa l’esquerra és tan tímida i acollonida i no assumeix el seu paper? A l’anterior conseller de Cultura, de Compromís, se li va suggerir que estaria bé cercar un emplaçament digne per a una nova IVEI (a partir de la IAM) i també crear un Arxiu Nacional Valencià. No va fer massa cas, com s’ha vist. Ara ve l’ex torero i trencarà la vaixella sense despentinar-se. Errades de fons, amb conseqüències.

Hi ha una mena de conspiració astral, cada vegada que governa la dreta, per a destruir coses que funcionen i que son vistes des de l’exterior com a referents. Va passar fa anys amb la IVEI. Ara passarà amb el CCC del Carme, on ja ha començat la destrossa amb la destitució del seu director Pérez Pont. Es posaren a la feina amb ganes per a enfonsar l’IVAM, que costà molt recuperar i ara torna a estar en risc. Han fet impossible la presència de la Plaça del Llibre al lloc que li pertoca. No se n’adonen que tot això són elements clau, peces d’un entrellat que fa ciutat, que la projecta, que té una rellevància cultural, però també socioeconòmica, fonamental.

Els grans reptes de València son evitar els estralls de l’excés turístic, contenir l’amenaça de l’ampliació del port, defensar l’Albufera i tot el litoral sud, salvaguardar el model de ciutat verda, posar èmfasi en la cohesió i la qualitat de vida als barris més degradats, aturar l’escalada dels preus de l’habitatge, acabar la recuperació del centre de la ciutat, adequar el nou llit del Túria per a usos esportius i d’esplai, defensar les zones centrals per a vianants, ampliar la xarxa de metro, no perdre el tren d’un model d’activitat econòmica capaç de connectar la ciutat amb els corrents contemporanis de transformació ecològica i tecnologies avançades, retenir i promoure el capital humà... Son massa reptes per a un govern municipal amb les limitacions culturals i polítiques de la coalició de facto actual (PP-Vox). Controlar totes aquestes variables implicaria una dosi elevada d’iniciativa política intel·ligent, amb aliances a Europa, amb el govern central i amb les comunitats del Corredor Mediterrani i concretament amb Catalunya, porta d’eixida a Europa i soci comercial fonamental. És evidentment massa per a uns equips infeudats a Madrid -a Madrid ciutat o regió- i presoners d’un pensament simplista i de dreta extrema, totalment al servei d’interessos privats poderosos, dels lobbys immobiliaris, especulatius, de l’hostaleria (sovint de capital foraster) i del transport marítim. Mal assumpte. La factura que pagarà la ciutat per una gestió que mostra tants dèficits i limitacions serà molt alta. I tot això es pot extrapolar: València metàfora i símbol del que passa a tot el País.

La subordinació subalterna a interessos aliens -de grups d’interès i de Madrid-ciutat o regió- pesa i pesarà. Implica un retrocés enorme respecte de les possibilitats que s’havien obert amb Joan Ribó. Perquè les rèmores son grans: el model actual de comunicacions és insostenible; la capitalitat de València sobre el seu territori -amb unes rodalies de vergonya-, està qüestionada; la xarxa de transports metropolitans i amb Alacant i Castelló, Dénia o Vinarós, és lamentable; el futur de València com a centre neuràlgic del terciari avançat no està gens clar. Apostar per un urbanisme actiu i per a la ciutadania, per la cohesió social, per una gestió cultural intel·ligent, per l’educació pública (garantia de mobilitat social) i les universitats, pels centres de recerca, pel capital humà, per la capitalitat verda, seria el camí. Un camí barrat a hores d’ara. De vegades ens equivoquem. Hem de reconèixer-ho, per a fer millor les coses. Ens equivoquem, sí. Com els argentins...