L'any que vam viure pendents de les vacunes

Louis Pasteur estaria sorprés. Fa poc menys d'un any, el món portava mesos lluitant sense armes eficaces contra la COVID-19, una pandèmia causada per un nou coronaviurs, el SARS-CoV-2 , de gran mortalitat i alta capacitat de contagi. Actualment, més de 3.600 milions de persones, quasi un 47% de la població mundial, ha rebut almenys una dosi i, d'aqueixes persones, més de 2.700 milions, un 35% de la població mundial, estan vacunades completament. 

Costa fer-se una idea, però la campanya de vacunació, que s'ha qualificat d'històrica, ha sigut una autèntica epopeia de la qual la humanitat haurà d'extraure moltes lliçons, tant del seu èxit científic i sanitari com de les seues ombres en forma d'un injust accés en les zones més desfavorides del planeta, escandalosament retardades en l'administració d'uns sèrums que han demostrat l'eficàcia per a frenar les alarmants xifres de morts i hospitalitzats.

Edward Jenner, a la fi del segle XVIII, amb el seu experiment contra la pigota, va revolucionar les expectatives de futur en matèria de salut pública en obrir una era que ha permés erradicar moltes malalties o restringir-ne severament la incidència. La llista inclou malalties com la pallola, la pigota, la poliomielitis, l'hepatitis, el tètanus, la ràbia, el còlera, la tos ferina, el tifus, la pesta, la diftèria… i més recentment, l'ébola, el papil·loma humà o la COVID-19, just quan sembla que també la malària passarà a formar part, per fi, de les immunitzacions possibles.

El desenvolupament de vacunes ha sigut impulsat històricament per governs, organitzacions no governamentals, agències internacionals, centres científics i universitats. En aquesta pandèmia mundial també ha sigut la inversió de centenars de milions d'euros de fons públics el que ha permés el desenvolupament de les diferents vacunes. La indústria farmacèutica n'ha aprofitat aqueixos fons per a la fabricació i ha quedat en l'ambient el debat sobre la conveniència d'alliberar les patents, operació reclamada des d'una visió planetària de la seua funció.

Però més enllà de la colossal empresa que suposa fabricar tants milions de vials, ha sigut necessari un desplegament logístic i sanitari que ha posat a prova les estructures polítiques i de salut. Un aspecte en què la Unió Europea ha mostrat la seua potència i en què sistemes com l'espanyol han revelat la seua eficàcia. De la compra centralitzada des de la Comissió Europea a l'administració massiva de les dosis a càrrec dels governs autonòmics, s'ha demostrat la importància d'aqueix sistema expert que denominem servei públic de salut.

A hores d'ara, Espanya és un dels països amb uns nivells de vacunació més alts, gràcies també al fet que unes certes demagògies polítiques i unes certes manipulacions negacionistes han suscitat entre nosaltres poca resistència als avantatges indiscutibles de la immunització adquirida. Quasi un 80% dels espanyols han rebut almenys una dosi d'alguna de les vacunes contra la COVID-19 i prop d'un 78% tenen la immunització completa.

El Govern autonòmic acaba d'atorgar amb motiu del 9 d’Octubre, la festa d'aquesta comunitat, l'alta distinció de la Generalitat Valenciana als equips de vacunació contra la pandèmia. “Hem protegit el 90% de la població, gràcies a la ciència, a l'enorme civisme de la ciutadanía i als equips de vacunació”, va indicar el president valencià Ximo Puig en el seu discurs institucional. En efecte, s'han fet diversos homenatges a les víctimes, que són ja 4,88 milions en el món (d'elles 84.700 a Espanya), i als sanitaris que han batallat en centres de salut i hospitals contra el coronavirus. Però no queda clar si valorem prou tot allò que li devem a la ciència i la importància d'atorgar-li un finançament i uns recursos dignes. Com va dir Pasteur: “No us deixeu corrompre per un escepticisme estèril i depriment; no us descoratgeu davant la tristesa d'unes certes hores que passen sobre les nacions. Viviu en la serena pau dels laboratoris i les biblioteques. Pregunteu-vos primer: Què he fet per instruir-me? I, després, en anar progressant: Què he fet per la meua pàtria? Fins que arribe el dia en què pugueu sentir l'íntima satisfacció de pensar que d'alguna manera heu contribuït al progrés i benestar de la humanitat”.