Perspectiva

La pintura renaixentista va intentar trobar la manera de reproduir sobre un llenç de dues dimensions la tridimensionalitat del món real, com una manera d'apropar l'art a la natura i cercar mitjançant la tècnica i el càlcul matemàtic la representació que semblava impossible. Amb art i tècnica, l'ànsia d'objectivitat va conduir a la perspectiva. Sempre se cita l’arquitecte florentí Filippo Brunelleschi, que al començament del segle XV va realitzar càlculs matemàtics i observacions físiques i òptiques ajustades per plasmar la realitat en l'art, perquè l'art l'ha de buscar el camí de la natura. La perspectiva ens va portar una nova mirada als començaments de la modernitat i això va marcar un punt d'inflexió en la història de l'art i de la cultura.

Però no oblidem que art i ciència solen anar de la mà, perquè també es pot dir que la perspectiva ha modulat amb el temps la mirada curta de l'objectivitat científica, com van analitzar fa uns anys Lorraine Daston i Peter Galison en un llibre amb perspectiva històrica i filosòfica de debat acadèmic sobre l’objectivitat.

La perspectiva ha travessat la modernitat com a forma de distanciament de tots els absoluts i absolutismes, descol·locant en certa manera la supèrbia de l'home modern i el seu mite de l'objectivitat construït amb els vímets de la Il·lustració.

La perspectiva és un instrument imprescindible per assolir saviesa, i també a la nostra vida personal l'experiència ens aporta distància, coneixement i perspectiva.

Vivim al mateix planeta, però la percepció del món, dels seus reptes, dels seus grans i petits problemes es construeix des de perspectives molt diverses. El món és molt diferent per a qui se'l mira des d'Ucraïna, o des de Colòmbia, per no dir des de la Xina, Europa, Burkina Faso o el Japó. No és només qüestió de geografia, que també. Habitem el mateix món? Seria imperdonable i empobridor no ser-ne conscients.

La perspectiva aporta consistència a les nostres idees i valors, però requereix referents, coneixement, experiència, saber tècnic, capacitat per aprendre i dialogar. Mirada àmplia. La geopolítica en aquest món globalitzat és necessària per a persones capaces d'aportar perspectives integradores per a un planeta malaltís.

Malauradament, en política, en la política de cada dia, la dels parlaments i les eleccions, la dels líders de poca alçada i molt de màrqueting, la perpètua mirada al melic representa potser el paradigma més trist de la manca de perspectiva, encara que el melic pogués interpretar-se en clau mística com el microcosmos del microcosmos, per la seua forma arrodonida, capaç de sintetitzar tot el que existeix. Resulta decebedor.

Al final, la manca de perspectiva ens empobreix com a societat i degrada la política a un joc de melics i de cegueses (que equival a dir de tàctiques, estratagemes i travetes). Vivim moments crítics i d'alt risc. Una mica de perspectiva i coneixement aportarien un valor essencial a la nostra política quotidiana. Demanar saviesa sonaria sarcàstic.