1972, l’any en què València va poder convertir-se en una “ciutat monstre”

Encara que quasi ningú a València ho sàpia, el 1972 la ciutat pogué haver-se convertit en una “ciutat monstre”. Així ho ha explicat el catedràtic de geografia Josep Vicent Boira en la presentació de l’exposició que ha comissariat en La Nau de la Universitat de València i que commemora el mig segle des de la publicació del llibre La ciutat de València del filòleg Manuel Sanchis Guarner. La mostra, una de les més interessants de la programació recent del centre cultural, reivindica l’obra de Sanchis Guarner com el “millor llibre que ha definit l’esperit de la ciutat de València”.

L’exposició, batejada València, 1972. Cap a la ciutat monstre, situa aquell any com un moment clau per a la deriva de l’urbs. Aquell any, l’arquitecte Salvador Pascual Gimeno, un home del règim, adverteix en una conferència sobre la deriva que podia prendre València com a “ciutat monstre”, en referència a l’esperit del falangista Adolfo Rincón de Arellano –alcalde entre el 1958 i el 1959– d’articular la capital amb una sèrie d’autopistes urbanes irrespirables (la més al·lucinant, la projectada en l’antic llit del riu Túria).

Boira, un fi coneixedor de la història de la ciutat i hereu de “don Manuel”, va desgranar les tres grans amenaces de la ciutat monstre: l’autopista urbana (la projecció de la qual és una mena de terrorífica distopia), la destrucció de construccions capdavanteres del centre històric i la urbanització del Saler.

Si bé el centre històric va patir els envits del desenvolupisme franquista tardà (una maqueta en l’exposició detalla més de mig centenar de vestigis desapareguts), tant el riu com el Saler es van salvar gràcies a la naixent consciència ciutadana, articulada en moviments socials i ecologistes. En contraposició a la ciutat monstre, amb el pas el temps, l’urbs “es construeix amb la participació de tothom”.

En aquest context, l’obra clàssica de Manuel Sanchis Guarner es converteix en un far d’erudició per a diverses generacions. “Vam començar a entendre la ciutat, per primera vegada es crea un fil narratiu des de l’època romana fins als anys trenta”, va dir Josep Vicent Boira.

La mostra inclou material audiovisual sobre les expropiacions per al Pla Sud que il·lustren l’ambient i els inicis dels projectes perpetrats. També fotografies de les obres d’ampliació de l’avinguda del Cid o de la construcció del pas elevat de l’avinguda de Giorgeta i de l’estació d’autobusos, projectes que encara hui debat la ciutat, tal com ha destacat Boira. El “contrapunt” a la visió autòctona l’exerceix en l’exposició l’escriptor exiliat Max Aub, del qual es reprodueixen amargs fragments de La gallina ciega.

Boira retrata també les acaballes del franquisme a València, quan Manuel Sanchis Guarner presenta la seua obra el 20 de setembre de 1972 en el Cercle de Belles arts acompanyat pel president de l’Associació de la Premsa, José Barberá (pare de la que va ser alcaldessa de la ciutat monstre durant 24 anys), i pel director de Las Provincias, José Ombuena. Els mateixos que pocs anys després crucificarien l’il·lustre autor en la Batalla de València.

En la mostra apareix la famosa foto amb les amenaces de l’extrema dreta a Manuel Sanchis Guarner, que va patir un intent d’atemptat amb un paquet bomba. Poc després va morir, desolat davant el desemparament a què la justícia de llavors el va sotmetre després de l’intent d’assassinat (que, per descomptat, va quedar impune).

En un apartat menys tràgic, el comissari ha inclòs una gran troballa. En una sala diferent de La Nau s’exposen dibuixos inèdits que es va trobar Boira en el manuscrit original de Manuel Sanchis Guarner. “Una història dibuixada de València des de Roma fins a la Finca Roja que sembla un còmic, amb un traç àgil i ràpid”, ha dit. L’autor de La ciutat de València “tenia molta gràcia per al dibuix”, afig el comissari de la mostra.

Totes dues exposicions, en definitiva, tracen una visió interessant de la memòria urbana de la ciutat. L’advertiment de fa mig segle sobre la ciutat monstre explica la cara amable que llueix hui dia l’urbs. No se la perden.