Acadèmiques i juristes reclamen modificar la llei d’estrangeria i donar cobertura social a les treballadores sexuals

Acadèmiques, juristes, activistes i les autodenominades treballadores sexuals agrupades en el col·lectiu Veus Feministes reclamen unes polítiques públiques que defensen els drets de les treballadores sexuals organitzades. La xarxa, que compta amb gairebé 500 persones, demana un debat “real” davant la proposta de llei d’abolició de prostitució, presentada pel PSOE en el Congrés, i difon un manifest en favor de les prostitutes organitzades.

Les activistes, entre les quals estan la jurista Ruth Mestre, membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València; Anna Clua, professora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, o Estefanía Acién, doctora en estudis migratoris, han difós un decàleg de peticions i un manifest polític que ha sigut esborrat del portal de Google que l’allotjava.

La xarxa planteja un debat que tinga en compte les denominades treballadores sexuals organitzades i les reivindicacions de les prostitutes, que siguen considerades com un subjecte polític i interlocutor vàlid, evitant la discriminació i la “violència simbòlica”, com l’exclusió del debat o l’espai públic. Les activistes també reclamen accés al mercat laboral per a les dones que exerceixen la prostitució, cobertura social i sanitària, amb independència de la seua situació administrativa.

El decàleg advoca per diverses mesures legislatives, com reformar la Llei d’estrangeria, perquè, exposen, “la major part de les persones que es dediquen al treball sexual són migrants, sovint en situació administrativa irregular”, qüestió que és “un factor de vulnerabilitat demostrat”. Així mateix, reclamen “protegir les dones davant del tràfic i l’explotació modificant la política antitracta actual, que funciona com un instrument de pressió i repressió cap a les dones migrants. S’ha de distingir entre treball sexual, explotació i treball forçat, tal com recullen el Codi penal i la normativa europea”.

Les impulsores, algunes de reconegut prestigi, rebutgen les polítiques de regulació que “ignoren els drets de les treballadores del sexe”. “No es pot legislar sobre la base del punitivisme sense atendre conseqüències com la revictimització i el refermament de l’estigma”, plantegen, sense esmentar el projecte de llei concret en tramitació. En aquesta línia, remarquen: “Les polítiques públiques requereixen incorporar informació útil basada en coneixement generat des del terreny”. Aquesta postura ha anat adquirint notorietat en alguns sectors del moviment feminista amb els anys, i ha saltat a la palestra arran de la proposta del PSOE per a abolir la prostitució, que alguns sectors consideren prohibicionista. Aquests sectors consideren que la proposta persegueix les dones prostituïdes i les porta a la clandestinitat, encara que les socialistes defensen que persegueix la demanda i el lucre.

Els últims punts del manifest advoquen per “promoure el dret a la informació i a la comunicació per a garantir una esfera pública que done accés a una informació ètica, veraç i rigorosa, lliure de discursos d’odi i conflictes d’interessos” i per “reconéixer la lluita de les treballadores del sexe com una causa feminista de trajectòria històrica. La seua contribució al moviment feminista no ha de ser negada, tergiversada, censurada o manipulada”.