Activistes porten al jutjat les multes de 500 euros del Port per colar-se a Sagunt per protestar contra un vaixell carregat d’armes

La matinada del 10 de desembre de 2019, cinc activistes acompanyats per un periodista de la productora Samaruc Digital van accedir a la zona restringida del port de Sagunt, dependent de l’Autoritat Portuària de València (APV), per denunciar la presència en el recinte portuari del “vaixell de la mort”–tal com el denominen els activistes–, el vaixell saudita Bahri Abha, carregat “més que probablement” d’armes amb destinació a Egipte i els Emirats Àrabs per a la seua utilització en el conflicte bèl·lic esmentat contra la població civil. I tot això coincidint paradoxalment amb el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans.

Per aquesta acció, l’APV els va posar una multa de 500 euros a cadascun, que el periodista ha recorregut en la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), per no haver prosperat els recursos per la via administrativa.

Segons la demanda a què ha tingut accés elDiario.es, l’acció reivindicativa havia sigut convocada per les organitzacions cíviques Acció Ecologista-Agró (declarada d’utilitat pública) i Antimilitaristes Moc-València, amb la col·laboració d’Amnistia Internacional.

“Cap a les 3.15, el grup de cinc activistes i acompanyats pel demandant, un periodista amb una càmera de vídeo, van saltar la tanca i es van introduir en el recinte, a una distància considerable del moll de càrrega. Els activistes tenien la intenció de desplegar una pancarta de protesta contra la guerra, però van ser interceptats al cap de poc de temps d’accedir-hi sense que es produïra cap incident”, diu l’escrit.

L’APV, que estava avisada prèviament de l’acció, va disposar d’un ampli i espectacular dispositiu per a repel·lir l’acció integrat per “un agent de reforç en el control d’accés, dos de reforç en el torn de nit, una patrulla de reforç per a l’estacionament de camions, una altra patrulla de reforç lliure, sis patrulles de la Guàrdia Civil en el moll i cinc patrulles de la Policia Nacional en l’accés a la porta, a més d’una llanxa de la Guàrdia Civil”. Això és, “aproximadament, comptant cada patrulla per dos, trenta-quatre efectius, més els embarcats en la llanxa. Entre sis i huit vegades més dispositiu que l’ordinari”.

La demanda argumenta per a sol·licitar la retirada de les sancions que “l’acte que s’imputa al demandant va ser un acte voluntari, pacífic, no perillós, col·lectiu i justificat en l’exercici del dret fonamental a la participació política que, a més, en el cas del demandant concorre amb el dret a la llibertat d’informació i d’expressió, recollits com a drets fonamentals en la Constitució espanyola i que han de prevaldre davant l’interés portuari en la restricció d’accés ciutadà a espais de domini públic, ja que en cap moment l’acció del periodista demandant, o els dels activistes, arribe a sobrepassar les limitacions d’aquests drets reconeguts en l’article 20 de la Constitució espanyola”.

El periodista recurrent considera que “la llibertat de premsa ha d’exercitar-se des de la pluralitat, per acostar a l’opinió pública tots els relats, fins i tot els actes reivindicatius de la ciutadania” i afig que “la imposició d’una sanció per participar informant sobre una acció antimilitarista és una dissuasió de l’exercici de la llibertat d’informació del demandant com a periodista”.

A més, posa en relleu que “no existeix l’equivalència que pretén l’Autoritat Portuària de València entre el Reglament de Servei i Policia del 1985 aplicat per a sancionar i el Reglament d’Explotació i Policia a què es refereix l’article 306.1.a) del Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, per a integrar el tipus d’infracció”.

No obstant això, “en desestimar el recurs de reposició, l’Autoritat Portuària de València reconeix amb el seu silenci que el Reglament de Servei i Policia aprovat el 30 de desembre de 1985 per acord del consell d’administració i publicat en el BOP el 31 de gener de 1986, no ha sigut aprovat per l’ordre ministerial a què es refereix la Llei de ports vigent”, per la qual cosa ha d’apreciar-se’n “la nul·litat de ple dret”.

El 26 d’octubre de l’any passat es va presentar la demanda esmentada, que està a l’espera de resolució per part del TSJCV.