Així blanquejava el ionqui dels diners el botí d’una empresa pública sota control del PP, segons un penedit

L’empresari José Estarlich ha confessat el primer judici del cas Taula que era el testaferro de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners. Estalrich, la defensa del qual exerceix l’advocat Juan Molpeceres, ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, cosa que ha propiciat una declaració breu, però explosiva, davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que jutja la peça separada J del cas Taula sobre el presumpte finançament irregular de tres campanyes electorals del PP. Un torpede contra l’estratègia jurídica de Benavent, que ha reaparegut dilluns després del seu sobtat canvi d’estratègia de col·laboració amb Anticorrupció. En el judici, figura com a responsable civil el PP, representat pel lletrat Jorge Carbó.

El penedit José Estarlich ha relatat la tècnica utilitzada pel ionqui dels diners per a distraure els fons de l’empresa pública Imelsa de la Diputació de València, de la qual Benavent era gerent, per a la seua pròpia butxaca a través d’un entramat d’empreses pantalla i de testaferros. Marcos Benavent senzillament va usar Estarlich, l’esposa del qual era la seua secretària, com a home de palla aprofitant que passava per una mala ratxa econòmica.

“No em dona molts documents, només em diu que, per ajudar, he de posar aquestes dues empreses a nom meu, perquè ell tenia un càrrec públic i no podia figurar-hi”, ha declarat el penedit. L’empresa pantalla Berceo Mantenimiento no tenia cap treballador i el testaferro ha reconegut que no va fer cap faena per a la firma fantasma. Les factures eren “irreals” i “no responien a cap faena”.

“Es feien factures falses i els diners anaven als comptes de Berceo Mantenimiento per a la seua utilització”, ha abundat en la seua declaració. A més, a preguntes del fiscal Anticorrupció Pablo Ponce, ha dit que en l’empresa pública no “van posar inconvenient” per a la facturació. En l’empresa pantalla figurava abans un altre presumpte testaferro, el també investigat Jaime Úbeda. La firma, segons ha revelat, la “gestionava” el ionqui dels diners. “Jo ho parlava tot amb Marcos [Benavent], amb la qual cosa no veia res [de documentació]”, ha postil·lat.

Sobre el desviament dels fons, José Estarlich ha detallat: “Buscàvem empreses perquè feren simulacions de les faenes i després augmentar les factures”. De passada, les empreses seleccionades es beneficiaven de l’IVA. En algun cas, van utilitzar treballs publicats en Internet per a colar-los com a propis. En total, 172.000 euros en factures falses que va abonar sense cap control l’empresa pública de la institució provincial.

Apartament a Xàbia pagat amb els “diners que treia d’Imelsa”

Amb els fons públics saquejats, l’empresa va adquirir amb un xec bancari un immoble en el complex residencial Venècia de Xàbia (Alacant), incloent-hi plaça de garatge i traster, per 192.600 euros, sense IVA. L’habitatge, tal com va revelar elDiario.es, va ser adquirit a un empresari del grup mediàtic que va crear Eduardo Zaplana (Tabarka Media SA). “Va ser un apartament adossat a un que ja havia comprat anteriorment Marcos, volia unir-los”, ha afegit el testaferro penedit.

L’immoble “el pagava Berceo dels diners que treia d’Imelsa”, ha reblat José Estarlich a preguntes del fiscal. L’home, que passava per un sever clot econòmic, ha reconegut que va ser contractat després en l’empresa pública “com a premi” pel seu paper de testaferro. La col·locació en Imelsa “va ser una petició meua, perquè, com que estava tan mal econòmicament, necessitava ingressos per a sobreviure”, ha recordat.

L’empresari Francisco Javier Márquez Suárez, conseller delegat de la firma sevillana Cyan Animática, també ha explicat diverses claus de la presumpta operativa corrupta. L’empresa era una de les mercantils que seleccionava la trama del cas Taula per a la facturació falsa.

El pal, en aquesta ocasió, va ser per al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim). L’empresari, que ha retornat ja la meitat dels fons facturats irregularment, ha reconegut que va facturar la meitat de les faenes fetes a Thematica Events, una altra firma de l’entramat de Marcos Benavent. Per a la resta dels diners a facturar, “ens diuen que no poden pagar directament, però que no ens preocupàrem, perquè una altra empresa ens pagaria”, ha declarat. L’empresa era Imelsa, la firma pública de la Diputació de València, presidida en aquells dies pel popular Alfonso Rus, també imputat en diverses peces separades del cas Taula.

“Ens dona el nom d’Imelsa, des de Sevilla desconeixíem que era una empresa publica”, ha dit Francisco Javier Márquez Suárez. “Se’ns va dir: cal facturar a aquesta empresa, si no, no cobrareu”, ha afegit l’empresari. Imelsa, el director financer de la qual José Enrique Montblanc s’asseu en el banc dels acusats, no va posar cap problema.