Així es va destapar el saqueig de la família Blasco a la sanitat pública valenciana: una delació precisa i huit anys d’instrucció

“Investigueu l’empresa Tamazula SL”. L’abril del 2014, a poc més d’un any per a les eleccions autonòmiques que perdria el PP després de dues dècades en el Palau de la Generalitat, va sonar el telèfon del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes. A l’altra banda del fil telefònic, un home que assegurava ser empresari passava una espiada a manera de venjança contra la família Blasco. Estirant el fil, la formació va presentar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció que desglossava una presumpta trama de corrupció liderada per Sergio Blasco Perepérez, nebot de l’exconseller corrupte condemnat per robar els fons públics de la cooperació valenciana.

Sergio Blasco, llicenciat en dret per la Universitat de València, va ser director economicofinancer de l’Hospital Provincial de València entre el 1997 i el 2001 i gerent entre el 2002 i el 2014. És casat amb Deborah Salom Císcar, filla del primer matrimoni de Consuelo Císcar, exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) condemnada per corrupció i dona de Rafael Blasco. Forma part de la segona generació d’una família, oriünda d’Alzira, que ha detingut un poder descomunal en la política valenciana i la trajectòria de la qual ha acabat empantanada en nombrosos casos de corrupció.

Les dades del Registre Mercantil mostraven que l’empresa Tamazula SL, una instrumental sense empleats i dedicada a la compravenda i l’explotació de tota mena de finques, apareixia enmig d’una xarxa d’empreses amb dos perfils diferents: firmes reals que havien rebut fins a 35 milions d’euros en adjudicacions de l’Hospital Provincial de València i societats sense cap activitat.

Les empreses visibles (Out Log SL, Kanbanlog SL i Connectall System SL) comparteixen com a administrador Miguel Sanfélix, un empresari del sector sanitari. No obstant això, la meitat de l’accionariat d’Out Log SL pertany a Mantenimientos Paesvi SL, l’administrador únic i accionista de la qual és un amic de la infància d’Alzira del gerent de l’Hospital Provincial de València: Francisco José Escandell Vila. Aquest últim també apareix com a administrador d’altres empreses adjudicatàries (Cyomed Levante SL i Mantenimientos Integrales Turia SL, domiciliades a Xirivella i Mislata).

Francisco José Escandell Vila també figurava com a antic accionista de Corporación Sociosanitaria del Mediterráneo SL, una empresa adquirida per Francisco José Blasco Perepérez. El germà del gerent de l’Hospital Provincial de València, també processat en el cas Osvaldos, apareixia com a accionista d’altres empreses (Estudios y Proyectos Sociosanitarios Xúquer SL i Sanygestión 2012 SL) en què emergeix un nou membre de la família: Francesc Blasco Tello, nebot de Sergio.

Encara que l’estructura de la xarxa d’empreses (unes que reben les adjudicacions i altres de la família Blasco, totes unides per Francisco José Escandell Vila) ja resultava sospitosa, faltava alguna dada que confirmara una vinculació més sòlida. Un treball acadèmic de Francesc Blasco Tello, fet per a la seua llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat Politècnica de València, va apuntalar les sospites quasi per casualitat.

El document tractava de la implementació d’un sistema de gestió de qualitat en la firma Out Log SL (la que més adjudicacions públiques va obtindre) i incloïa una llista de proveïdors de l’empresa. El treball acadèmic indicava que Corporación Sociosanitaria del Mediterráneo SL (propietat del germà de Sergio Blasco) era proveïdora d’Out Log SL.

En conclusió: empreses que havien rebut adjudicacions públiques milionàries de l’Hospital General de València estaven lligades a altres societats vinculades a la família del gerent que signava els contractes públics del centre sanitari. La instrucció del cas Osvaldos, que s’ha prolongat durant huit anys, ha confirmat que la xarxa d’empreses va servir per a canalitzar “beneficis il·lícits” i el “cobrament de comissions” de les adjudicacions milionàries.

La branca internacional al Perú i Guinea Equatorial

Després de la primera denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, hi hagué més delacions. Altres goles profundes van revelar que Sergio Blasco havia pilotat la construcció de dos hospitals privats al Perú amb una inversió de 100 milions de dòlars, gràcies a una clàusula de compatibilitat atorgada per la Generalitat Valenciana en el seu contracte d’alta direcció, que li permetia fer “col·laboracions internacionals fora del territori espanyol”.

En un document penjat en la pàgina web del Congrés de la República del Perú, Sergio Blasco figurava com a “representant” de les empreses dedicades a la construcció dels hospitals de Callao i Villa María del Triunfo a Lima. Un consorci de firmes espanyoles, totes adjudicatàries de l’Hospital Provincial de València, es va encarregar del projecte al Perú.

A més, una ampliació de la denúncia d’Esquerra Unida davant la Fiscalia Anticorrupció ressenyava altres projectes a Guinea Equatorial i Angola, vinculats a Sergio Blasco. Totes les operacions internacionals de la presumpta trama exportaven el model de sanitat publicoprivat que va armar el PP en la Generalitat Valenciana.

Porta giratòria a República Dominicana

No obstant això, aquesta peça del cas Osvaldos es va arxivar. Quatre mesos després de la seua dimissió el 2014, el nebot de Rafael Blasco es va embarcar cap a la República Dominicana. Durant els últims set anys, mentre avançava la instrucció, Sergio Blasco ha sigut director de projectes, gerent administratiu i, finalment, gerent general de l’Hospital Metropolità de Santiago, un centre sanitari amb què havia signat convenis i projectes quan dirigia l’Hospital Provincial de València.

A més, Sergio Blasco es va fer el 2015 amb l’accionariat de Gestión Innovadora en Salud SL, una firma espanyola l’accionista anterior de la qual va ser José Juan Vázquez Bernia, en el perfil de LinkedIn la qual es presenta com a tècnic de manteniment (en el Registre Mercantil també figura com a administrador d’una perruqueria domiciliada a Alzira).

El periodista Sergi Tarín, que ha seguit la pista de Sergio Blasco sobre el terreny a la República Dominicana, recorda que l’Hospital Metropolità de Santiago és “el més important del país i probablement un dels més importants del Carib”. El centre privat inclou “tot el bo i millor del país en el terreny empresarial”, apunta Tarín.

Sergio Blasco va ser detingut a València el 23 de març del 2017 de tornada d’un viatge a la República Dominicana, en una operació comandada per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional i la Fiscalia Anticorrupció. Amb ell van caure pràcticament tots els membres de la xarxa.

La UDEF també va fer fins a 18 entrades i escorcolls en domicilis i seus d’empreses, a més de la Conselleria de Sanitat i l’Hospital Provincial de València, a la recerca de la documentació de les adjudicacions milionàries. Sergio Blasco va haver de pagar una fiança de 80.000 euros per recuperar el passaport i poder incorporar-se al seu càrrec a la República Dominicana.

Una trama de “cobrament de comissions”, segons el jutge

Un lustre després de les detencions, el titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de València ha col·locat el nebot de Rafael Blasco a la vora del banc dels acusats. La interlocutòria de procediment abreujat revela que l’entramat d’empreses va servir per a canalitzar el “benefici il·lícit” obtingut amb les adjudicacions públiques, per una suma total de 35 milions d’euros. Els pagaments detectats d’altres adjudicatàries a la xarxa de societats pantalla respon al “cobrament de comissions”, assenyala el jutge instructor.

Així doncs, les perquisicions de la UDEF han acreditat que la trama del cas Osvaldos va pagar vehicles, viatges de luxe i fins i tot finques i terrenys per a Sergio Blasco. La xarxa també va abonar una visita d’un dia a Panamà per part del gerent de l’Hospital Provincial de València llavors.

La interlocutòria estableix un esquema piramidal d’empreses format per tres escalons: les grans firmes que van obtindre 33 milions d’euros en adjudicacions, les mitjanes (dos milions) i un tercer nivell de societats pantalla, en què es ventilaven els pagaments i les “despeses particulars” de Sergio Blasco, sense cap activitat, entre les quals Tamazula SL. La delació anònima que va desencadenar la investigació endevinar la tecla.